La reunió entre el Govern i els principals sindicats educatius ha certificat aquest dijous el que ja es palpava als carrers: el conflicte està encallat. Sense cap acord i amb posicions pràcticament immòbils, la trobada ha acabat amb una advertència clara dels representants dels docents: si no es reobre la negociació, hi haurà noves vagues el tercer trimestre.
El clima no convidava a l’entesa. Venien d’una setmana de mobilitzacions massives i d’un pols obert amb el Departament d’Educació. I la reunió, lluny de rebaixar la tensió, ha servit per confirmar el xoc de legitimitats entre un govern que defensa el pacte signat i uns sindicats que asseguren representar la majoria del professorat.
Dos relats enfrontats
D’una banda, l’executiu es manté ferm. Defensa que l’acord amb CCOO i UGT, dotat amb uns 2.000 milions d’euros, ja dona resposta a les principals reivindicacions: millores salarials, reducció de ràtios i menys burocràcia. I insisteix que ara toca desplegar-lo, no renegociar-lo.
De l’altra, els sindicats majoritaris entre el professorat —USTEC, CGT, Intersindical i Professors de Secundària— rebutgen aquest marc. Consideren el pacte insuficient i denuncien que no resol problemes estructurals com la pèrdua de poder adquisitiu, la sobrecàrrega de feina o la manca de recursos.
El desacord no és només sobre mesures concretes, sinó sobre el marc de negociació: els sindicats exigeixen reobrir-lo des de zero, mentre que el Govern els remet a la mesa sectorial i al pacte ja tancat.
Una reunió sense recorregut
La trobada, qualificada de “poc productiva” pels sindicats, no ha servit per acostar posicions. Els representants dels docents insisteixen que el Govern “no té intenció de negociar” i reclamen un compromís explícit per reobrir el diàleg.
L’executiu, per la seva banda, manté la mà estesa però en els seus termes: continuar parlant dins els canals oficials i sense qüestionar l’acord vigent. Aquesta discrepància de base fa que qualsevol avanç sigui, ara mateix, improbable.
El pes de la mobilització
El factor que explica el moment actual és el carrer. Les vagues de les darreres setmanes han mobilitzat desenes de milers de docents i han reforçat els sindicats crítics amb el pacte.
Aquesta força és la que ara intenten traslladar a la negociació. “Si la mobilització ha forçat la reunió, també pot forçar un nou acord”, venen a dir. I per això ja posen data a la pressió: el tercer trimestre.
