Joan Laporta sembla haver arribat a un punt de control i seguretat sobre l’entorn barcelonista que, fins i tot, sorprèn el risc que suposa, arribat el moment, que sigui Rafael Yuste, qui serà el president a partir de dilluns vinent, qui convoqui una assemblea extraordinària abans del 30 de juny. L’única finalitat de l’assemblea serà aprovar els patrocinis de Spotify i de la ciutat del Barça als Emirats Àrabs, país de fortuna per a Laporta on va tenir la sort de trobar qui li comprés el 70% dels seients VIP fa poc més d’un any.
Gesta que, però, no li ha permès ni inscriure legalment Dani Olmo, ni recuperar l’1:1 per fitxar, ni evitar un segon curs consecutiu de pèrdues, excés que els estatuts pre-Laporta, quan el Barça era un club democràtic, penalitzaven amb el cessament automàtic de la junta.
Ja poc importen les lleis ni la normativa, el Barça de Laporta viu des de fa anys al marge de l’ordenament jurídic. El gest de permetre, generosament, que Yuste presideixi i dirigeixi una assemblea en solitari forma part d’aquest estatus d’intocabilitat, impunitat i immunitat que espera reforçar i ampliar després del resultat de les urnes el pròxim dia 15 de març.
Cal preguntar-se, davant d’aquesta sospitosa possibilitat, si no hi ha gat amagat darrere del que, en aparença, sembla un pas enrere, o al costat, en l’exercici del càrrec de president del FC Barcelona. I, sobretot, una cessió d’aquest protagonisme i autoritat que, en el fons, a Laporta l’alimenta encara més que els seus cèlebres àpats al Botafumeiro.
I, prèviament, falta saber la veritable raó per la qual no va aprofitar l’assemblea d’octubre per a sotmetre a aquest tràmit l’ampliació de l’acord amb Spotify -ja anunciat aleshores-, i per què no ha convocat abans que les eleccions una assemblea extraordinària per reforçar encara més el seu rol de favorit.
L’explicació d’evitar-la ara encaixa perfectament amb la voluntat inequívoca de Laporta i la seva junta de no donar detalls ni informació de tots dos acords, ara que ja ha aconseguit normalitzar que els socis hagin d’aprovar a cegues i com un acte de fe aquest tipus de contractes, com el de Nike, que havia de retornar el Barça a la regla 1:1 fa dos anys.
O tot és broma o tot és una altra mitja mentida, ja que, de fet, encara que sí que es va anunciar l’ampliació amb Spotify -sense xifres concretes- pocs dies abans de l’assemblea de l’octubre, en realitat el contracte entra en vigor a partir d’aquest 2026. Sempre la indefinició i el misteri. Sobre el negoci dels Emirats Àrabs (es parla de Dubai com la nova capital del Barça a l’Orient Mitjà), directament el FC Barcelona encara no ho ha fet oficial ni ho ha incorporat al seu canal de comunicats ni a una Assemblea aprovadora. Només els mitjans, coordinadament, han avançat que “el Barça ha arribat a un acord milionari amb inversors dels Emirats Àrabs Units per cedir la seva marca a un complex residencial de luxe a Dubai, una mena de miniciutat Barça amb habitatges i zones comunitàries tematitzades. Es parla d’ingressos anuals superiors a 10–12 milions de pagaments per avançat ja cobrats pel club. El paquet inclouria visibilitat a la part posterior de la samarreta a partir de juliol de 2026″.
Aquesta qüestió, més enllà que amb tota seguretat LaLiga i l’auditor requereixen el precepte assembleari per registrar aquest ingrés -si existeix-, sí que podria explicar aquesta evasiva de Laporta oer no donar la cara per justificar davant dels socis que després de carregar-se Unicef i Acnur -a més de Messi- s’ha tornat a posar en mans dels diners àrabs que ell tant havia criticat en el passat.
Això i que, en algun moment, quan s’ampliï l’aforament del Spotify, no hi haurà més remei que deixar fora milers de socis per apagar la set de Goldman Sachs i atreure turistes i visitants que paguen i consumeixen més que els socis. Aquesta patata calenta serà per a Rafael Yuste, igualment imputat per estafa, com Laporta.
