L’exsubdirectora general de Promoció de la Salut Carmen Cabezas ha atribuït el retard en la vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la suspensió cautelar de la vacuna contra la covid d’AstraZeneca entre el 15 i el 22 de març del 2021 i ha desvinculat Josep Maria Argimon de qualsevol decisió sobre el tema.
«No era competència de Salut Pública», ha dit en la tercera sessió del judici a l’Audiència Provincial. També ha defensat que, un cop es va reprendre la campanya, es prioritzessin els majors de 65 anys per criteris mèdics, sense deixar de vacunar col·lectius essencials. La llavors delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, ha afirmat, per la seva part, que va reclamar mantenir la vacunació dels agents i que Salut mai li va indicar problemes de dosis ni retards en censos.
Cabezas ha explicat que la vacuna d’AstraZeneca es va incorporar a l’estratègia estatal de vacunació destinada inicialment a persones d’entre 18 i 55 anys, d’acord amb l’evidència científica disponible en aquell moment i també perquè les dosis arribaven de manera limitada i es desconeixia quin seria el ritme de subministrament.
Per aquest motiu, es va reservar al grup 6 de l’estratègia de vacunació, integrat pels col·lectius essencials, entre els quals hi havia la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra, els Bombers, els serveis d’emergències i el personal docent.
Segons ha explicat Cabezas durant el judici, Salut Pública va començar a preparar la vacunació d’aquests col·lectius a principis de febrer del 2021. Ha dit que el 6 de febrer va enviar a la Direcció de Serveis del Departament de Salut un document amb informació sobre la vacuna, la necessitat de disposar dels censos de personal i la documentació necessària per organitzar la campanya.
Així mateix, ha afirmat que la Direcció de Serveis va traslladar aquesta informació al Departament d’Interior i, en el cas de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, també a la Delegació del Govern. Després de rebre resposta a aquests correus electrònics, va entendre que les instruccions «ja s’havien comunicat i que el procés seguia el seu curs», ja que la convocatòria dels agents i l’organització de les vacunacions no depenien de Salut Pública.
Avaluació europea
La situació, ha explicat, va canviar el 15 de març, quan diversos països europeus van notificar casos poc freqüents de trombosi venosa greu que podrien estar relacionats amb la vacuna d’AstraZeneca. Davant d’aquestes sospites, el Ministeri de Sanitat va acordar suspendre cautelarment l’administració de la vacuna entre el 15 i el 22 de març mentre l’Agència Europea del Medicament n’avaluava la seguretat.
Durant aquells dies es van celebrar reunions tècniques i de la Comissió de Salut Pública, fins que l’organisme europeu va concloure que els beneficis del vaccí continuaven sent clarament superiors als riscos i la vacunació es va reprendre.
Cabezas ha assenyalat que, un cop es va reprendre la campanya, la Comissió de Salut Pública va reforçar el criteri de prioritzar les persones majors de 65 anys perquè concentraven la major part dels ingressos a les unitats de cures intensives i de les defuncions per covid. Segons ha indicat, el 23 de març més del 70% dels pacients ingressats i el 96% de les persones mortes per la malaltia tenien més de 60 anys.
En aquest context, ha admès que el 23 de març va rebre un missatge d’una membre del gabinet de la llavors consellera Alba Vergés en què se li comunicava que, «de moment», s’havia decidit no continuar vacunant els col·lectius essencials i que, en el cas de les forces i cossos de seguretat, es vacunaria només per criteri d’edat.
Cabezas ha assegurat que va respondre el missatge defensant que s’havien de vacunar tots els agents previstos perquè, en cas contrari, es generaria «un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat» i, a més, caldria desplaçar-se més vegades als centres per completar la vacunació.
Segons ha declarat, aquell mateix dia la responsable del gabinet li va comunicar que havia parlat amb Vergés i amb el secretari general de Salut, Marc Ramentol, i que tots dos consideraven que només s’havia de vacunar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de més de 65 anys. L’endemà, 24 de març, va rebre un nou missatge en què se li traslladava que la consellera demanava «parar» la vacunació dels dos cossos. Cabezas ha admès que els WhatsApp a vegades “poden estar mal expressats” però ha remarcat que els missatges formen part de la instrucció i ha dit que “són els que són”.
