Quin guardonat amb la Creu de Sant Jordi vol una “nova violència” per assolir la independència?

Jaume Sobrequés i Jordi Pujol
Jaume Sobrequés i Jordi Pujol

Jaume Sobrequés. L'historiador, exdiputat del PSC, exdirectiu del FC Barcelona i excandidat de JxSí ha proposat, en un article publicat a El Punt Avui, descartar aquella violència que "no convé ni és viable", en referència a la lluita armada i els atemptats, però exercir "aquella que conté el germen alliberador".

Membre del grup que va redactar l'avantprojecte de l'Estatut del 1979 i guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2008, l'historiador gironí escriu que "el concepte de violència ha pres formes diferents" de les generalment reconegudes i defineix el PP, Cs i el PSC com a "partits violents".

Ell rebutja esgrimir la violència de sempre (la que causa morts, ferits i destruccions materials), per bé que li reconeix "resultats alliberadors", i també es desmarca de "formes de violència resistencial d'una immensa eficàcia per aconseguir determinats objectius" que "no tenien com a prioritari la violència física".

Però no expressa cap rebuig ètic en aquest escrit: rebutja aquesta via "per ineficaç i perquè els vents bufen en una altra direcció estratègica", i diu d'ella que "no convé ni és viable". Sosté que "l'alliberament de Catalunya no es pot limitar al fet que alguns massa sovint s'omplin la boca defensant, sense matisos, tàctiques contràries a les accions violentes, sense replantejar-se què vol dir, en el cas català, la no violència com a camí per assolir la separació d'Espanya". Troba, de fet, que les accions "de masses" desplegades fins ara són "poc útils" per “aconseguir la llibertat del país”.

"Cal, doncs, cercar altres manifestacions de la violència pacífica, de la reivindicació intransigent, de la defensa aferrissada dels drets nacionals propis. Delimitar la frontera entre les dues formes de violència –la que no convé ni és viable i aquella que conté el germen alliberador– és el gran objectiu no només de la política catalana dels partits independentistes", assenyala sense concretar accions.

Afirma que "sense una determinada acció violenta, en la versió a la qual m'he referit, mai Catalunya assolirà el seu alliberament", i que els partits han de "definir el marc i els límits de la violència amb l'estat; de les formes de resistència també violenta que caldrà exercir davant del tancament feixista al diàleg i a la negociació i, en definitiva, quadrar el cercle i acomplir, a través de la violència pacífica".

"No dic a uns i altres què han de fer, ni com han d'activar la nova violència, que impulsi un gir de 180 graus a la colossal energia que ha cremat, no diré que en va, el poble català en els darrers anys. Han arribat els temps de la nova violència", conclou.

La darrera dècada, Sobrequés ha exercit de processista. El 2010, va abandonar el PSC poc abans de les eleccions i va donar suport a Artur Mas com a candidat a president de la Generalitat. Cinc anys més tard, es va integrar en la candidatura unitària masista Junts pel Sí, que aplegava Convergència i Esquerra. Sobre Jordi Pujol, per cert, va dir el 2014 que "com Crist" s'havia immolat per "salvar el seu poble".

(Visited 75 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari