El consum privat representa aproximadament el 60% del PIB mundial. Això significa tant una oportunitat per ser sostenibles com una advertència. És una oportunitat, perquè una proporció tan gran de l’activitat econòmica depèn de nosaltres, els que consumim i per tant la podem modificar si gastem d’una altra manera i a més ens permet aplicar el boicot. També és una advertència, ja que la meitat d’aquesta despesa està controlada pel 10% més ric. Però fins i tot mentre el gran capital no deixa de buscar rendes i els monopolis espremen els nostres pressupostos, nosaltres som responsables d’una porció importantíssima de la despesa mundial. Mentre el capital (amb el permís dels governs) donen l’esquena al bé comú i acceleren el col·lapse ecològic, els ciutadans corrents podem fer servir el nostre poder adquisitiu per desmantellar la maquinària del colonialisme, l’explotació, l’acumulació de riquesa en cada cop menys mans i la destrucció ambiental.
Amb freqüència, els qui critiquen el capitalisme solen conduir el seu vehicle privat a ciutats amb bon transport públic, compren en supermercats monopolístics, utilitzen bancs involucrats en escàndols de rentat de diners i consumeixen grans quantitats de combustibles fòssils i carn de granges industrials. L’excusa és coneguda: “L’acció individual no pot solucionar els problemes sistèmics”. Però aquesta excusa s’ensorra si recordem tres veritats: i) Els boicots funcionen. Van contribuir a abolir el tràfic d’esclaus, a desmantellar l’apartheid a Sud-àfrica i a forçar rescats financers durant la pandèmia que van transformar indústries senceres. ii) El colonialisme, les violacions de drets humans i el col·lapse ecològic no són “problemes” aïllats; són símptomes del mateix problema generat per l’excessiva acumulació de riquesa a nivell privat. Si ignorem els altres i només ens centrem en el nostre interès individual, el problema no s’arreglarà. iii) La pressió i l’efecte del boicot es multiplica quan milers de persones actuen de manera decidida, organitzada i constant.
Podem començar per un canvi discret a nivell privat: vendre el cotxe o comprar-ne un de més petit, deixar d’usar moda ràpida, abandonar els productes d’usar i llençar o cancel·lar la nostra participació en xarxes que estimulen el consum permanent. Una altra actuació és crear alternatives col·lectives: cooperatives de viatges compartits, agricultura comunitària, tallers de reparació veïnals, etc. La millor manera de fer pressió social no és controlant cada acció, sinó establint millors alternatives i visibilitzant el veritable cost del que fem o deixem de fer. No es tracta d’adoptar posicions radicals o absolutes: sempre vegà, reutilitzar-ho tot o sempre sense cotxe. Aquestes actituds es poden tornar injustes si no reconeixen la variació del desig ni la variabilitat de les satisfaccions personals que són totalment legítimes. En canvi, intentem abordar el 20% dels comportaments que generen el 80% del dany, però sempre reconeixent els matisos que les comunitats han de negociar.
Els principis per a un boicot eficaç i eficient es troben a les principals categories de despesa: mobilitat, alimentació i consum domèstic. Per tant, és bàsic en primer lloc centrar-se en el consum d’energia, electrònica, serveis digitals, banca i assegurances.
Tot i això, no hem d’oblidar que el boicot no és la solució definitiva. Hem de reconèixer les seves limitacions principals i analitzar com abordar-les. Per exemple, hi ha serveis essencials com l’habitatge, la salut i l’educació, on la transició és extremadament difícil, i no podem simplement boicotejar si no comptem amb alternatives al nostre abast. El boicot ens pot ajudar a construir una mica millor, per exemple: xarxes alimentàries regeneratives que beneficiïn els treballadors, el sòl i la biodiversitat; xarxes energètiques de propietat ciutadana, basades en la suficiència i la descentralització; habitatges dignes i assequibles, dissenyats per a la comunitat i la privadesa, no per al lucre dels grans grups; mobilitat pública i de baix consum energètic que netegi l’aire i ens alliberi el nostre temps.
Boicotegem ara, boicotegem sovint, boicotegem fins a la victòria.
