Mentre Joan Laporta preparava el primer gran debat electoral de la setmana decisiva, al Congo almenys 300 persones morien després d’un despreniment a la mina de Gakombe, Rubaya, al nord-est del país. El despreniment, provocat per les pluges, va afectar miners i famílies properes i va arrossegar més de 40 llars. Com és habitual, a les tasques de rescat hi va haver manca d’organització especialitzada, segons informacions i denúncies locals en una zona, controlada pel grup rebel M23 amb impunitat, que ja ha patit altres sinistres recents similars com el que va deixar més de 200 morts en una mina de coltan dies abans i prop de 460 morts al gener, gairebé un miler enguany. La majoria d’aquests jaciments es treballen i exploten sense regulació, sota control de grups armats i amb la passivitat de les autoritats, cosa que incrementa els accidents mortals en una regió rica en minerals utilitzats en les noves tecnologies.
Aquest incident, per llunyà que sembli, acosta el Barça de Laporta a aquest estadi d’insensibilitat i menyspreu pels més elementals valors democràtics i pels drets humans que ha anat avançant en aquest mandat a punt de concloure. Juntament amb el Milan i el Mònaco, que ja està al centre d’una investigació i denúncia judicial per blanqueig de diners, el Barça és el tercer gran club del món assenyalat per haver acceptat diners del govern dictatorial i sanguinari del Congo RD -40 milions- per contribuir a millorar i protegir la seva pèssima imatge internacional. Laporta apareix com el gran valedor d’un patrocini com el del Congo RD que enlletgeix els valors del Barça i degrada, fins a esborrar-la, la seva ensenya universal com a ‘Més que un club’.
Laporta va defensar l’acord amb el Congo com una font rellevant d’ingressos en un context de forta pressió del fair play de LaLiga i de necessitat de generar recursos per poder fitxar sota la regla 1×1, una afirmació que, sens dubte, contradiu la recuperació econòmica del Barça de la qual tant presumeix i l’impacte d’ingressos rècord per la samarreta, Spotify, Nike i BLM. Per vergonya del barcelonisme, a més, ha presentat l’acord com una aliança per promoure la cultura i l’esport al país africà, insistint en el discurs de desenvolupament i projecció internacional del Barça.
Víctor Font, per la seva banda, l’ha qualificat d’“inexplicable” i ha assegurat que, si guanya les eleccions, rescindirà tant el contracte amb el Congo com el de New Era Visionary Group.
El debat, en qualsevol cas, serà més recordat per haver estat el primer que no guanya Laporta, sorprenentment en el terreny de la confrontació mediàtica oberta que més domina i on semblava imbatible.
Laporta va arribar tocat per les declaracions de Xavi Hernández a La Vanguardia, de la nit de diumenge, en què denunciava que va ser el mateix Laporta qui va frenar el retorn de Lionel Messi després del Mundial perquè temia que el seu poder, carisma i força competissin amb els del president en l’òrbita del barcelonisme. També va oferir detalls de la seva mala sortida del Barça, segons va dir, víctima de la traïció personal i les mentides que Alejandro Echevarria va anar vessant sobre ell al vestidor i al voltant de la presidència. “Echevarria -el cunyat fatxa de Laporta- mana més que el president”, ha declarat Xavi en aquesta entrevista de gran repercussió.
Laporta li ha respost de manera desagradable: “Amb els mateixos jugadors, Xavi perdia i Fick guanya”, comentari que haurà disgustat per igual a tots dos entrenadors, especialment a l’alemany que va ser el primer sorprès pels vaivens previs al seu fitxatge després d’haver renovat i cessat a Xavi amb només unes setmanes de marge”. Tampoc és just aquesta anàlisi tenint en compte que va ser Xavi qui va madurar Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Marc Bernal, Marc Casadó i Fermín López en una primera temporada d’adaptació abans de la seva explosió.
També ha estat cridanera, per desconcertant, anacrònica i interessadament laportista, la sortida de Jaume Roures a escena amb la finalitat de tallar l’hemorràgia provocada per Xavi amb les seves declaracions. Roures ha sortit a desmentir que Messi estigués ‘fitxat’ amb l’argument que ell va participar en les negociacions prèvies juntament amb Javier Tebas. En realitat, Xavi ha fet referència no a les negociacions perquè es quedés el 2021, sinó perquè tornés el 2023. Laporta va moure les peces de Roures i del mateix Tebas perquè ahir dilluns sortissin a desmentir que s’hagués desfet l’operació una vegada tancada.
Laporta té por que aquest i altres temes se li escapin de les mans, ja que precisament Xavi fa referència al fet que, en efecte, Laporta va enganyar Messi dues vegades; la primera, prometent a tots els barcelonistes que el renovaria i, la segona, a través de Xavi, assegurant-li que el repescaria. Ara s’ha confirmat que va ser Laporta qui després de tenir sobre la taula el ‘sí’ de Leo el va deixar tirat perquè era impossible, per falta de fair play, poder-lo inscriure, que és el que Tebas ha sortit a confirmar.
Les mentides i els enganys se li acumulen aquesta setmana a Laporta que se li pot fer més llarga del que pensava a causa d’aquesta artilleria inesperada del costat de Xavi, que dies enrere li va donar la seva firma com a soci a Font.
Com era previsible, Laporta no va dir ni una sola veritat en més d’una hora i mitja de debat intens batent el seu propi rècord en aquest tipus d’actes electorals. La premsa, sempre desenfocada, va celebrar i va anteposar a qualsevol altra consideració i anàlisi sobre l’èxit i gran expectació del debat el fet que el Barça, com a club democràtic, sigui l’únic que pot promoure tal exercici de transparència, cosa que tampoc és certa ni irrefutable, ja que si de veritat el Barça no hagués perdut les seves senyes d’identitat, els socis tindrien l’oportunitat d’intercanviar opinions en les assemblees si no fossin com les de Laporta, congoleses, o sigui, manipulades i tancades als socis. En cinc anys, Laporta és la primera vegada que confronta idees i assumptes barcelonistes amb un altre soci. L’estadística assembleària també confirma que el Barça ja no és ‘Més que un club’.
