Resulta que l’organització Nofumadores.org ha denunciat a Rosalía per fumar en el pòdcast de Soy una pringada. L’associació ha enregistrat la demanda al Ministeri de Sanitat perquè suposa que vulnera la normativa i, perquè, especialment, es considera que el fet de veure fumar famosos i persones amb influència en la societat “legitima l’hàbit”. Aquell dia, en el mateix pòdcast, Rosalía va explicar que va deixar una parella definitivament després que ell li digués “com he trobat a faltar a la meva puta”. Després de processar el que acabava de sentir, Rosalía va aixecar-se i va marxar “per no tornar mai més”.
Si Rosalía té doncs aquesta setmana un “semàfor vermell” per fumar, qui ha aconseguit el “semàfor verd” és Bad Bunny, per la seva actuació al Halftime de la Super Bowl, segons he escoltat per mostrar la cultura llatinoamericana i la seva crítica a les polítiques de Trump i la defensa d’una Amèrica molt més gran que EUA. El que es passa per alt en el cas del porto-riqueny és que també va mostrar el seu masclisme i misogínia, que va fer la volta al món recolzat d’aplaudiments. Només posaré dues de les cançons que, encara que necessiti un logopeda, Bad Bunny va “cantar” davant de milers de persones:
“Qué falta de respeto, mami
¿Cómo te atreve’ a venir sin panti?
Hoy saliste puesta pa mí
Yo que pensaba que venía a dormir, no
Vino ready ya, puesta pa una cepillá
Me chupa la lollipop, solita se arrodilla, hey
¿Cómo te atreve’, mami, a venir sin panti?”
“Muchas quieren mi baby gravy
Quieren tener mi primogénito
Ey, y llevarse el crédito
Ya me aburrí, hoy quiero un totito inédito
Uno nuevo, uno nuevo, uno nuevo, uno nuevo, ey”
Per què denunciem a Rosalía per fumar i no denunciem la denigració que Bad Bunny fa a les dones? Ens preocupa que el fet que una persona amb influència fumi, perquè això pot afavorir que hi hagi joves i adolescents que segueixin el seu exemple. En canvi, permetem que una persona amb influència sexualitzi les dones a totes i cadascuna de les seves cançons i que aquests mateixos joves i adolescents les escoltin i siguin educats en la desigualtat, el masclisme i la misogínia.
Amb això, lluny de defensar que Rosalía s’omplís de fum els pulmons, vull dir que les cançons no són innòcues: transmeten una visió del món, uns valors, uns ideals, i generen models que influeixen molt en comportaments i actituds, actituds com les que la mateixa Rosalía va denunciar en el pòdcast en què fumava: la consideració de la dona com a objecte sexual i possessió de l’home.
Crec que hauríem de fixar-nos una mica més en el que l’artista catalana va poder ensenyar a les noies que l’escolten en un moment en què estem rodejats de cançons masclistes i misògines: que es canti el que es canti i soni el que soni, no s’ho creguin: no són propietat de ningú, han de ser respectades i si cal, fer-se respectar.
Per acabar, em pregunto si el fet que Bad Bunny hagi fet un espectacle contra Trump i les seves polítiques és el que ha fet que ara no es pugui criticar la seva ideologia misògina. Si aquest és el cas, només remarcar que l’espectacle va ser ni més ni menys que el Halftime de la Super Bowl, i, per tant, potser caldria analitzar-ho més que com una crítica com a “rebel·lia domesticada”, una cosa que pot semblar molt moderna, però que no és més que el “pa i circ” dels romans de tota la vida.
Sobre això en van parlar durant la primera meitat del segle XX els pensadors crítics Theodor Adorno i Max Horkheimer, en el context de l’escola de Frankfurt. Ambdós pensadors parlaven del concepte “Indústria cultural”, que descriu la transformació de l’art i la cultura en instrument de manipulació social. Per Adorno, la indústria cultural té la capacitat de convertir els individus en consumidors passius en lloc de participants actius, i per tant és una eina al servei dels interessos capitalistes i l’statu quo.
I és que la rebel·lia dels 12 minuts de Bad Bunny és una rebel·lia treballada, estudiada i permesa pel poder. És una irreverència que denuncia injustícies, però no trenca estructures de poder i, per tant, no fa mal. És la mateixa rebel·lia que veiem en les entregues de premis del poderós Hollywood i que ja va denunciar Ricky Gervais en el seu monòleg d’obertura dels Globus d’Or l’any 2020 quan va demanar a tots els presents: “Si guanyen un premi aquesta nit, no l’utilitzin com a plataforma política per donar un discurs polític. No estan en posició de sermonejar al públic sobre res. No saben res sobre el món real.”
