Catalanofòbia i castellanofòbia
El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix ‘fòbia’ com “aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic”. Estem acostumats a
Periodista de Solidaritat i Comunicació – SICOM, activista, cabrejat amb les injustícies
I si els colons fossin ells?
Als que no combreguem amb la filosofia independentista d’alguns catalans ens acusen de ser ‘colons’. Quan arrufem el nas quan veiem cartells o proclames alertant
“Pedro Sánchez, hijo de puta” i “puta Espanya”
Fa uns dies anava caminant a esmorzar a un bar a prop de casa i em vaig aturar davant un semàfor en vermell. Al meu
Antídots contra la crispació
“Us imagineu que cada dia ens fessin menjar un bon plat d’excrements i a cada hora ens inoculessin un verí potent d’acció lenta? Increïble, oi?
Amb Franco i Huertas vivíem millor
Ara fa cinquanta anys, el periodista Josep Maria Huertas Claveria va ser detingut per escriure la frase “un bon nombre de ‘meublés’ eren regentats per
No passaran
El divendres es van complir 89 anys del cop d’Estat militar contra la democràcia espanyola dirigit pel general Francisco Franco. Es va interrompre l’evolució democràtica
Tinguem la llengua en pau
Una part de la meva vida professional la vaig dedicar a treballar al programa ‘Parlem-ne’ de Ràdio 4. Vaig fer-ho primer amb Joan Lluch com
Clar que ve el llop. Que no el veieu?
Aquest dissabte anava cap a Ràdio 4 per participar a la tertúlia del programa Són 4 dies i vaig rebre el missatge d’un amic. Li
Pedro Sánchez, el gal irreductible
“Estem a l’any 50 abans de Jesucrist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un poblet on hi viuen uns gals irreductibles resisteix
La Patum, la Flama del Canigó, el Virolai i l’apropiació de les festes de tots
Hi ha tradicions que perden el seu sentit quan se n’apodera una ideologia concreta. Durant el franquisme un munt de tradicions i festes van ser
Què dur que és ser ‘progre’!
Hi va haver un temps en què ser progre era font d’alegries i satisfaccions. Durant el franquisme era un motiu d’autoafirmació que et situava en
Díaz Ayuso, els ‘pinganillos’ i Òmnium Cultural
La setmana passada es van produir dos fets lamentables: l’espantada de Isabel Díaz Ayuso a la Conferència de presidents autonòmics quan els de Catalunya i
Dormir quan les teves decisions polítiques maten nens
Com poden dormir els polítics que causen la mort de nens amb les decisions que prenen? M’ho pregunto quan llegeixo les xifres de nens i
Que no morin la intel•ligència i la solidaritat
S’atribueix al general franquista Millán Astray la frase “mori la intel·ligència” en plena guerra civil espanyola. L’hauria pronunciat davant Miguel Unamuno, aleshores rector de la
Trias per Barcelona i per les Illes Verges Britàniques
L’ex-alcalde de Barcelona Xavier Trias compareix aquest dilluns a la Comissió d’Investigació de l’Operació Catalunya al Congrés dels Diputats. Ha anunciat ja que s’apunta a
Els catalans som i serem europeus. Els ganduls i els treballadors
La lletra de la sardana La Santa Espina és d’un xovinisme que convida al somriure commiseratiu. Àngel Guimerà tenia el dia èpic quan se li
Apagada moral a Palestina
Durant unes hores vam estar a les fosques. No podíem veure la tele i els mòbils van perdre la connexió a Internet i no vam
Nit i boira al Kurdistan i al món
L’agost del 2014, Estat Islàmic (ISIS) va llançar una ofensiva al Kurdistan iraquià i va causar una massacre a la ciutat de Sinjar. Centenars d’homes
Entendre el món llegint llibres
Aquest Sant Jordi ens arriba en uns temps en què costa d’entendre què està passant al món. Els ciutadans dels Estats Units van elegir un
‘Els Segadors’ sobren
Vaig assistir al Congrés de Comissions Obreres de Catalunya per escriure’n una crònica. Em vaig sentir molt a gust entre les coses que s’hi van
Austràlia té raó: No a un món de búnquers
El primer ministre d’Austràlia, el laborista Anthony Albanese, considera que els aranzels que ha anunciat el president dels Estats Units, Donald Trump, contra pràcticament tot
La dreta contra els drets
Quan era un adolescent m’entristia i enfadava veure gent dormint o demanant diners pels carrers de Barcelona. Aleshores creia que el responsable que hi hagués