Sota el lema “Nous reptes de l’Estat del Benestar en una Europa federal”, el 15 de juny tindrà lloc a Barcelona la IV Escola d’Estiu que organitzen Federalistes d’Esquerres i Economistes Davant la Crisi. Una ocasió per reflexionar sobre un nou contracte social entre la Unió Europea i els europeus, un contracte per la construcció d’una Europa cohesionada, solidària i democràtica. Per Economistes Davant la Crisi “l’Estat del Benestar és la proposta de la Unió Europea al món. Sense aquesta proposta la democràcia perdria profunditat i, segurament, la Unió també perdria part del seu sentit” , ja que amb una crisi “estaria en joc l’Estat del Benestar i l’Europa de progrés”

Europa és una construcció social i federal. Trobem iniciatives de contracte social que van des dels Acords de Matignon (1936) fins als pactes reformistes i socialdemòcrates a partir del 1945, anys coneguts com “els trenta gloriosos”. Però també trobem en la construcció d’Europa l’impuls federal, des de Spinelli, Rossi i Colorni a l’illa de Ventotene (1941) i Monnet i Schuman (1950). És un procés amb un doble horitzó: el federal i el de la cohesió social.   

Contra el biaix insolidari de l’actual governança europea cal construir una governança capaç de fer front als efectes de la crisi com la creixent desigualtat, la precarietat en l’ocupació, les migracions, la discriminació  de gènere, la preservació mediambiental i tantes altres qüestions que han convertit la crisi econòmica en una crisi social i aquesta ha derivat  en una crisi moral que amenaça la democràcia. És un cicle recurrent. Ja l’any 1977 Joan Reventós, durant la primera crisi del  petroli advertia que:  “O els demòcrates acabem amb la crisi o la crisi acabarà amb la democràcia”.  Mantenir unes polítiques que no prioritzin l’eliminació d’aquests desequilibris implicaria atemptar contra la base fundacional d’Europa.

La construcció política d’Europa requereix avançar en la consolidació social. En aquest sentit,  el Pilar Europeu de Drets Socials i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, conformen un marc de referència. Cal completar un model polític que només ha prioritzat, bàsicament, l’harmonització de les institucions financeres i de la política monetària. La  consolidació social requereix un model de convivència social que reforci la cohesió i substitueixi la por, el risc i la incertesa per bases de seguretat social i d’igualtat d’oportunitats. Una convivència sustentada  en el predomini de la política sobre l’economia,  de l’economia de mercat sobre la societat de mercat, i en la recuperació de polítiques públiques que s’ocupin dels ciutadans.

Els contractes socials, impulsats per polítics democristians i socialdemòcrates i per dirigents sindicals (CGT i CFDT a França, DGB a Alemanya, CGIL, CSIL i UIL a Itàlia, entre altres) entre els anys quaranta i els setanta de segle passat, tenen origen en l’àmbit de l’Estat-nació,  que, a causa de la globalització, ha quedat obsolet. S’ha de reformular l’abast del contracte social en referència a l’àmbit més integrador d’una Europa federal i en contraposició a les posicions de les forces nacionalistes, populistes i euroescèptiques.

Necessitem un contracte social federal europeu, que recuperi l’equilibri en les relacions laborals, la capacitat de negociació i el de concertació.  Que tingui en compte, entre altres, els efectes de la innovació tecnològica i de l’economia digital en els processos productius i relacions laborals. Els sindicats, tradicionalment organitzats en base al  lloc de treball, el sector d’activitat, la professió i el territori (habitualment únics), han de trobar la forma d’integrar noves realitats a la seva funció de representació i negociació.

Un contracte social europeu que estableixi pactes salarials però que vagi més enllà de la taula salarial, que abasti les contingències de la vida quotidiana dels ciutadans,  cobrint els riscos de malaltia, de l’atur i d’una jubilació digna. Que garanteixi la igualtat d’oportunitats amb sistemes públics de sanitat, d’educació i d’accés a l’habitatge. Un contracte sostingut per imposicions fiscals progressives i polítiques de distribució de les rendes adequades. Un contracte que faci possible el somni d’una Europa Social construïda sobre els principis del diàleg, de la negociació i del pacte.