També ha assegurat que davant d’aquests missatges, va parlar per telèfon amb Josep Maria Argimon, que era secretari de Salut Pública, i que tots dos van coincidir que es tractava d’una decisió que es podia “malinterpretar” i que, per aquest motiu, “havia d’arribar per correu electrònic i procedent d’un càrrec amb prou rang dins del Departament de Salut que pogués transmetre aquesta instrucció”. Per això, ha dit que va sol·licitar instruccions escrites a Marc Ramentol que va demanar “prioritzar persones majors de 65 anys i col·lectius essencials d’aquesta edat”.
L’exsubdirectora ha reiterat durant la seva declaració que sempre va ser partidària de «compaginar la vacunació per criteri d’edat amb la dels col·lectius essencials». Ha remarcat igualment que Salut Pública ocupava una posició jeràrquica inferior i no coordinava les vacunacions dels cossos i forces de seguretat de l’Estat ni els equips d’infermeria encarregats d’administrar les dosis.
També ha explicat que els col·lectius essencials es van incloure en les primeres estratègies de vacunació perquè eren “indispensables per al funcionament de la societat” i perquè, “pel fet de mantenir un contacte més freqüent amb la població, es considerava que podien tenir un risc més elevat de contagi”. Tot i això, ha afegit que estudis posteriors van mostrar que aquest risc “no era superior al de la població general”, amb l’excepció del personal sanitari.
Pel que fa a la suspensió de vacunacions concretes, com la prevista a l’aeroport o altres desprogramacions posteriors, Cabezas ha insistit que Salut Pública no prenia aquest tipus de decisions. Segons ha declarat, el seu departament s’encarregava de “definir els criteris de salut pública i garantir la disponibilitat de les dosis, però no coordinava la logística de vacunació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat ni decidia les convocatòries o les cancel·lacions”, que corresponien als responsables jeràrquics competents del Departament de Salut.
Cunillera assegura que va reclamar mantenir la vacunació
Per la seva banda, Cunillera ha assegurat que des de la Delegació del Govern van reclamar que els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegats a Catalunya fossin inclosos en la vacunació dels col·lectius essencials. Ha explicat que el 10 de febrer del 2021 es va dirigir al responsable del Procicat per recordar que aquests cossos “formaven part del grup essencial i havien de ser vacunats”.
Segons ha declarat, van respondre-li dient-li que designessin tres persones de contacte dels cossos policials i de la delegació. L’endemà, 16 de febrer, van facilitar els noms dels interlocutors. Cunillera ha afirmat que la Delegació va aportar totes les dades que li van ser requerides perquè, malgrat no tenir competències, volia facilitar el desenvolupament de la vacunació.
En relació amb la suspensió de les vacunacions del 24 de març, ha confirmat que va enviar dues cartes als ministres de Sanitat i de Política Territorial alertant que la vacunació dels agents s’havia aturat de manera sobtada. Ha assegurat que en aquell moment desconeixia els motius de la decisió perquè no disposava d’informació per part del Departament de Salut. Posteriorment, ha dit, va conèixer a través dels mitjans de comunicació que la decisió estava relacionada amb els canvis en l’estratègia de vacunació amb AstraZeneca i amb la priorització per franges d’edat.
L’exdelegada ha afirmat que la seva intenció en enviar aquelles cartes era recordar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional continuaven formant part dels col·lectius essencials i, per tant, tenien prioritat per ser vacunats. «Crec que era la meva obligació i la vaig complir», ha afirmat.
Preguntada per les diferències en el ritme de vacunació entre els cossos policials catalans i els estatals, ha insistit que la seva preocupació era garantir que els agents que formaven part dels col·lectius prioritaris fossin vacunats: «No m’ho vaig prendre perquè hi hagués una diferència entre cossos, sinó perquè creia que havien de ser vacunats». En aquest sentit, ha reiterat que «el que era prioritari era que es vacunés tothom”.
Finalment, Cunillera ha afirmat que en cap moment el Departament de Salut li va comunicar que hi hagués problemes de disponibilitat de dosis ni retards en la recepció dels censos dels agents, i ha reiterat que tampoc va rebre cap explicació sobre els motius de la suspensió de la vacunació acordada el 24 de març.
