Almenys fins ahir, el fitxatge estrella de la davantera blaugrana, Anthony Gordon, continuava sense estar inscrit a LaLiga com a jugador del FC Barcelona. Però no hi haurà problema: l’estadística ha demostrat que cada pretemporada, almenys al Barça, un o dos jugadors cauen lesionats de llarga durada i que, de vegades a les bones, com és el cas de Christensen, i d’altres a les males, com li va passar a Ter Stegen, alliberen fair play perquè els nous puguin tenir fitxa.
El Barça compta, a més, amb la complaent i inestimable col·laboració de LaLiga per saltar-se qualsevol norma d’aquestes absurdes, com ara que per cedir un jugador a un altre club prèviament ha d’estar donat d’alta, és a dir, ha de consumir marge salarial i, en tot cas, com a conseqüència directa de la cessió, en funció de l’acord entre clubs, alliberar parcialment o totalment la càrrega de la seva fitxa anual, però no l’amortització.
Un exemple d’aquesta situació serà el de Ter Stegen, cas complex i paradigmàtic de la incapacitat i desencertada gestió de Joan Laporta, que no va tenir cap altra idea pitjor que ampliar-li el contracte fins al 30 de juny de 2028, reduint-li la fitxa en aquell moment (agost de 2023) per carregar-la, amb una millora afegida a canvi d’acceptar aquest mal arranjament, en les dues últimes temporades, l’actual i la pròxima.
“Ter Stegen és un dels pilars de la plantilla i ha tornat a demostrar el seu barcelonisme en diferir el seu salari amb una renovació que ajudarà en les inscripcions que queden per tancar”, va escriure fa tres anys la premsa laportista amb aquest enfocament positivista i d’aplaudiment cap a aquesta solució de la junta en resposta a la recurrent manca de fair play de cada estiu.
Avui, aquests mateixos columnistes acusen l’alemany de mal barcelonista i el vexen per la seva actitud mal educada i lletja de voler cobrar íntegrament aquest tipus tan pervers de contracte que va ser la directiva qui li va posar al davant.
Negociació aturada
Per aquesta raó, ara, la seva cessió a l’Ajax d’Amsterdam no avança a la velocitat prevista, justificant davant la premsa absurdes i puntuals complicacions fiscals que la retarden.
El problema és de gran calibre. A Ter Stegen se li deu una quantitat important de fitxa, molt per sobre de la seva cotització actual de mercat si es tenen en compte la seva edat, 34 anys, i haver passat gairebé dues temporades en blanc a causa de lesions importants.
El drama confronta la negativa de l’Ajax a pagar-li el que el porter té signat amb el Barça i la necessitat imperiosa de Laporta d’alliberar salaris per arribar a aquesta regla de l’1:1 de la qual, en realitat, el Barça sembla allunyar-se cada dia més.
S’ha publicat que l’Ajax acceptaria un format inèdit de pagament per consum, és a dir, per partits del porter alemany com a titular al llarg de la temporada. En principi, impossible de quadrar en el càlcul del fair play.
Ahir mateix, el diari De Telegraaf posava seriosament en dubte la possibilitat de tancar un fitxatge que ha topat amb “dificultats en la resolució de qüestions personals”, deixant-lo força en l’aire.
Si el Barça no es fa càrrec del contracte de l’alemany, almenys en un percentatge important, serà complicat arreglar les coses tret que, una altra vegada, se li posi al davant un contracte per a l’ampliació del contracte fins al 2030 amb un extra d’increment.
Una sortida inviable
Una sortida que sembla tant inviable com esotèrica i surrealista que Ter Stegen compleixi en aquest curs 2026-27 el contracte com a segon o tercer porter de Hansi Flick.
De moment, en un altre d’aquests escenaris delirants del Barça de Laporta, els dos porters que van pujar a l’autobús de la rua per celebrar el títol de Lliga, Joan Garcia i Wojciech Szczęsny, no apareixen al portal de LaLiga com a inscrits, cosa que no deixa de ser un altre contrasentit, ja que si el Barça de Laporta és a la regla 1:1 almenys els dos porters de Hansi Flick haurien de figurar a la plantilla inscrita i no haver desaparegut donant peu a especulacions evitables.
