Des d’aquesta nit i fins a l’infinit, qualsevol equip visitant en un partit de Champions League doblarà o triplicarà en nombre de places la capacitat de l’espai o grada d’animació del Barça al seu propi terreny, l’Spotify Camp Nou, on el Newcastle estarà representat aquesta nit per un total de 3.100 aficionats si s’han complert les condicions que la mateixa directiva blaugrana havia establert amb l’equip anglès.
Inicialment, el seu espai del 5% normatiu per les regles de la Champions League fixava el cup oficial en 2.215 entrades si abans del partit l’Ajuntament de Barcelona no havia autoritzat l’ocupació de la Fase 1 C.
Com la setmana passada es activar l’ampliació de l’aforament a 62.000 espectadors, també de manera automàtica l’equip anglès es va beneficiar de la possibilitat d’ampliar la seva ocupació a un miler d’aficionats.
En canvi, i sorprenentment, la directiva regent de Joan Laporta no ha estat capaç de millorar la seva pròpia grada d’animació, element que ja s’ha convertit, tot just dos dies després de la seva triomfal victòria electoral, en el primer gran ‘pufo’ del seu darrer mandat i paradigma que està per venir previsiblement, un deteriorament proporcional als cinc anys després de mandat complerts de les múltiples i desviades problemàtiques pendents de resoldre i sense una bona solució com el cas de la ‘Grada 1957’.
Mentre el Newcastle ha engreixat en 1.000 ànimes la seva presència a l’estadi, Laporta, via l’insignificant Rafael Yuste, s’ha hagut de conformar amb un anunci, això sí, pompós i grandiloqüent de “l’estrena de la nova Grada/Espai d’Animació Gol 1957 el passat diumenge 15 de març, a la primera graderia del Gol Sud, amb uns 750–800 animadors en aquesta fase inicial”.
Com és lògic, davant el ridícul procés seguit fins avui per Laporta i la seva política obsessiva, compulsiva i agre de càstig i venjança contra els grups que havien integrat històricament la Grada d’Animació, el president va haver de rectificar i maniobrar a tota velocitat abans que, a les portes de les eleccions, uns 10.000 barcelonistes que van signar un manifest a favor del seu retorn se li giressin en contra.
El procés cronològic va ser que, després dels crits de “Barça sí Laporta no!”, la grada va ser tancada i els seus membres, pertanyents a Penya Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça, expulsats per sempre, acusats de conductes impròpies i atemptatòries contra les normes si no pagaven una multa de 21.000 euros per consignes sancionables.
Diàleg
Els intents dels grups per dialogar i aclarir fets que, des del seu punt de vista eren falsos, com la multa, i inadequats d’un club democràtic, com el seu desnonament, van acabar tan malament, van ser tan desoïts i ignorats que la llavors vicepresidenta Elena Fort, sempre ximple i maldestrament designada com a mentidera oficial de la junta directiva, només va donar la cara per ‘enterrar’ la Grada d’Animació sota la premissa que “aquesta junta, des del principi, volia transformar-la completament, tancar-la i obrir-ne una de completament nova”.
La seva alternativa va consistir a presentar el ‘Gol 1957’ com l’alternativa, ubicada a la primera graderia del Gol Sud, “com a nova zona d’animació estable” en homenatge a l’any d’inauguració de l’estadi (24 de setembre de 1957), fruit, va dir, “d’un procés de diàleg amb les noves generacions, ja que volem donar preferència als socis més joves de la llista d’espera”.
Textualment, la va presentar amb una “capacitat de 1.247 persones, destinada prioritàriament a joves de 18 a 25 anys (fills i nets de socis en llista d’espera des de fa més de 5 anys), amb equilibri de gènere garantit i assistència mínima obligatòria del 80% dels partits. Serà un model democratitzat i obert, trencant amb el format anterior tancat de grups”.
Una altra batalla mal calculada, improvisada i perduda quan els grups Penya Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça van anunciar la presentació d’un document subscrit per 10.000 barcelonistes, milers d’ells socis, reclamant el retorn de la Grada d’Animació en el seu format original.
D’Elena Fort a Alejandro Echevarría
Davant l’alarma social, amb l’horitzó electoral ja encès, Elena Fort va ser apartada d’una crisi assumida en nom i representació del FC Barcelona per Alejandro Echevarria, el fatxenda homologat pel laportisme, capaç d’ajornar la declaració de guerra de l’antiga GA a canvi de no se sap exactament quines promeses.
Des de llavors, la directiva va filtrar que el ‘Gol 1957’ s’estava “redefinint” i posteriorment, en vigílies de la remuntada copera després del 4-0 de les semifinals de la Copa del Rei, els grups van jugar bé les seves cartes i un percentatge dels seus membres van ser benvinguts i reubicats a la Primera Graderia provisionalment per a l’ocasió.
Diumenge passat, davant el Sevilla, uns 700 van poder ocupar el ‘Gol 1957’ a mig camí entre el que seria un assaig i un compromís de replantejar-se seriosament el seu retorn en el format de Montjuïc i fins i tot en el que va sortir del Camp Nou fa més de dos anys.
La directiva ja s’ha encarregat d’avançar que aquesta no és encara la solució definitiva per a la futura Grada d’Animació, sinó un pas intermedi mentre es completa la reobertura progressiva del nou Spotify Camp Nou.
El problema és que, un cop més, el ‘pufo’ està servit. Laporta es va carregar la GA en el seu dia i ara, per les circumstàncies i per les urgències electorals, pel favor que li deu, no la pot menysprear una altra vegada com seria el seu desig. Per força ha d’afrontar-ne la readmissió, però no li cap sencera al ‘Gol 1957’ ni de bon tros. Avui seran màxim 800 contra els 3.000 del Newcastle, una proporció de més de 3 a 1 de desavantatge blaugrana a casa.
