Els veïns que conformen la plataforma asseguren que el consistori ha publicat d'”amagades” el planejament urbanístic i creuen que, per tant, l’atorgament de la llicència és imminent. Habitem les Drassanes té clar que impugnarà tant la llicència com la normativa publicada ja que, a més, l’Ajuntament “no considera necessari revisar tot el planejament que des del 2003 està en fals, ni donar explicacions públiques sobre què està passant”.

“Tot el que s’ha tramitat en aquests anys penja d’una normativa que no era vigent, i la resposta del cap de serveis jurídics, Manuel Omallo, és que tot el que es va aprovar durant aquests 19 anys es va fer de bona fe“, destaca la plataforma, que critica que el consistori no digui clarament si tota la tramitació posterior sobre un planejament no publicat és vàlida. “No ho sabem, és una situació excepcional”, lamenten.

“Exigim que s’obri una investigació urgent que aclareixi els fets“, manifesten els veïns de Drassanes, que també reclamen “que es tornin a tramitar tots els informes tècnics d’Urbanisme que validen la llicència”, els quals assenyalen que es van elaborar “segons un pla que no estava vigent” i abans de la publicació d’aquest, motiu pel qual consideren que “estan en fals”.

Sense reserva per a habitatge públic

La plataforma també critica que el planejament publicat no protegeix el 25% d’habitatge públic que sí que recollia la memòria de la normativa del 2003. Com va explicar EL TRIANGLE, en el desenvolupament de les ordenances es va canviar el terme “ús d’habitatge” per “ús residencial”, avalant així la construcció de residències i hotels. “Com a veïns reclamem que es respecti el que deia la memòria. Si es tractés d’un altre Govern entendríem els interessos privats, però no en aquest cas”, manifesten els membres de la plataforma en referència al suposat compromís dels comuns amb els drets socials.

Habitem les Drassanes assenyala l’àrea d’Urbanisme, encapçalada actualment per Janet Sanz, com a responsable dels fets, i afirma que el districte de Ciutat Vella, amb Jordi Rabassa al capdavant, es limita a “callar i obeir” malgrat haver manifestat el seu desacord amb la construcció de la residència d’estudiants.

Abandonament de l’Administració

La plataforma lamenta que en la darrera reunió que va mantenir amb el districte Sanz “no aparegués” tot i ser la responsable d’Urbanisme, evitant així donar la cara, i afirma que en la trobada “no es va establir cap diàleg”, sinó que Rabassa va traslladar els arguments dels serveis jurídics sense interessar-se pel raonament dels veïns. A més, Habitem les Drassanes destaca que l’Ajuntament encara no ha donat resposta per escrit a les al·legacions sobre el planejament que van presentar l’octubre passat: “Ens van dir que ens respondrien juntament amb la notificació de la concessió de la llicència“.

La plataforma ja està preparada per impugnar-la i adverteix que, si no ho accepten, recorreran a la justícia. “Si s’anul·la el planejament abans d’atorgar la llicència, segurament el consistori hauria de pagar alguna cosa al promotor, però, si a més es dona la llicència, el promotor tindrà el sostre consolidat i podrà demanar una indemnització milionària“, alerten els veïns, que destaquen que aquesta es pagaria amb diners de l’erari públic. “S’han posat ells mateixos i a tota la ciutat en una situació impossible”, asseguren.

“Ens han estafat i estem farts de veure com es ven la ciutat a interessos privats deixant de costat els veïns”, manifesten els membres d’Habitem les Drassanes, els quals afirmen sentir-se “abandonats per les polítiques municipals i les administracions”.

La entrada L’Ajuntament publica amb 19 anys de retard el pla que avala la residència d’estudiants a les Drassanes se publicó primero en El Triangle.

Després de l’aprovació de la Modificació Puntual del PERI del Raval al Sector Drassanes el març del 2003, un membre de la Taula del Raval va presentar una al·legació en considerar que “l’alçada permesa era excessiva”, la qual va ser acceptada i va donar peu a un nou text que va tornar a ser aprovat pel plenari el juny del 2003. El document definitiu disminuïa en 1.342 m² l’edificabilitat total admesa, però no es va publicar ni al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) ni a cap altre, de manera que, com assenyala Meritxell Pérez, membre de la plataforma, l’únic pla urbanístic que “actualment és vàlid i està vigent” és “el PERI del Raval anterior, que reserva el 100% de les edificacions a habitatge protegit”.

Entre les al·legacions que els tècnics i juristes d’Habitem les Drassanes han traslladat a l’Ajuntament de la capital catalana contra la concessió de la llicència de la residència d’estudiants, s’hi troba la qüestió sobre la no-vigència del pla urbanístic però, per ara, no han rebut cap resposta del consistori al respecte. La plataforma considera que “tot aquest procés fa olor de frau“, i reclama a l’Ajuntament que posi en marxa “una investigació interna” per tal d’aclarir què ha passat i depurar responsabilitats, el que implicaria “revisar tot el que s’ha fet des del 2003” en els solars de Drassanes.

En aquest sentit, l’organització ho té clar: “Algú o alguns van decidir no publicar la versió definitiva del pla urbanístic perquè es poguessin construir més de 1.300 m² en els futurs edificis que s’edifiquessin a la zona, el que significa que algú, sabent-ho, va deixar sense vigència la darrera versió d’un pla aprovat democràticament al ple per defensar els interessos dels futurs promotors privats“, remarca Miguel Martín, membre de la plataforma, que afegeix que “ha estat un frau encadenat”, ja que “cada informe municipal que avalava algun projecte en aquests terrenys estava en fals perquè estava treballat sobre una normativa que no està vigent”.

