El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest migdia que “Catalunya és un gran país, que no ha de demanar permís a ningú per tirar endavant”. “Catalunya no ha de tenir cap por del futur, si segueix treballant, confiant en les seves pròpies forces i en les seves pròpies fortaleses”, ha reblat.
Illa ha fet aquesta reflexió durant l’acte d’ingrés del fons documental de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). L’ha acompanyat la consellera de Cultura, Sònia Hernández. També hi han participat els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas (ambdós van ser presidents de CDC); el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, així com altres líders i representants històrics del partit, com ara Xavier Trias, i David Bonvehí, qui ha tingut cura del fons fins al seu ingrés.
Salvador Illa ha afirmat que “aquest fons documental és un tresor col·lectiu” i ha posat de relleu que CDC “ha estat un partit polític molt important per a la història de Catalunya i que ha fet un servei al país”. “Catalunya deu molt a Convergència Democràtica i Catalunya sense Convergència Democràtica no hauria estat el país que és avui”,ha conclòs.
En aquesta mateixa línia, ha fet notar que “CDC va molt associada a la figura del president Pujol” i ha afegit que “avui també és un moment per reconèixer-li la seva tasca, la seva passió política al servei del país i la seva contribució al llarg de molts anys”.
Així mateix, el president Illa ha volgut remarcar que Convergència “ha estat un partit polític que ha treballat per la convivència a Catalunya”.
Un fons documental extraordinari
El fons de Convergència va ingressar físicament a l’Arxiu Nacional a finals de 2025 i ocupava en aquell moment més de 150 metres de prestatgeria. Es troba en un bon estat de conservació i presenta un nivell d’organització notable, que facilitarà el seu tractament.
Pel que fa a la documentació textual, conserva com a blocs més extensos una gran sèrie, ordenada cronològicament, estructurada principalment al voltant de l’activitat electoral (amb tots els materials de campanya) i els congressos i assemblees nacionals i territorials del partit i una dedicada a les fitxes de militants; més petites són les agrupacions dedicades a la documentació del Consell Nacional, el Comitè Executiu Nacional, discursos, trobades i la fundació del partit.
El fons ha conservat també un volum notable de documentació fotogràfica, sonora, gràfica (especialment, cartells) i bibliogràfica. L’Arxiu Nacional ha començat el primer tractament arxivístic i la reinstal·lació en contenidors aptes per a la conservació permanent i es preveu que sigui accessible a la consulta, en la part que no contingui dades de caràcter personal, un cop finalitzat el tractament.
Segons la Generalitat, al llarg dels seus més de 40 anys d’existència, CDC va esdevenir un actor clau en la construcció de les institucions d’autogovern de Catalunya i en la transició política espanyola. Per aquest motiu, el seu arxiu constitueix un testimoni imprescindible per entendre l’evolució de la societat i la política catalanes després del franquisme. Conserva la memòria detallada del funcionament del partit i conté documentació de gran rellevància i valor patrimonial i històric per a l’estudi i el coneixement de la història nacional.
La integració als fons de l’Arxiu Nacional
El fons de CDC s’afegeix a l’important patrimoni documental conservat a l’Arxiu Nacional pel que fa als fons orgànics dels partits polítics protagonistes del darrer mig segle de vida política, començant pel d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit amb el que va mantenir una dilatada coalició electoral, ingressat també l’any 2018, com a conseqüència de la seva dissolució.
Molt abans, l’Arxiu Nacional també va integrar entre els seus fons el del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l’altre gran partit de la transició (ingressat entre 1987 i 2012), el del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (1993), o el del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (també a partir de 1993).
L’Arxiu Nacional conserva també altres fons personals estretament vinculats a l’activitat de Convergència, en particular, el corresponent a tota la vida política del president Pujol i al de la seva etapa presidencial; així com d’altres, com ara el del president Artur Mas o els dels consellers Ramon Trias Fargas, Max Cahner i Macià Alavedra o els dels dirigents i/o militants destacats Miquel Sellarès, Ricard Lobo, Joan Colomines, Jaume Casajoana, Jaume Bassa, Josep Espar i Ticó i Carles-Alfred Gasòliba.
