L’estrany cas de la Fundació Barça, minvant pel que fa a capacitat econòmica, recursos i fons propis en els últims exercicis, resulta inexplicable i sospitós com els comptes del club. Encara que guarda una inequívoca similitud amb la precarietat financera que avança corroent les estructures del Barça i que el govern de Joan Laporta no és capaç d’evitar i molt menys de recuperar.
A la vista dels resultats oficials de l’exercici 2024-25 que acaben de conèixer-se (set mesos després del tancament a 30 de juny de 2025), la Fundació Barça ja gasta més del que ingressa, la qual cosa significa que, per mantenir el seu nivell de projectes fundacionals, no ha tingut més remei que fent servir fons propis.
La conclusió, alarmant, és que, si manté aquesta mala dinàmica en la temporada actual i registra, com en les dues últimes, resultats negatius de 2,5 milions d’euros (2023-24) i d’1,7 milions d’euros (2024-25), consumirà els 1,4 milions que encara li queden de patrimoni net per caure, com el club en mans de Laporta, en una espiral de pèrdues incomprensible.
Sobretot, perquè la major part dels seus ingressos recurrents provenen del 0,7% dels ingressos ordinaris i del 0,5% de donació de la plantilla esportiva professional, dos indicadors que han anat augmentant si no menteix la memòria oficial del FC Barcelona.
Per contra, un resum molt esquemàtic del que ha passat durant aquest mandat a la Fundació Barça sota el control absolut i direcció de la cosina de Laporta, Marta Segú, assenyala que els comptes han patit estranys cops de timó i incidències igual d’enigmàtiques.
En el període entre 2021-22 i 2022-23, la Fundació Barça presenta ingressos de 18,2 milions, molt per sobre de la mitjana històrica, una despesa operativa controlada al 68,6% dels ingressos i una despesa de personal mínima: només el 6,5% dels ingressos amb un superàvit de 5,72 milions, cosa que es tradueix en les reserves que fins ara han permès absorbir la caiguda al pou actual.
En l’exercici 2023-24, la baixada d’ingressos és del -57,3% (de 18,2 a 7,77 milions), la despesa operativa puja al 123,9% dels ingressos (insostenible), la despesa de personal puja al 17,5% i el dèficit s’eleva a -1,85 milions, el pitjor del cicle.
Els resultats del 2024-25 consoliden aquesta davallada i inclouen, com en els comptes del seu germà gran, els del FC Barcelona, correccions i una reexpressió dels resultats de l’anterior, un maquillatge superficial, afirma l’auditor, conseqüència d’errors com reconèixer 300.000 € addicionals d’aportació del FC Barcelona, ajustos de la classificació de determinades despeses de projectes entre ajudes, aprovisionaments i altres despeses d’explotació i una regularització incrementant l’actiu corrent (existències, drets de cobrament) i el patrimoni net, així com registrant adequadament un deute transformable en subvenció de 200.000 €. Trucs i petits ardits per alimentar la confusió que, igualment, no alteren la conclusió de fons: la Fundació entra en un escenari de dèficit recurrent a partir de 2023-24 a conseqüència de la forta reducció d’ingressos estructurals i del manteniment d’un nivell de despesa operativa elevat, així com el de personal, el doble de l’exercici 2021-22, bàsicament per l’augment dels costos de l’alta direcció a partir que la directora de la Fundació Barça, Marta Segú, es doblés el salari.
Rep menys i gasta més
Cal admetre que mentre el Barça recupera ingressos, que s’haurien de traduir en una millora dels seus recursos, la Fundació rep menys i gasta més sense que l’estalvi de la despesa anual que suposava Unicef (més d’un milió anual) hagi repercutit positivament com es podia suposar en substituir-lo per ACNUR (0,4 milions).
De fet, no pot determinar-se exactament el seu cost real a diferència, per exemple, del que es dedica a la Johan Cruyff Foundation i altres col·laboracions i ajudes.
Crida l’atenció, també, pel que fa a les donacions privades, que en l’exercici 2022-23 van assolir els 5,28 milions, rècord absolut, dels quals 3,25 milions van procedir de Nike en espècie, és a dir, en valor de material esportiu, una xifra que quadra bastant amb aquest excedent que ha permès, per ara, no entrar en números vermells. En aquesta temporada 2022-23 la Fundació Barça també va deixar d’aportar, com fins aleshores, 0,7 milions a la Fundació Leo Messi.
Es pot considerar aquesta donació de Nike, tan generosa, de 3,25 milions, i coincident amb el període de més tensió entre la marca i Laporta per la renegociació del contracte, com una mena de palanca? Sens dubte, els traços són semblants, ja que no milloren el flux de caixa, només el balanç, engreixat i capaç de resistir una crisi galopant com la que ha sobrevingut, inversament proporcional —i això és el que resulta tan contradictori— a l’increment dels ingressos ordinaris del Barça.
O bé la directiva ha canviat de criteri en relació amb el 0,7% i el 0,5% de la plantilla esportiva o, tot podria ser, la facturació real no és exactament la que reflecteix la memòria. Només per posar un exemple, en el cas que les vendes de BLM (170 milions) i les llotges VIP (70 milions) no es comptabilitzessin, les de BLM perquè ara és més instrument de Nike que un negoci pel Barça i els VIPS perquè es tracta d’una venda extra i puntual, els ingressos aparents i més reals de l’últim exercici baixarien de 994 milions a 754 milions.
I així i tot, el 0,7% que el Barça diu destinar als seus projectes de responsabilitat social corporativa, o sigui 5,2 milions, seria quatre vegades superior a l’aportació realitzada l’últim any i molt per sota de la ràtio de la pitjor temporada de la dècada, la 2020-21, quan el Barça només va facturar 631 milions i va subvencionar la Fundació amb 4,28 milions. La paradoxa, o més aviat el cambalatge laportista, és evident.
Per aquesta raó, fins i tot rebaixant en dos milions la despesa en projectes com Unicef i la Fundació Leo Messi i malgrat aquesta injecció comptable extraordinària —no en tresoreria— de Nike de 3,25 milions, la crisi financera de la Fundació és el resultat de la brutal reducció de l’aportació del club:
- 2020-21: 4,28 milions (aportacions Club, 37% dels recursos)
- 2021-22: 3,00 milions (31% dels recursos)
- 2022-23: 4,00 milions (28% dels ingressos per activitats)
- 2023-24: 1,30 milions
- 2024-25: 1,30 milions (16% dels recursos totals)
És com si, de cop i volta, hagués decidit girar-li l’esquena a la Fundació que, al seu torn, continua gastant de forma rígida (no baixa les despeses proporcionalment quan cauen els ingressos) mentre els costos d’estructura creixen precisament quan més forta és la pressió de finançament. I sense recuperació d’ingressos ni reajustament estructural, el patrimoni s’esgota i una fundació no pot presentar patrimoni net negatiu. Ha arribat al límit.
