El Govern d’Espanya ha aprovat aquest dimarts per separat el decret d’augment de les pensions en un 2,7% i un escut social més flexible que el que va decaure la setmana passada al Congrés. La decisió de separar els decrets assegura el suport parlamentari a l’actualització de les pensions i busca acostar posicions amb Junts, molt crític amb les mesures contra els desnonaments.
El decret de l’actualització de les pensions ja compta amb el suport de Junts i del PP i, per tant, té garantida l’aprovació. D’altra banda, l’executiu espanyol ha pactat amb el PNB deixar els petits propietaris exempts de l’obligació d’assumir la càrrega d’oferir una alternativa habitacional a persones en situació de vulnerabilitat. Podem, però, ha criticat l’acord amb el PNB i ha afirmat que la pretensió de protegir els propietaris i deixar “al carrer” persones en situació de vulnerabilitat li fa “fàstic”.
L’executiu central, de moment, no ha abordat la qüestió dels desnonaments amb Junts, que vol veure “la lletra petita” i que tem que sigui “insuficient”. No obstant això, la portaveu del Govern espanyol i ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha apel·lat al “diàleg” amb la resta de formacions per poder aconseguir “les majories necessàries” per aprovar aquest nou decret al Congrés.
“Són mesures bones, totes elles, i jo preguntaria al PP què li semblaria malament de protegir els més vulnerables per afrontar la factura de la llum o de l’aigua”, ha dit Saiz, en referència a la resta de mesures de l’escut social. De fet, la ministra ha defensat el fet que el govern hagi desvinculat l’escut social del decret de pensions per “no donar coartades a ningú per posicionar-se en contra”.
Flexibilització dels desnonaments
Segons fonts del Govern d’Espanya, el decret pactat amb el PNB “blinda” les persones vulnerables davant eventuals desnonaments “en habitatges que pertanyin a fons voltor o a grans tenidors”. Així doncs, en el cas de propietaris de tres o més habitatges, i fins als 10 dels considerats grans tenidors, “es paralitza el desnonament quan hi hagi un contracte previ i el propietari no sigui vulnerable”. D’aquesta manera, l’executiu obre la porta als desnonaments quan no es donin aquests dos supòsits.
Pel que fa als propietaris d’un o dos habitatges, tal com ha pactat amb el PNB, “no es veuran afectats per la pròrroga d’aquest escut social” i “correspondrà als serveis socials competents la recerca d’una alternativa habitacional d’emergència”. D’aquesta manera, els propietaris d’un o dos pisos ja no s’hauran de fer càrrec de proporcionar aquesta alternativa habitacional. A més, l’executiu sosté que es reforçaran les compensacions per als propietaris, i recorda que la setmana passada el Consell de Ministres ja va dotar amb 300 milions d’euros el sistema d’avals.
Segons els nacionalistes bascos, es tracta d’evitar que els petits propietaris es transformin en nous “ciutadans vulnerables” en cas d’impagament o d’ocupació. La modificació “permet recuperar la possibilitat de llogar els seus pisos evitant que continuïn els mesos d’impagament”. El PNB sosté que és un “acord de mínims” que ha de permetre “seguir negociant millores en matèria d’habitatge en aquest nou any de pròrroga de l’escut social”.
El Sindicat de Llogateres troba insuficient l’escut social
El Sindicat de Llogateres ha considerat “insuficient” el decret que flexibilitza les mesures antidesnonaments perquè, segons argumenta, té un “abast limitat i més restrictiu”, i ha criticat que l’executiu espanyol millori la llei per als arrendadors en comptes de protegir les famílies en risc de desnonament. El portaveu de l’entitat, Enric Aragonès, ha assenyalat que la seva aplicació requereix un procediment burocràtic “pràcticament impossible” que recau sobre les famílies vulnerables, i que la seva acceptació depèn en última instància de la discreció del jutge.
Segons ha alertat el Sindicat de Llogateres, el nou decret introdueix excepcions i límits que faciliten que continuïn els desnonaments. A més, exclou de les situacions d’aplicació els casos en què la família vulnerable visqui en un habitatge del qual l’arrendador només tingui un pis de lloguer.
En aquest sentit, l’entitat critica que, en el “pitjor” moment del mercat del lloguer, la decisió suposa un “retrocés” en matèria d’habitatge i una “cessió clara” als interessos dels propietaris i del sector immobiliari. La moratòria aprovada és, afirmen, un “pedaç” que no resol el problema de fons.
