La Generalitat de Catalunya s’ha convertit, de manera inesperada, en propietària d’una fàbrica de pasta per canelons i lasanya a Ripollet arran d’una herència singular. La propietària del negoci, Manuela Marimon, fundadora de l’empresa Fadaic l’any 1961 juntament amb el seu marit, va deixar el seu patrimoni en herència a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Però l’hospital va renunciar a l’herència, i, en aplicació del règim legal vigent, els béns van acabar passant a la Generalitat com a hereva en darrer terme.
Des de llavors, el Govern intenta desprendre’s d’un actiu que no forma part de la seva activitat ordinària. La fàbrica, que continua operativa i dona feina a una dotzena de treballadors, ha sortit a subhasta en dues ocasions. La segona, amb un preu de sortida de 228.306 euros, un 22% inferior al de la primera convocatòria, també ha quedat deserta: cap licitador s’hi ha presentat.
Entre les condicions de venda, l’Executiu exigeix que el futur comprador mantingui l’activitat i els llocs de treball durant almenys un any, un requisit que podria explicar part de la manca d’interès. Mentrestant, la Generalitat continua figurant com a propietària d’una empresa alimentària que funciona, però que no encaixa amb la seva missió institucional.
El cas il·lustra una situació poc habitual: una administració pública gestionant temporalment un negoci familiar productiu mentre intenta trobar-li sortida. Fins que no aparegui un comprador, la Generalitat continuarà fabricant canelons —almenys sobre el paper.
