Els estrangers representen ja la meitat de les compres d’habitatge a la Barceloneta, el barri amb més incidència d’adquisicions per part de no nacionals, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. A Ciutat Vella, el percentatge arriba al 42% i en altres zones cèntriques i properes al mar supera el 35%. De mitjana, els estrangers van adquirir el 23% dels pisos venuts a Barcelona el 2025 i el 15% al conjunt de Catalunya, amb Girona com a demarcació líder (27,1%). Segons experts consultats per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), aquest pes respon sobretot al volum de residents estrangers —el 26,4% de la població— i no tant a compres especulatives de no residents.
Els districtes amb més presència de comprador estranger són Ciutat Vella (42,6%), Sant Martí (30,9%) i l’Eixample (27,8%). Per barris, la Barceloneta encapçala el rànquing amb un 49,6% de les 246 operacions de l’últim any, seguida de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (43,9%) i el Raval (41,3%). Zones com Diagonal Mar, el Poble Nou, la Dreta de l’Eixample, la Vila Olímpica i la Sagrada Família també superen el terç de comprador estranger. El professor de la UPF-BSM, Ramon Bastida, atribueix gairebé el 90% d’aquestes compres a residents estrangers, mentre que els no residents —segons ell, majoritàriament inversors orientats al lloguer turístic— tenen un pes menor. En canvi, Tine Mathiassen, directora de la immobiliària Casamona, defensa que molts no residents busquen una segona residència i no són perfils especulatius.
L’impacte en el preu de l’habitatge és “limitat”, segons Bastida, tot i que el poder adquisitiu “mitjà-alt” d’una part dels compradors estrangers pot tensionar zones concretes. A la Barceloneta, l’Associació de Veïns alerta d’un augment de colivings, lloguers per habitacions i perfils d’ex-pats amb sous elevats, un fenomen que “esgarrifa” el portaveu Manel Martínez pel seu efecte en el teixit social. En el debat sobre limitar la compra especulativa, Bastida aposta per mesures “desincentivadores”, com fiscalitat específica i topalls de preu en zones concretes. Paral·lelament, Mathiassen alerta que la nova regulació del lloguer de temporada pot reduir l’oferta i deixar pisos buits. A escala catalana, la compra estrangera es manté per sobre del 15%, amb Balears, Comunitat Valenciana, Canàries i Múrcia al capdavant en percentatge, i amb el Marroc, Romania i França com a nacionalitats més actives en el darrer trimestre del 2025.
