De sempre s’ha dit que llegir és el millor antídot per combatre el fanatisme i la ignorància. Els feixistes cremaven els llibres que consideraven que anaven contra la seva forma d’entendre la vida i el poder. Les ments puritanes i neofeixistes dels Estats Units estan prohibint a les escoles i a les biblioteques els llibres que entenen que perjudiquen i contradiuen la filosofia que ha portat Donald Trump a la presidència del país.
Val a dir que no tot el que s’escriu és saludable pels lectors i la societat en el seu conjunt. No sé quanta gent va llegir el Mein Kampf d’Adolf Hitler. Probablement molta menys de les que ens imaginem. Hitler va imposar el nazisme a base de violència, amenaces, conxorxes econòmiques i repressió més que perquè els seus escrits fossin convincents.
El que està clar és que per combatre el neofeixisme i l’odi que escampa la ultradreta per tot arreu cal fer un esforç per entendre perquè compra i convenç tantes voluntats. Aquest esforç passa per la política i pels mitjans de comunicació. També pels llibres. I Sant Jordi és una bona ocasió per alimentar-se de la literatura que tenim a mà per entendre i combatre el neofeixisme i els arguments de l’extrema dreta.
Suggeriments a tenir en compte
Extrema dreta. Què ens hi juguem? Aquest és el títol del llibre que han escrit Jordi Corominas i Joan Albert Vicens, publicat per Eumo Editorial. Ens hi juguem molt. Els llibres dels quals parlem en aquest reportatge ens ho confirmen i ens donen pistes per guanyar la partida.
Des de la immigració fins la crisi de la vivenda, passant per la sostenibilitat, el classisme i el nou masclisme que s’escampa impunement, la politòloga Adriana Hest ens ofereix els arguments més encertats per defensar-nos de l’odi, la manipulació i la ignorància. La ultraderecha contra la verdad (Grou) és un llibre molt didàctic escrit amb rigor, ironia i ple de dades, amb una conclusió contundent: El feixisme no guanyarà la batalla.
Encara que l’avenç de les dretes extremes ha estat estudiat des de la ciència política, l’economia, la història y la sociologia, aquestes mirades ometen una dimensió cabdal: la psiquiátrica. Aquest forat és el que pretén tapar el psicoanalista argentí Yago Franco amb Todo lo que deberías saber sobre las ultraderechas y no te atrevías a preguntar a H.P.Lovecraft (Prometeo editorial). Milei és el trist protagonista.
“Amb l’extrema dreta no s’hi juga, no se la posa a prova per curiositat o per despit; és precís combatre-la a tot arreu i tot el temps en nom d’un ideal: la democràcia. Sacrificar els valors de tolerància i respecte a l’altar de la por suposaria trair aquest llegat valuós”. Ho escriu la periodista Salomé Saqué a Resistir (Plataforma Editorial). És francesa i dedica part del llibre al perill que representa l’extrema dreta pel seu país però amplia el seu enfocament a la resta del món on els ultres es van obrint camí. El que explica es pot aplicar perfectament a casa nostra.
Les amenaces autoritàries i feixistes a la societat i al govern dels Estats Units tenen precedents. Donald Trump no ha caigut del cel en un país immune al feixisme. Al llarg de la seva història hi ha hagut temptatives de derivar-lo cap a l’autoritarisme i la supressió de la democràcia. Ho explica la locutora, presentadora i comentarista Rachel Maddow a Precuela. Una lucha de Estados Unidos Unidos contra el fascismo, publicat el 2023 al seu país i traduït per Capitán Swing al castellà.
Socialisme democràtic contra els depredadors
El professor d’Història de la Universitat Rutgers, a Nova Jersey (Estats Units) Mark Bray va publicar el llibre Antifa l’any 2017. És un estudi molt documentat de la història de l’antifeixisme des dels seus orígens fins l’actualitat. Està confegit en base a entrevistes amb antifeixistes de tot el món, també espanyols. El món MAGA no només el va rebre d’urpes sinó que, emparat en el suport que li donava la nova presidència de Donald Trump, va bombardejar el seu autor amb amenaces de tot tipus, incloses les de mort. Trump va declarar “terrorista” el grup Antifa dels Estats Units. Bray va tenir por no només per ell sinó també per la seva família i des de l’any passat viu amb ella a Madrid. Capitán Swing ha editat “Antifa” en castellà.
També ajuden a entendre el món en què ens movem els llibres que han publicat recentment Josep Burgaya i Lluís Rabell. Burgaya ha condensat les aportacions filosòfiques i sociològiques dels darrers temps a La razón y sus enemigos. Sobre el ‘mal francés’ y la condición reaccionaria de la posmodernidad (Viejo Topo) i Rabell ha compilat una quarantena dels seus articles a De la distopía a la esperanza. El socialismo democrático frente al mundo de los depredadores” (autoeditat).
Aquest llistat no és exhaustiu. Malauradament encara cal escriure i lluitar molt per arraconar la ultradreta.
