Primer: què entenem per entitat o empresa pública?: Servei Nacional de Salut integral com empresa única o el Sistema públic pot tenir concerts amb proveïdors que no siguin de propietat pública? Si es així, quins valors i compromisos hauríem de demanar als proveïdors concertats. Què entenem doncs per entitat o empresa pública:

Primera definició: És tota entitat o empresa que sigui propietat de l’administració pública (sigui estatal, autonòmica o municipal).  Segona definició (segons la Unió Europea): aquella entitat en la qual el poder públic pot exercir una influència dominant en raó de la seva propietat (definició 1), de la seva participació financera majoritària o de les normes que la regeixen (estatuts de l’entitat i majoria de l’administració en el seu òrgan de govern).

Sembla doncs que l’element cabdal de l’empresa o entitat pública és la capacitat de l’administració pública d’exercir la seva direcció. Dues característiques més d’una entitat pública: que la seva raó d’existència no és l’obtenció de lucre per part dels seus accionistes o administradors i que està sotmesa al control públic específic per part de l’administració i les seves dades han de ser transparents i públiques.

Per què, des del punt de vista de la salut, els Sistemes Sanitaris Públics son millors que la iniciativa privada concertada

1. Per llei, la prestació de serveis, sempre que es pugui, ha de ser pública. Jurídicament el Servei Nacional de Salut és l’establert a Espanya i les comunitats autònomes, per la Llei General de Sanitat (1986) i la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC, 1990 i 1995) que integra tots els serveis sanitaris d’una comunitat en una organització única. Però de fet aquestes lleis han quedat sense desenvolupar-se completament.

2. Els components d’un sistema sanitari públic poden ser dirigits i controlats al 100% per òrgans derivats d’eleccions democràtiques. Encara que les diferències reals entre públic i privat també són un problema de governança i de democràcia real, ja que poden haver-hi empreses públiques que per manca de transparència i de governança democràtica funcionin com a privades dels interessos lucratius i/o de poder social d’uns quants (recordem tots els casos de corrupció).

3. Els sistemes públics poden garantir la permanència, estabilitat i continuïtat dels serveis, cosa que no pot fer la iniciativa privada, on si no hi ha negoci directa o indirecta, no hi ha servei perquè poden tancar l’empresa.

4. Els Serveis públics de salut poden dedicar recursos a vigilància i promoció de la salut i prevenció d’una manera planificada i poblacional, i no només atenció a la malaltia.

5. Suposant  igualtat de qualitat i d’eficiència, amb bona gestió, els públics són menys costosos econòmicament ja que no hi ha beneficis pels accionistes ni directius.

6. Els públics asseguren l’equitat, igualtat d’accés i de tracte igual per a tothom, en base a la solidaritat impositiva.

7. Encara que el sistema català és de provisió de serveis dual -uns de propietat de l’administració pública (ICS, consorcis públics i empreses públiques) i altres concertats amb entitats “sense afany de lucre”, o privats amb lucre-, com menys dispersió i tipologia jurídica dels proveïdors, menys costos de seguiment, menys dedicació de diners públics a negoci privat, major capacitat de gestió i avaluació, més transparència i major control públic.

 8. Com més unitaris i integrats són els serveis majors possibilitats d’ajustar-se a la planificació, de fer sinèrgies de serveis clínics, de continuïtat assistencial, de tenir serveis comuns mancomunats: de compres, sistemes de TIC integrats, de manteniments, etc. Per tant, més eficient i sostenible serà el sistema públic.

9. La formació dels professionals, la gestió del coneixement i la recerca, poden ser planificades i finançades segons necessitats socials i de salut (no segons interessos particulars i de negoci).

10. Majors possibilitats de participació real i control per part dels ciutadans i dels professionals.

Un altre dia haurem de tractar com es pot fer una millor gestió del sistema públic estricte, avui encara molt centralitzat, burocratitzat, amb funcionariat, poca autonomia de gestió, mal finançat, etc., i també, quins valors i condicions haurien de signar els proveïdors de serveis de salut adscrits per concerts al SNS  i que tenen una contribució directa per la salut  i, a més, tracte  directa amb la ciutadania, utilitzant pressupostos públics.