Les observacions finals del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides sobre el compliment del Pacte internacional de drets civils i polítics per part d’Andorra assenyalen de manera explícita el judici a la presidenta de l’associació feminista Stop Violències, la psicòloga social Vanessa Mendoza Cortés, i retreuen al país que l’article del Codi Penal pel qual se la va jutjar, contrari al dret internacional, es mantingui vigent sense cap modificació, ja que pot tenir un “efecte dissuasiu” sobre la llibertat d’expressió i la tasca de defensors i defensores dels drets humans.
Concretament, es tracta de l’article 325 del Codi Penal, que regula els delictes contra el prestigi de les institucions i preveu multes de fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a quatre anys, a més de les penes de presó que inclouen els delictes contra l’honor com les calúmnies i les difamacions.
De fet, el Ministeri Fiscal demanava per a la presidenta de Stop Violències una condemna de fins a quatre anys de presó que, després de la pressió d’organitzacions com Amnistia Internacional, va rebaixar a una pena de 6.000 euros de multa, sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic, i 6.000 euros d’indemnització per al govern del Principat per les seves declaracions al Comitè de l’ONU per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) el 2017.
Andorra ha d’impedir que l’article 325 del Codi Penal constitueixi “una forma d’assetjament judicial contra els defensors dels drets humans”.
La defensora dels drets de les dones va ser finalment absolta, però el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides “observa amb preocupació que el Codi Penal tipifiqui com a delicte la difamació” i que Andorra “no hagi adoptat cap mesura per a la seva despenalització“. “El Comitè està preocupat per l’efecte dissuasiu que la criminalització de la difamació podria tenir sobre la llibertat d’expressió, fins i tot en el que respecta als defensors de drets humans”.
Per tot això, les Nacions Unides insten l’Estat andorrà a despenalitzar la difamació i «limitar l’aplicació del dret penal als casos més greus, tenint en compte que la presó mai és una pena apropiada pel delicte de difamació». També li demanen “adoptar totes les mesures necessàries per impedir que l’article 325 del Codi Penal” constitueixi “una forma d’assetjament judicial contra els defensors dels drets humans”.
I assenyalen: “Inclosos els que promouen els drets de les dones i advoquen per la legalització de l’avortament” a Andorra, així com “els que cooperen amb mecanismes internacionals per a la promoció i protecció dels drets humans”. Precisament, el que fa Stop Violències.
Persecució judicial i mediàtica
El procediment penal contra la presidenta de Stop Violències no només va tenir recorregut judicial, sinó que va desencadenar un debat públic i mediàtic alimentat per acusacions no contrastades, en què alguns mitjans i veus institucionals van suggerir que les declaracions de Vanessa Mendoza Cortés podrien haver “perjudicat la imatge internacional d’Andorra”.
La realitat, però, és que no s’ha demostrat que Mendoza Cortés ni l’associació Stop Violències mentissin, i algunes de les afirmacions que aleshores van generar controvèrsia s’han mantingut com a part del debat sobre els drets de les dones i la prohibició de l’avortament al país. De fet, durant el judici es va explicar que moltes de les observacions reflectides en l’informe presentat davant del Comitè de l’ONU provenien d’experiències reals i testimonis i que corresponien a dades i casos atesos per l’associació. Els testimonis, a més, van confirmar-ho.
El Comitè reclama al Principat «garantir l’accés efectiu a un avortament legal i segur», especialment en casos de violacions i risc per a la dona o nena embarassada.
Diverses organitzacions internacionals de drets humans, com Amnistia Internacional, el Centre for Reproductive Rights, Women’s Link Worldwide i Front Line Defenders van denunciar que l’acusació i el procés judicial constituïen una forma de represàlia o intimidació deliberada contra una defensora de drets humans que havia exercit la seva llibertat d’expressió davant un òrgan de l’ONU, i van reclamar la retirada dels càrrecs i la derogació de l’article 325 del Codi Penal.
Suspens per la prohibició de l’avortament
En les observacions finals, el Comitè de Drets Humans també posa el focus en mancances rellevants d’Andorra en matèria de drets fonamentals. En particular, l’organisme critica la situació dels drets sexuals i reproductius a Andorra i assenyala directament la prohibició de la interrupció voluntària de l’embaràs.
«L’Estat hauria de revisar la seva legislació per garantir l’accés efectiu a un avortament legal i segur quan la vida o la salut de la dona o nena embarassada estiguin en risc o quan dur a terme l’embaràs li causi dolor o patiment físic i mental, en particular quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació o incest o no sigui viable». El que demana el Comitè no és excepcional, sinó els mínims exigits pel dret internacional dels drets humans, ja que actualment l’avortament està totalment prohibit a Andorra, fins i tot en els casos de violacions a menors.
De fet, encara que el Principat assegura que no s’apliquen les penes que contempla el Codi Penal pel que fa a l’avortament, a l’organisme li preocupa que estiguin en vigor, ja que empeny «les dones a viatjar a l’estranger per practicar avortaments i podria, per la seva mera existència, incentivar el recurs a avortaments insegurs, posant en perill les seves vides i la seva salut».