Catalunya concentra la xifra més alta de dones en situació de prostitució d’Espanya. Segons l’estudi que el Ministeri d’Igualtat va publicar el 2024, s’estima que el 2023 hi havia 34.759 dones prostituïdes, l’equivalent a 103 per cada 10.000 dones adultes, una xifra que suposa gairebé el doble de la mitjana estatal, situada en 56.
Arreu d’Espanya, l’estudi d’Igualtat situava entre 152.735 i 184.234 les dones en situació de prostitució, la majoria de les quals estrangeres. Del total, 92.496 podrien estar en risc de caure en xarxes de tràfic i explotació sexual, i unes 9.000 estarien en risc alt.
Concretament, el 60% de les dones prostituïdes tenien entre 18 i 36 anys. El 51% eren de procedència llatina, i un 16% europea. D’altra banda, es van rescatar 294 víctimes de xarxes de tràfic sexual, a les quals se sumen 370 en situacions de suposada explotació sexual. La majoria de víctimes identificades eren dones entre 23 i 37 anys de països com Colòmbia, Veneçuela o Espanya.
Les dades mostren un volum elevat i una concentració territorial que situa Catalunya, i especialment Barcelona, com un dels principals epicentres del mercat de la prostitució. “Barcelona és la capital de tot l’Estat en explotació sexual de dones vulnerables”, destaca la presidenta de Feministes de Catalunya, Sílvia Carrasco, que explica que aquesta situació s’amplia amb congressos com el Mobile World Congress (MWC), que precisament ha finalitzat la seva darrera edició aquest dijous, 5 de març.
De fet, segons ha estudiat Feministes de Catalunya, el turisme de congressos mobilitza unes 30.000 dones per a ser explotades sexualment pels assistents. “És un escàndol de grans magnituds”, afirma Carrasco, que indica que aquesta mena de turisme “té tota mena de còmplices, des dels hotels fins als taxistes i les recomanacions d’oci nocturn que fa el mateix congrés”. Durant els dies que dura l’esdeveniment, el negoci de la prostitució augmenta al voltant d’un 30%.
“La prostitució és una de les formes més extremes de violència contra les dones i les nenes”, Natàlia Claramunt, membre del partit Feministas al Congreso (PFAC).
Les estimacions de l’associació feminista eleven fins a més de 100.000 les dones en situació de prostitució a Catalunya. Com diu Carrasco, conèixer la xifra real “és difícil, perquè es tracta d’una pràctica oculta, criminal, que treballa amb moltes dones que estan en situació irregular”.
Es calcula que la prostitució mou més de cinc milions d’euros al dia a Espanya, xifra que representa al voltant del 0,35% del Producte Interior Brut (PIB) del país, és a dir, uns 4.210 milions d’euros a l’any. A més, es tracta d’un negoci molt lucratiu: investigacions espanyoles calculen que un traficant amb prou feines paga 2.000 euros per portar una dona a Espanya, però en treu més de 50.000 de benefici cada any, a part del que pugui guanyar si després la ven a un altre explotador.
La rendibilitat de l’explotació sexual no seria possible sense l’existència d’una demanda masculina massiva: l’Organització de les Nacions Unides (ONU) assenyala que el 39% dels homes adults a Espanya admeten que han pagat alguna vegada per sexe, una taxa que situa el país entre els territoris europeus amb més consum de prostitució.
“La prostitució és una de les formes més extremes de violència contra les dones i les nenes, una institució del patriarcat que reprodueix l’opressió i la subordinació sexual de les dones”, destaca Natàlia Claramunt, membre del partit Feministas al Congreso (PFAC).
Violència i mercantilització
Segons un estudi d’investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat el desembre del 2024, el 90% de les dones en situació de prostitució ha patit algun tipus de violència (física, sexual o psicològica) per part dels clients o els proxenetes en el marc de la seva feina. La recerca també revela que moltes d’aquestes dones han patit altres experiències de victimització, com ara abús sexual en la infància o violència en les relacions de parella.
Com assenyala l’estudi, també és comú el consum habitual de drogues vinculat a la prostitució: un 67% ha consumit drogues per motius com la insistència dels clients o l’ús d’aquestes substàncies com a mecanisme de fugida per gestionar el patiment que els provoca l’activitat. A més, més del 90% de les dones en prostitució la veuen com l’única via de supervivència.
“Les seqüeles de la prostitució són similars a les dels soldats quan tornen del camp de batalla”, Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya.
Segons explica Carrasco, les seqüeles de la prostitució en les dones són “devastadores”: des de malalties de transmissió sexual fins a esquinçaments vaginals i anals, depressió crònica i ideacions suïcides. “Les conseqüències són similars a les dels soldats quan tornen del camp de batalla, tenen un estrès posttraumàtic molt difícil d’erradicar. Totes les supervivents ens diuen que els han quedat ferides”, afegeix.
En paraules d’Amelia Tiganus, supervivent de la prostitució i activista, “no pots ser alhora el motxo i la persona que fa servir el motxo”. Quan es diu “qui soc jo per dir a una dona que netegi banys per 600 euros en comptes de prostituir-se” es cau en una “trampa” perquè les dones que netegen, per exemple, no pateixen les seqüeles que han d’afrontar les prostituïdes.
