Costarà erradicar de l’entorn blaugrana la sensació, consolidada i demostrable, que l’elecció de la constructora Limak per a les obres de la reforma de l’Estadi Spotify Camp Nou va ser molt personal, polèmica i directament inspirada en la figura totalitària del president, Joan Laporta.
El procés de licitació, controvertit, ha deixat per a la història dos serrells sospitosos com que es van canviar les bases perquè, específicament, Limak pogués passar el primer tall i, segon, que fruit d’una revelació periodística recent, el mateix informe dels tècnics del club la va desqualificar per la seva insolvència general per assumir el projecte.
Com que el desenvolupament de la construcció ha deixat un rastre de nyaps, retards i deficiències greus en les obres, així com escàndols per esclavisme laboral i, anecdòticament, la bretxa de seguretat per la qual Messi va marcar a Laporta el gol de l’any i candidat al premi Puskas, no han faltat maniobres evasives, fins i tot per part de la mateixa directiva, per treure’s de sobre la responsabilitat directa de l’elecció.
Així, en una entrevista publicada per ElPeriódico l’octubre de 2025, Ferran Olivé va manifestar sobre la paternitat de Limak que “la va prendre el club amb Goldman, però qui va prendre la decisió, al final, va ser Goldman”. Una manera de sortir del pas, excusar-se i desmarcar-se després que la SER destapés que, abans de la junta decisiva on Limak va ser l’escollida, la seva puntuació tècnica era la pitjor respecte a UTEs espanyoles com Ferrovial-Acciona o FCC-Vinci.
El notori efecte d’aquesta entrevista, que continua sent citada en diversos articles i xarxes socials per il·lustrar el pes que Goldman Sachs manté en la governança i en decisions estratègiques vinculades a l’Espai Barça, ha estat desmentit ara per Jorge Alcover, director general de banca global i mercats de Goldman Sachs per la península Ibèrica, en una entrevista exclusiva concedida la setmana passada al programa Tot Costa de Catalunya Ràdio, en la qual va abordar qüestions relacionades amb l’Espai Barça i va fer mencions directes a Limak.
Durant la conversa, Alcover va negar que Goldman Sachs ostenti capacitat decisòria operativa sobre el FC Barcelona, citant com a exemple la selecció de Limak: “Una elecció escollida exclusivament pel Barça”.
Així mateix, Alcover va traslladar un missatge de confiança en relació al model de propietat, assegurant que “és impossible que Goldman Sachs acabi gestionant el Barça”, tot i que existeixin garanties contractuals com la retenció d’ingressos futurs del Camp Nou (llotges VIP, museu) en cas d’incompliment, però sense que l’estadi es consideri un actiu col·lateral. Finalment, Alcover va subratllar l’alt grau de satisfacció dels inversors davant uns ingressos del club superiors a les expectatives i va destacar la rellevància del retorn al Camp Nou al novembre com a element clau.
Garanties
Formalment, però, aquesta prudent i amable anàlisi és un intent de no excitar un context de certa inquietud pels retards de Limak i el calendari de pagament de la meitat anual dels interessos a Goldman Sachs (44,5 milions d’euros) després que hagi transcendit que, com a garantia, els inversors havien activat l’opció de congelar els ingressos d’explotació fins a comprovar que, efectivament, es van complint les ràtios previstos en el Fons de Titulització de l’Espai Barça capitanejat per Goldman Sachs.
Goldman Sachs, com és prudent, no vol aparèixer com una espasa de Dàmocles sobre l’economia del Barça —encara que ho acabi sent en la pràctica— a causa del seu rol tan especial com principal creditor del FC Barcelona, liderant el crèdit de 1.450 milions d’euros destinat al projecte Espai Barça, a més de cobrir també una altra línia de finançament addicional d’aproximadament 500 milions aprovada el 2021, situant l’exposició total amb l’entitat al voltant de 1.950 milions d’euros. Calculant els interessos acordats actuals, l’endeutament supera els 4.000 milions.
A més de prestador, Goldman Sachs també actua com a assessor financer, facilitant la captació de nous inversors i participant en l’estructuració de refinançaments parcials del projecte, cosa que reforça la seva posició d’influència en les decisions econòmiques del club i una presència i control inevitables a l’hora de supervisar rigorosament processos i operacions com la licitació de les obres del Camp Nou, avaluant clàusules contractuals, condicions tècniques, solvència financera i capacitat operativa de les empreses participants, incloent-hi qualificacions de risc i consideracions de la Direcció Facultativa.
Atribucions que no van condicionar en cap moment l’elecció del club, de Laporta, en aquest cas preferint la constructora Limak sobre les altres, però que sí es van reflectir en el cobrament d’una prima de risc a fons perdut i en l’evident enduriment de les tarifes financeres, interessos i covenants inicials i, més tard, en el refinançament del primer tram. Goldman Sachs va reaccionar amb un reforç de les garanties en apreciar un risc més elevat en la fiabilitat de Limak a l’hora de complir els terminis previstos.
Aquesta és la raó per la qual Goldman Sachs s’ha vist obligada a puntualitzar que, en cap moment, va escollir Limak, ja que aquesta era una facultat de la directiva. I, sens dubte, els inversors i la mateixa financera, Goldman Sachs, poden respirar tranquils perquè d’una manera o altra ja van imposar en el seu moment unes clàusules, entre elles la intervenció parcial de la tresoreria del FC Barcelona sobre l’ús i distribució dels ingressos procedents de l’explotació del Spotify Camp Nou, que garanteixen el retorn del préstec.
Si el tresorer Ferran Olivé va decidir mentir al respecte als socis l’octubre passat va ser perquè, de cara a l’assemblea, on Laporta va tunejar el balanç una altra vegada amb trampes, necessitava diluir l’efecte de saber que el mateix Barça, els seus experts, havien desqualificat Limak abans del sorprenent gir que va fer el concurs per a l’adjudicació de les obres.
De nou, una altra maniobra laportista per ocultar la realitat en la qual, d’alguna manera, Goldman Sachs també ha col·laborat esperant tres mesos a desmentir l’engany del tresorer, enviat per Laporta a donar la cara i engalipar als socis a través de la premsa. Goldman Sachs, han de saber-ho els socis del Barça, tampoc és de fiar del tot.
