Joan Laporta té totes les respostes menys una, la fonamental: on són els diners? I on és visible l’efecte positiu, sanador i de recuperació certa dels 1.600 milions d’euros d’origen extraordinari facturats i no recurrents des de 2021.
Es tracta d’una quantitat tan exagerada que hauria estat suficient per finançar l’Espai Barça sencer, exactament dues vegades l’Espai Barça (Spotify, Palau, equipaments i acabats urbanístics diversos), segons els pressupostos de l’anterior directiva amb un cost de 800 milions.
El rastre d’aquesta colossal capacitat per vendre, revendre i hipotecar actius i patrimonis del Barça anticipadament i a costa d’un futur de ruïna i de més empobriment es perd a la comptabilitat inextricable del laportisme i en el context d’una dialèctica mediàtica que els mitjans de comunicació, per ignorància i servilisme, no s’atreveixen a qüestionar.
Ni tan sols a fer un exercici tan senzill com repassar i contrastar els comptes oficials amb experts independents i al marge de la nòmina ideològica de Laporta.
Laporta ha presumit d’un total de 1.157 milions extres procedents de dues palanques, la de Sixth Street pel 25% dels drets de TV de LaLiga durant 25 anys i la de l’operació de Barça Studios/Barça Vision/Bridgeburg Invest, que finalment s’ha diluït accionarialment en Barça Produccions. De totes maneres, liquidada després de tres anys de productivitat nul·la i facturació zero per la gestió dels actius digitals de nova generació.
Laporta ha anunciat pomposament una prima de renovació del contracte amb Nike de més de 100 milions d’euros, uns altres 100 milions procedents de la venda dels seients VIP; 100 milions més d’operacions diverses de cessió de l’explotació de les zones d’Hospitality i Premium i un excedent imprevist i incalculable de la millora del contracte de Nike i de la renovació de l’acord amb Spotify. De 40 milions per la Ciutat del Barça a Dubai (pendent de tancar les comissions), de 40 milions pel menyspreable conveni cultural i de promoció turística amb el Congo i del rèdit no menys afortunat i també infinitament superior a totes les expectatives de BLM que, consta oficialment, havia facturat 170 milions l’últim exercici.
Calculant a l’engròs, fins i tot amb les exagerades, falses, manipulades i temeràries pèrdues que van arrossegar el club (2020-21) a uns fons propis de 450 milions d’euros de fons propis negatius, gràcies al cabal de diners ingressat per canals no ordinaris com els esmentats, de benefici directe, aquests fons propis haurien d’arrossegar almenys entre 800 i 1.000 milions de saldo positiu.
Al contrari, i per desgràcia pel FC Barcelona, la persistent realitat, després dels dos últims anys (2023-24 i 2024-25) de tancaments amb pèrdues milionàries, aquesta columna del balanç resumeix la gestió de Laporta en una xifra alarmant de 152 milions en vermell.
Canvis estatutaris
El que significa que, estatutàriament, la junta de Joan Laporta ja hagués estat automàticament cessada si no s’hagués anul·lat el 2021 l’article 67è sobre el control econòmic, una mesura comprensible en aquell moment —per eludir i poder digerir l’efecte Covid de 300 milions menys d’ingressos com a màxim en tres temporades—, però que ja forma part del sense sentit i la pirateria financera de Laporta, incapaç de sobreviure al seu propi i suposat èxit.
La doble conclusió, totes dues iguals de terribles i esfereïdores, és que o bé aquests 1.600 milions mai han entrat del tot a la caixa o bé, en cas de ser un ingrés net s’ha gastat i extraviat no se sap de quina forma ni destí.
El misteri està més que justificat perquè el Barça de Laporta, a més d’estar sec econòmicament —com ratifica i certifica el balanç de la memòria oficial i aprovada en assemblea—, segueix lluny de l’1:1, de poder reforçar-se amb recursos propis, només amb lesions que, malauradament, abunden.
El deute creix, no s’ha retornat ni un sol euro, ni un, del préstec per a l’obra de reforma de Limak i la perspectiva és que aquesta temporada, com que el Spotify Camp Nou continua acumulant retards, hi haurà noves pèrdues, conseqüència de la menor explotació comercial de l’estadi.
Per empitjorar-ho, les despeses generals al marge de la nòmina esportiva i no esportiva són de 355 milions, el 36,7% dels costos totals, una altra barbaritat que Laporta no és capaç d’explicar ni de detallar.
I quan ho fa és per defensar ferotgement, com va fer en el debat de dilluns i a l’assemblea extraordinària del desembre del 2024, la comissió de Darren Dein, el seu amic per a tot, valorada en uns 50 milions i més que discutida perquè ningú no es creu que “en el seu moment vam decidir que un mediador actués. Vull agrair a les persones que ens han ajudat a refer la relació amb Nike i a acostar posicions. Va ser una persona clau (Darren Dein) perquè va aconseguir desencallar una situació molt complicada que teníem amb Nike. Ell es va encarregar de portar una oferta de mercat per a nosaltres”, va afirmar Laporta.
Comissió a Darren Dein
No només sona a bola de campionat sinó que, a més, Laporta li passa parcialment el mort a Nike, assegurant que “la comissió de Darren Dein era del Barça i de Nike. La quantitat de diners es paga al llarg de 14 anys: el Barça paga l’1,65% i Nike l’1,25%”.
A tothom qui va preguntar a Nike al seu dia, la resposta va ser que es va negar que el pagament a Dein formés part del contracte i que, en tot cas, l’assumís només el Barça perquè internament no veien clar figurar com a pagadors de l’intermediari en les clàusules de l’acord.
Més tard, citant “fonts de Nike”, diversos mitjans han assegurat que “ells no paguen ni un euro a Darren Dein”.
Qui menteix, Nike o Laporta? A Nike no li convé remoure un episodi que ja és de per si pudent i incòmode. Però, si ara no ho desmenteix i continua callant, es pot interpretar que finalment sí que ha accedit a inflar fins a rebentar les butxaques de Darren Dein més que exageradament per una conciliació que al mercat oficial i habitual estaria al voltant d’un milió, dos milions màxim.
Laporta, que no és amic de la veritat, ho diu l’estadística, està qualificant Nike de mentidera o d’acceptar pagar una comissió que difícilment passaria un control de Compliance intern. Sempre és el mateix, es perd el rastre dels diners.