Com diu una altra supervivent que prefereix mantenir-se en l’anonimat, “quan la necessitat entra per la porta, la llibertat surt per la finestra”. I té tota la raó, assenyala Carrasco, “perquè les dones no desitgen fer allò, posen el seu cos al servei dels desitjos d’altres que les repugnen perquè tenen una necessitat”.
Cap a un futur abolicionista?
A Espanya, la prostitució es troba en un buit legal: no està expressament prohibida ni regulada. El treball sexual autònom no és delicte, però el tràfic de persones, la prostitució de menors i el proxenetisme coercitiu sí. Les dones són sancionades econòmicament per oferta en via pública i no tenen capacitat de protecció estatal efectiva si no hi ha denúncies.
“Des de la Unitat de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos ens van dir que amb una llei abolicionista, la seva feina seria molt més fàcil. Ara han de trobar subterfugis: pel soroll que fan, per sospites de dones víctimes de tràfic, perquè és un lloc de venda de droga… Però no poden denunciar-los per explotació sexual si les dones no denuncien. Si ningú reconeix que està allà en contra de la seva voluntat, no poden actuar“, explica la presidenta de Feministes de Catalunya.
Precisament, l’abolicionisme de la prostitució podria ser una realitat a Espanya. De fet, una enquesta del Ministeri d’Igualtat amb la col·laboració del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicada aquest darrer mes de febrer mostra que la majoria de la societat avalaria aquest model, defensat també pel PSOE.
Segons l’enquesta, gairebé el 70% dels espanyols considera que la prostitució és una forma de violència contra les dones; més d’un 79% està bastant o molt d’acord amb l’afirmació que la prostitució posa en risc la dignitat de les persones que es prostitueixen; més del 75% creu que la majoria de les dones prostituïdes són víctimes d’explotació sexual; més de tres quartes parts considera que no és una feina “com qualsevol altra” i gairebé el 80% rebutja la idea que és “una forma d’exercir la llibertat sexual”.
L’èxit del model abolicionista s’ha constatat en països com Suècia, que penalitza només els clients, no les dones que exerceixen, on ha fet disminuir el consum de prostitució. A més, el model abolicionista francès, que ofereix programes de sortida i d’inserció social, ha estat valorat per l’ONU com un exemple d’enfocament integral.
Per contra, en models regulacionistes com els d’Alemanya, Països Baixos, Àustria o Suïssa, que legalitzen i fiscalitzen la prostitució amb registres, control sanitari i drets laborals, s’ha constatat que el tràfic de persones i el consum de prostitució continuen sent elevats i, fins i tot, han augmentat.
A Espanya, la Proposta de Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP), presentada el novembre de 2020 per la Plataforma Estatal d’Organitzacions de Dones per l’Abolició de la Prostitució amb el suport d’un centenar d’entitats, aposta per un enfocament protector i es basa en el reconeixement de les dones com a víctimes de violència.
Concretament, com explica el partit Feministas al Congreso (PFAC), la llei inclou el reconeixement de totes les dones en situació de prostitució com a víctimes de violència sexual i dels seus drets a la reparació, a la protecció, i a rebre assistència jurídica, així com la reinserció de les víctimes a través de programes d’inserció psicosociolaboral individualitzats. També contempla mesures de prevenció i de sensibilització; la formació de personal funcionari i d’educació, de la sanitat i del sistema judicial; la prohibició i persecució penal de totes les formes de proxenetisme; i la desincentivació de la demanda de prostitució mitjançant la penalització dels prostituidors.
“Si nosaltres som feministes i lluitem per la igualtat, la dignitat i la llibertat de totes les dones, el primer és abolir la prostitució, rescatar les dones, perseguir els puters i els proxenetes i canviar la cultura, que els homes entenguin que les seves iguals no són objectes ni esclaves a qui aconseguir sexualment a canvi de diners“, assenyala Carrasco.
OnlyFans: una plataforma “de captació”
L’era digital ha transformat radicalment el consum de continguts. L’auge de les xarxes socials ha anat acompanyat d’una hiperexposició i d’una normalització sense precedents de la pornografia i la prostitució, sumat a una presència creixent de violència sexual a la xarxa. En aquest escenari, plataformes com OnlyFans emergeixen com una mena de prostitució 2.0 camuflada sota l’aparença de llibertat i emprenedoria.
“Són plataformes de captació, tant de dones com de nenes, que comencen per demanar-te fotos dels teus peus i acaben fent xantatge amb contingut sexual”, assenyala la presidenta de Feministes de Catalunya, que lamenta que s’estigui banalitzant “la idea que, com a dones, tenim un capital eròtic perquè som desitjades per homes, i hem de treure’n partit“. “És el súmmum del neoliberalisme, i es diu com si fos una cosa innòcua, com si fos una relació basada en un intercanvi igualitari”.
Per això, com a moviment feminista, el que proposen és tancar aquesta mena de plataformes, però no només pels menors d’edat. “Pels adults està bé erotitzar la violència sexual? Només s’ha de protegir els menors? Això és d’una gran hipocresia, no és bo per a ningú perquè reprodueix una societat desigual”, defensa Carrasco.
“La normalització de la prostitució és un fals empoderament de les dones i de les menors d’edat”, afirma Claramunt, que considera que “cal una regulació estricta, perquè no pot ser que qualsevol, també els menors, pugui accedir amb el mòbil a aquesta mena de continguts”. “Estem en un moment que abolició sí o sí”, conclou la membre del PFAC.
