Fa temps que és una constant fatal i perillosa que cada unitat blaugrana de les querellades en el cas Negreira intenti salvar els mobles pel seu compte. En bona part perquè la mateixa instrucció ha establert dos bàndols —el laportista amb Joan Gaspart de bufó i l’eix Sandro Rosell/Josep Maria Bartomeu— en aquesta batalla de fons processal contra el màxim interès de la Fiscalia, de LaLiga i ara especialment del Reial Madrid per convertir la causa en una bandera que projecti ombres, càstig i venjança contra el millor Barça de tots els temps, liderat per Leo Messi.
L’últim episodi l’ha protagonitzat Josep Maria Bartomeu oposant-se contundentment a la petició del Reial Madrid d’accedir, com a acusació particular, a auditories externes, informes forenses, comptes anuals i actes sobre fiscalitat que puguin aportar dades rellevants entre els anys 2010 i 2021. L’objectiu és comparar la comptabilitat oficial amb els pagaments efectuats i conèixer com es van gestionar internament. Considera que només així podrà acreditar un possible perjudici esportiu i la influència il·lícita sobre els àrbitres.
El que sembla una insultant i descarada invasió de la reservada i legítima privacitat de la vida del Barça —entre el 2003 i el 2018— per part de Florentino Pérez, una mena d’entrada i escorcoll amb l’únic propòsit d’espiar i conèixer els secrets de l’administració del Barça, el seu principal enemic en tots els fronts de gestió, hauria d’haver provocat no només la reacció enèrgica i opositora d’un dels quatre presidents afectats directament o indirectament en la causa com ha actuat Josep Maria Bartomeu. Seria lògic i justificat esperar una defensa contundent i negativa vers aquesta amenaça d’intromissió per part del Reial Madrid contra el FC Barcelona que, com a figura jurídica querellada, podria acabar seriosament perjudicada en cas de condemna.
Consta que Sandro Rosell, l’altre president investigat, dona suport a la resposta de Bartomeu, mentre que no consta, per ara, que l’àrea legal de Laporta, en qui recau la direcció de la defensa institucional, hagi mogut un dit per impedir que la magistrada Alejandra Gil, titular ara del cas, autoritzi la sol·licitud de Florentino Pérez. Estranya manca de nervi jurídic per part del club que només s’explica per la no menys peculiar circumstància que els dos altres presidents signants dels pagaments a José María Enríquez Negreira, Joan Gaspart i Joan Laporta, se salven de la imputació perquè, si és el cas, el presumpte delicte, entre altres, de corrupció esportiva ha prescrit.
La conseqüència és que, com ja ha passat, en les actuacions processals de Laporta el seu interès s’ha centrat més en el rèdit mediàtic del tema que en l’esforç de salvar el club, a Rosell i a Bartomeu d’una eventual sentència per continuar pagant factures que, precisament, Gaspart va posar en marxa i Laporta va pujar a mig milió anual per informes que cap entrenador del Barça ni staff tècnic del primer equip asseguren haver conegut, vist o utilitzat. Un altre front de la instrucció que, com la guerra per compte de cada president, debilita la defensa i dona carnassa a l’acusació.
L’ofensiva actual de Florentino va, astutament, de demanar un impossible, com que el Barça es despulli completament als ulls dels seus analistes econòmics, financers, comercials i esportius, la negativa del qual també li servirà per al·legar que el Barça té molt més a amagar. Forma part del joc, en aquest cas afegint una altra prova que el front blaugrana del cas Negreira no és compacte, ja que mentre un expresident s’oposa a l’intrusisme de Florentino, el club mateix sembla tolerar-ho en un altre gest de Laporta que, malgrat les seves bravates i discursos antimadridistes, no acaba de fer passes reals en aquesta direcció, com trencar de veritat el seu vincle contractual amb la Superlliga o tornar a la falda de la UEFA i de l’EFC (European Football Clubs).
Sobre la causa, les proves dels pagaments a un membre destacat de l’estament arbitral, el vicepresident tècnic ni més ni menys, han resultat ser, objectivament, tan evidents, escandaloses i prolongades en el temps com indemostrables sobre que, en la pràctica, servissin per canviar les dinàmiques a favor d’un equip que no necessitava —més aviat li jugaven regularment en contra— els favors arbitrals.