Habitem les Drassanes insisteix que la publicació oficial d’un acord de plenari és un procés automàtic i que, per tant, “és molt difícil que sigui un error i que s’oblidi durant dues dècades”. Per això els seus membres es pregunten “com és possible que ningú hagi vist que fa gairebé 20 anys que estem sense un pla vigent” i com els ha pogut passar per alt “als serveis tècnics i jurídics en totes les revisions que han fet durant aquest darrer any per elaborar els informes”. La plataforma vol esbrinar, sobretot, “qui ha comès un error amb premeditació i traïdoria” i “quina serà ara la postura del consistori”, i ha assegurat que si l’Ajuntament concedeix finalment la llicència per fer la residència d’estudiants, “considerarem que els tècnics que han signat els informes positius estan prevaricant, i la impugnarem, denunciarem i portarem davant dels tribunals”, ha asseverat Pérez.

La entrada La llei urbanística que regula els terrenys de Drassanes, “en frau” des de fa 20 anys se publicó primero en El Triangle.

Habitem les Drassanes recorda que, segons el pla urbanístic vigent, s’ha de reservar el 25% de qualsevol edificació a habitatge social, una llei que no compleix cap de les tres residències previstes. No obstant això, l’àrea d’Urbanisme -encapçalada per la segona tinent d’alcaldia Janet Sanz, de qui depèn la concessió de les llicències- no veu cap inconvenient a aprovar-les; una posició que sorprèn la plataforma, perquè Sanz era completament contrària al projecte anterior, que pretenia construir un hotel de luxe de la cadena Praktik als solars de les Drassanes. En aquest cas, la titular d’Urbanisme va denegar la llicència, fet que li va costar una demanda de la propietat per prevaricació.

Segons Meritxell Pérez, membre d’Habitem les Drassanes, l’Ajuntament excusa la promotora de reservar el 25% a habitatge públic perquè el projecte del carrer del Cid es basa en un pla urbanístic més antic -la reforma del pla especial de reforma interior (PERI) del Raval, del maig del 2002- en el qual la definició general també obliga a reservar el 25% a habitatge social, però que, en l’aplicació pràctica, no es fa. De fet, quan es desenvolupen les ordenances reguladores es passa de reservar aquest percentatge per a “ús d’habitatge” a reservar-lo per a “ús residencial”, i això vol dir que no només es poden construir habitatges, sinó també residències i hotels.

Urbanisme també ha traslladat a la plataforma que “no veuen cap anomalia” en el projecte presentat, i que si tot és correcte “no veuen perquè no” concedir la llicència. La plataforma, però, afirma que el projecte presenta “irregularitats tant en l’àmbit arquitectònic com en el legal”, i està decidida a impugnar la llicència. A més de no reservar el 25% a habitatge social, els plànols de la residència de les Drassanes traspassen metres d’un edifici a l’altre, sense que s’hagi aprovat cap modificació, i hi ha informació rellevant que no s’ha lliurat a l’entitat.

De 600.000 euros a 22 milions d’euros

Davant la negativa de la promotora a destinar cap percentatge a habitatge social, Habitem les Drassanes ha proposat a l’ajuntament arribar a un acord publicoprivat com el del Gimnàs Social Sant Pau, però el consistori ho ha declinat per l’alt preu dels terrenys, amb els quals s’ha especulat durant els darrers 20 anys. 

El 1999, la UGT va comprar els solars de les Drassanes per gairebé 600.000 euros per construir-hi el 100% d’habitatge social, tal com preveia el pla urbanístic de l’època, però no va fer res, i el 2003, quan l’Ajuntament va reduir el percentatge d’habitatge social al 25% -amb Joan Clos (PSC) com a alcalde-, la UGT va vendre els solars per 2,4 milions a una empresa. Dos anys més tard, es van revendre a una altra societat per 8 milions i, finalment, el 2015 la cadena hotelera Praktik els va comprar per 22 milions, amb l’objectiu de fer l’hotel de luxe que el 2017 el consistori d’Ada Colau -amb Janet Sanz a Urbanisme- va negar-se a autoritzar. Praktik comparteix la propietat dels solars amb el marquès de Cerdanyola, Josep Maria Trénor Löwenstein, amb qui va associar-se per construir l’hotel en uns terrenys que, en 22 anys, han adquirit un valor 32 vegades superior a l’inicial.

Dos projectes iguals

Habitem les Drassanes assegura que els projectes de l’hotel de luxe i la residència d’estudiants són pràcticament el mateix, un fet que preocupa la plataforma perquè, com explica Meritxell Pérez, “si canvien les coses a l’ajuntament i s’aixeca el veto d’hotels a Ciutat Vella, de manera que es poden tornar a donar llicències, a la propietat no li costarà gens demanar el canvi de residència d’estudiants a hotel, i així tenir el que volia”. L’entitat, però, defensa que la residència i l’hotel no solucionaran les necessitats dels veïns del barri -“pa, sostre i feina”-, sinó que contribuiran a la gentrificació.

La entrada Janet Sanz ataca amb dues noves residències d’estudiants se publicó primero en El Triangle.