Un empresari ha assegurat a l’Audiència Nacional que la constructora Isolux el va obligar a fer constar una empresa de Jordi Pujol Ferrusola com a intermediària en una operació immobiliària a Madrid, de manera que el fill primogènit l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol es va embutxacar una important comissió.
Aquest testimoni, aportat durant la sessió d’aquest dimarts del judici contra els Pujol Ferrusola, ha estat dels més clars a l’hora d’apuntalar l’acusació de la Fiscalia respecte possibles comissions irregulars a canvi d’obra pública.
Lorenzo Carlos Méndez ha explicat que ell era soci d’una empresa que tenia uns terrenys a Madrid que Isolux volia comprar per fer-hi la seva seu. Segons ha dit, aquesta constructora va obligar-los a incloure en el contracte de compravenda que una empresa de Pujol, Imisa, havia intervingut en la negociació com a intermediària, tot i que ha assegurat que no la coneixia de res. “Va ser una imposició d’ells, si no, no es tancava l’operació”, ha dit. La comissió per la intermediació era d’uns 600.000 euros i la va pagar Isolux.
L’administradora de l’empresa no ha estat tan categòrica, però en uns manuscrits que va aportar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional explicava una situació similar. No obstant això, les defenses han posat en dubte que la lletra fos seva, i han recordat que més endavant es farà una prova pericial per determinar-ho.
Inversions internacionals
Aquest dimarts també han declarat diversos empresaris que van invertir a Mèxic, l’Argentina i Gabon, i que han assegurat que Pujol Ferrusola va intervenir-hi d’una manera o altra. Altres, en canvi, han dit que no recordaven massa detalls.
L’últim testimoni ha estat l’exdiputat i exsenador de CiU i expresident del Port de Tarragona Lluís Badia Chancho, a qui s’ha preguntat sobre unes inversions conjuntes amb Pujol Ferrusola a Croàcia, Mèxic i el port de Rosario (Argentina). A Croàcia va invertir en una empresa que volia aprofitar la futura entrada a la UE, i després va desinvertir i li van retornar els diners. A Mèxic, ha negat que hi invertís en casinos i jocs.
Pel que fa a l’Argentina, ha dit que el port tarragoní volia estar present a Rosario perquè els dos ports eren exportadors de gra. En canvi, ha negat qualsevol mena de pressió per concedir una llicència d’explotació d’una terminal gasista a Tarragona a uns empresaris determinats. Això sí, ha recordat que ell com a president no tenia capacitat de decisió, sinó que era el director i el consell d’administració, on hi havia representants de l’Estat, els qui decidien. A més, ha afegit que a ell “no hi havia manera” de pressionar-lo.