El doble problema és que, d’una banda, centenars de factures i més de 8 milions van anar a parar a les butxaques d’un impresentable com Negreira que, en les seves declaracions, afirma haver cobrat per “influir” en un aparell arbitral governat pel madridisme. D’altra banda, que el delicte objecte de les diligències en curs no és exactament el de comprar àrbitres, sinó el d’haver intentat depurar el poder merengue històric dins de l’estament arbitral a través de la figura d’Enríquez Negreira. En això estan els advocats de totes dues parts.
Ara, la defensa de Bartomeu demana al jutjat que rebutgi la nova bateria de diligències documentals sol·licitades al·legant manca de relació amb el delicte investigat, absència d’indicis i risc de convertir la causa en una investigació prospectiva sobre tota la vida econòmica del FC Barcelona.
L’escrit recorda que el Reial Madrid va ser admès l’11 de maig de 2023 només com a acusació particular perjudicada per un presumpte delicte de corrupció en l’esport, limitat a hipotètics pagaments per influir en àrbitres a favor del FC Barcelona.
S’hi invoca la doctrina del Tribunal Suprem: la instrucció no pot transformar-se en una recerca general, sinó que ha de cenyir-se a fets concrets i a diligències amb connexió directa amb el possible delicte. És a dir, amb el suposat perjudici esportiu al·legat pel Reial Madrid.
La representació de Bartomeu sosté que les diligències practicades fins ara han evidenciat una “absoluta manca de prova” de compra d’àrbitres i que el Reial Madrid ni tan sols ha assenyalat un sol partit concret el resultat del qual fos anòmal per una actuació arbitral corrupta.
S’hi accentua que no ha aparegut cap àrbitre que hagi cobrat del FC Barcelona ni de Negreira, i que en aquestes condicions decau la lògica mateixa de la condició de perjudicat invocada pel club blanc.
S’hi afirma que les proves documentals ara demanades ja van ser rebutjades per l’Audiència de Barcelona en una interlocutòria de 2/5/2024 per possible vulneració de drets fonamentals i que, a més, resulten impertinents, inútils, innecessàries i duplicades, perquè els pagaments investigats ja consten en interlocutòries amb àmplia base documental (factures, pagaments, informes, inspeccions d’Hisenda, etc.).
La defensa denuncia que el Reial Madrid pretén un “pentinat documental” de 18 anys d’informes interns (due diligence, forensic, auditories, informes de compliance, etc.) orientat a conèixer l’activitat financera i comercial global del Barça, cosa que excedeix completament l’objecte del procediment i atempta contra la privacitat empresarial d’un rival esportiu i econòmic.
S’hi citen expressament els informes de KPMG i Deloitte del 2010 sobre pèrdues acumulades en els mandats de Laporta, i els informes de 2021 promoguts per l’actual directiva, presentant-los com documents interns amb clar component valoratiu i finalitat política interna (sembrar dubtes sobre les presidències de Rosell i Bartomeu), sense vinculació amb el presumpte delicte de corrupció esportiva.
Igualment, s’hi rebutja entregar auditories internes, plans de fitxatges, inversions a La Masia, estratègies comercials, Espai Barça, contractes de jugadors, dades fiscals i d’inspeccions, així com informació de totes les seccions esportives, per tractar-se de material confidencial, no relacionat amb l’objecte de la causa i sense utilitat addicional respecte al que ja obra documentat (factures i pagaments a les societats investigades).
Sobre els informes de compliance, es recorda que ja consta en interlocutòruies del 2017 i s’argumenta que aquests programes tenen naturalesa preventiva i organitzativa, sense valor probatori directe per acreditar delictes penals i sent redundants davant la documentació objectiva ja incorporada (traçabilitat de pagaments, actuacions de l’Agència Tributària, etc.).
La defensa conclou que la petició de noves diligències respon a una estratègia del Reial Madrid per dilatar sine die el procediment mitjançant sol·licituds improcedents i genèriques, i sol·licita formalment que el jutjat denegui totes les diligències interessades per l’acusació particular madridista.
Sembla sensat, si és cert que les relacions amb el Reial Madrid estan trencades, com reitera Laporta en aquesta precampanya electoral camuflada, que el FC Barcelona se sumés a aquesta argumentació que ha liderat Bartomeu, omplint el buit d’un president a qui li és igual, o tolera amb satisfacció, que Florentino pugui conèixer absolutament tots els secrets del Barça. Continua sent ostatge de Florentino, digui el que digui.
