Janet Sanz ataca amb dues noves residències d’estudiants

Urbanisme dona suport al projecte del Raval, tot i no reservar res a habitatge social

Un dels solars de les Drassanes on hauria d'anar la residència d'estudiants

La plataforma Habitem les Drassanes està decidida a plantar cara a l’Ajuntament de Barcelona per evitar la construcció d’una residència d’estudiants en dos solars situats -un al costat de l’altre- al carrer del Cid, a tocar de l’avinguda de les Drassanes (Raval Sud). El projecte preveu l’aixecament de dos edificis -un a cada solar- de nou i cinc plantes, amb capacitat per a 320 estudiants, situats a només 160 metres de la nova residència d’estudiants que també es construirà a la part baixa del Paral·lel, amb capacitat per a 468. A més, al mateix districte de Sants-Montjuïc, al carrer Riera Blanca, hi ha prevista la construcció d’una altra.

Habitem les Drassanes recorda que, segons el pla urbanístic vigent, s’ha de reservar el 25% de qualsevol edificació a habitatge social, una llei que no compleix cap de les tres residències previstes. No obstant això, l’àrea d’Urbanisme -encapçalada per la segona tinent d’alcaldia Janet Sanz, de qui depèn la concessió de les llicències- no veu cap inconvenient a aprovar-les; una posició que sorprèn la plataforma, perquè Sanz era completament contrària al projecte anterior, que pretenia construir un hotel de luxe de la cadena Praktik als solars de les Drassanes. En aquest cas, la titular d’Urbanisme va denegar la llicència, fet que li va costar una demanda de la propietat per prevaricació.

Segons Meritxell Pérez, membre d’Habitem les Drassanes, l’Ajuntament excusa la promotora de reservar el 25% a habitatge públic perquè el projecte del carrer del Cid es basa en un pla urbanístic més antic -la reforma del pla especial de reforma interior (PERI) del Raval, del maig del 2002- en el qual la definició general també obliga a reservar el 25% a habitatge social, però que, en l’aplicació pràctica, no es fa. De fet, quan es desenvolupen les ordenances reguladores es passa de reservar aquest percentatge per a “ús d’habitatge” a reservar-lo per a “ús residencial”, i això vol dir que no només es poden construir habitatges, sinó també residències i hotels.

Urbanisme també ha traslladat a la plataforma que “no veuen cap anomalia” en el projecte presentat, i que si tot és correcte “no veuen perquè no” concedir la llicència. La plataforma, però, afirma que el projecte presenta “irregularitats tant en l’àmbit arquitectònic com en el legal”, i està decidida a impugnar la llicència. A més de no reservar el 25% a habitatge social, els plànols de la residència de les Drassanes traspassen metres d’un edifici a l’altre, sense que s’hagi aprovat cap modificació, i hi ha informació rellevant que no s’ha lliurat a l’entitat.

 

De 600.000 euros a 22 milions d’euros

Davant la negativa de la promotora a destinar cap percentatge a habitatge social, Habitem les Drassanes ha proposat a l’ajuntament arribar a un acord publicoprivat com el del Gimnàs Social Sant Pau, però el consistori ho ha declinat per l’alt preu dels terrenys, amb els quals s’ha especulat durant els darrers 20 anys. 

El 1999, la UGT va comprar els solars de les Drassanes per gairebé 600.000 euros per construir-hi el 100% d’habitatge social, tal com preveia el pla urbanístic de l’època, però no va fer res, i el 2003, quan l’Ajuntament va reduir el percentatge d’habitatge social al 25% -amb Joan Clos (PSC) com a alcalde-, la UGT va vendre els solars per 2,4 milions a una empresa. Dos anys més tard, es van revendre a una altra societat per 8 milions i, finalment, el 2015 la cadena hotelera Praktik els va comprar per 22 milions, amb l’objectiu de fer l’hotel de luxe que el 2017 el consistori d’Ada Colau -amb Janet Sanz a Urbanisme- va negar-se a autoritzar. Praktik comparteix la propietat dels solars amb el marquès de Cerdanyola, Josep Maria Trénor Löwenstein, amb qui va associar-se per construir l’hotel en uns terrenys que, en 22 anys, han adquirit un valor 32 vegades superior a l’inicial.

 

Dos projectes iguals

Habitem les Drassanes assegura que els projectes de l’hotel de luxe i la residència d’estudiants són pràcticament el mateix, un fet que preocupa la plataforma perquè, com explica Meritxell Pérez, “si canvien les coses a l’ajuntament i s’aixeca el veto d’hotels a Ciutat Vella, de manera que es poden tornar a donar llicències, a la propietat no li costarà gens demanar el canvi de residència d’estudiants a hotel, i així tenir el que volia”. L’entitat, però, defensa que la residència i l’hotel no solucionaran les necessitats dels veïns del barri -“pa, sostre i feina”-, sinó que contribuiran a la gentrificació.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides