L’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca han activat un dispositiu conjunt per desallotjar temporalment una part de l’assentament ubicat al carrer 2 de la Zona Franca, després de detectar-hi un problema de salubritat per la presència de rates, amb riscos tant per a les persones que hi pernocten com per al conjunt del polígon industrial. Al campament hi viuen uns 175 ciutadans i l’actuació se centra només en una àrea on s’aplicaran productes fitosanitaris i no s’hi podrà estar. Les persones que hi vivien, que han marxat pacíficament amb les pertinences que han pogut recollir, han alertat que no tenen on anar i molts s’han instal·lat uns metres més enllà.
La Guàrdia Urbana ha liderat l’operatiu amb el suport dels Mossos d’Esquadra i serveis socials i de neteja, tots equipats amb equips de protecció individual (EPI). També han participat la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
En declaracions recollides per l’ACN, una de les persones instal·lades en aquest punt, Edwin Segura, ha assegurat que “les rates ja hi eren des que van arribar” i ha considerat que “és mentida” que el desallotjament sigui per aquests rosegadors. En aquest sentit, ha suggerit fer “un dia cívic” per netejar la zona “sense necessitat” de fer-los fora i ha demanat un “sostre on no mullar-se”. “Cap a on hem d’anar? Perquè allà on anem ens trauran”, s’ha queixat, tot definint la situació de “frustrant”.
Per la seva part, la responsable de l’equip jurídic d’Arrels Fundació, Eva Hobeich, ha concretat que, segons els han informat les persones ateses, “s’estan posant a 10 o 15 metres més enllà”, i ha recalcat que “al final, no desapareixeran”. Hobeich ha criticat que es porta “una temporada que pràcticament cada mes hi ha un desallotjament encobert” i ha explicat que durant el procediment s’han fet identificacions de les persones.
Una actuació “imprescindible”
Segons ha explicat la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, aquesta actuació no és un desallotjament com a tal, sinó que es tracta d’un “aixecament d’una zona concreta” per raons de salubritat, una operació “sectoritzada” perquè només s’intervé sobre l’àrea on s’han acumulat més persones i, en conseqüència, més volum de residus i major presència de rosegadors. Alhora, ha explicat que el tractament fitosanitari que es farà a l’espai impedirà que s’hi pugui pernoctar durant un temps.
Segons Fuertes, “aquestes persones no només ja tenien una informació prèvia de l’actuació, sinó que, a més a més, no se’ls està demanant que se’n vagin, només que no es quedin on s’ha de fer el tractament“. Per la seva banda, el delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, ha afirmat que era “imprescindible” dur a terme aquesta actuació i ha destacat que la situació posava en risc la salut, “tant de les persones que hi viuen com del conjunt de treballadors del polígon industrial”.
Atenció social
Tot i que l’actuació d’aquest dimarts només afecta un sector molt específic, l’Ajuntament i el consorci calculen que al conjunt de l’assentament hi viuen unes 175 persones, majoritàriament migrants amb estades molt recents a Barcelona. Fuertes ha detallat que prop del 50% dels individus fa menys d’un any que hi són, i el 40% fa menys de sis mesos que hi resideix.
La comissionada d’Acció Social ha assegurat que des de finals del 2023, durant el 2024 i especialment al llarg del 2025 els equips municipals han intensificat el contacte amb les persones del campament i que algunes “ja no hi són” perquè “estan dormint o bé en els espais habilitats d’operació fred o bé en centres de primera acollida”. En aquest sentit, ha remarcat l’intens treball que s’està fent des dels serveis socials, amb els equips especialitzats de carrer, i a través del Servei d’Atenció a Persones Refugiades i Migrades (SAIER).
“El que s’està fent és intentar vincular aquestes persones perquè vagin tenint a poc a poc una sortida”, ha indicat Fuertes, que ha admès que és un procés complex i ha dit que una vintena dels habitants d’aquest assentament ha preferit no acceptar l’ajuda. Tot i això, s’ha mostrat optimista i ha apuntat que molts individus ja han fet aquest tomb i ja disposen d’un pla de treball.
