Garantir que tothom pugui accedir al padró municipal és una de les principals demandes que s’inclouen en el document Reflexions i propostes en clau local que la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) ha elaborat i presentat als diferents partits i agrupacions que es presenten a les eleccions d’aquest 26 de maig. Per ECAS, que agrupa més de cent organitzacions sense afany de lucre i atén unes 850.000 persones cada any, cal “garantir el dret al padró municipal com a porta d’accés a molts d’altres drets en l’àmbit dels serveis socials, la salut i l’educació”.

El document d’ECAS recull la preocupació de les entitats que formen la federació per la situació d’extrema vulnerabilitat en què es troben les persones que no estan empadronades i es proposa que s’accepti l’empadronament de les persones sense llar fixa en seus d’institucions públiques o de les associacions que els atenen. Juntament amb el padró, els altres àmbits en què es demana una implicació especial dels regidors elegits el dia 26 són l’habitatge, l’ocupació, la garantia d’ingressos, els serveis socials i la inclusió educativa.

Les entitats socials recorden que un dels disset objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 tracta de la necessitat de crear ciutats i comunitats sostenibles posant en valor la rellevància del món local a l’hora d’assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles”. A més, aposten per “ciutats pacífiques i inclusives, que més enllà d’acollir la diversitat la reconeguin com una font d’enriquiment i progrés social”. Al seu entendre, calen “ciutats pensades amb i per a les persones en tots els seus moments vitals, capaces d’incorporar les mirades dels infants, de la gent gran i de tots els col·lectius vulnerables”.

Pel que fa a l’habitatge, ECAS proposa que s’apliqui “de manera generalitzada i uniforme la llei 24/2015 per evitar els desnonaments, les pèrdues de l’habitatge i els talls de subministrament, promovent els mecanismes de segona oportunitat per a les persones endeutades i incrementant el nombre d’habitatges per als reallotjaments”. També demana que s’ampliïn les mesures preventives per mantenir l’habitatge i s’augmenti el parc d’habitatge públic i de lloguer social fins a assolir el 15% de mitjana europea “amb mesures com la del lloguer privat i posant fre als increments abusius que segreguen i expulsen el veïnat. Així mateix, es considera que s’ha de garantir l’accés universal als subministraments bàsics de tots els habitatges, “inclosos els ocupats de manera irregular mentre no es reallotja les persones ocupants” i que cal sancionar les companyies subministradores que incompleixen la llei 24/2015 i establir convenis perquè assumeixin els deutes acumulats per les llars en situació de risc que no han pogut fer front als pagaments.

Pel que fa a les persones que no tenen llar, ECAS reclama que es garanteixi “un sostre digne a les persones en situacions cronificades de carrer amb un alt grau de vulnerabilitat”, que es potenciï una visió metropolitana perquè aquestes persones puguin ser ateses al seu municipi i que se’ls garanteixi el padró i la targeta sanitària perquè puguin anar al metge amb normalitat i accedir als recursos que ofereix l’Ajuntament.

Entre les reivindicacions de les entitats en l’apartat de serveis socials hi ha la d’incrementar la ràtio de professionals per assegurar la qualitat de l’atenció en unes condicions adequades, eliminant les llistes d’espera i la saturació actuals. També s’hi inclou la coordinació entre els diferents serveis i prestacions, la reducció de la burocràcia i la simplificació dels tràmits i la documentació que es requereix, habilitant una finestreta única que canalitizi les peticions i que es faci un únic informe social per a qualsevol ajut o prestació. A més, cal que es comuniquin les informacions de manera més entenedora.


LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA