La Generalitat comprarà a la Universitat de Barcelona (UB) els terrenys del campus esportiu per fer-hi el futur Hospital Clínic. Les obres s’iniciaran el 2030. Fins llavors, la UB seguirà fent servir les instal·lacions esportives.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va destacar que “amb el Campus Clínic, Catalunya diu sí a la ciència perquè vol dir sí a l’esperança”.
Illa va afegir que la constitució del consorci Porta Diagonal – Campus Clínic s’envia un triple missatge molt necessari en els temps actuals: “confiança en nosaltres mateixos, col·laboració, i defensa del sector públic”. Un missatge permostrar “a Europa i al món que Catalunya som referents en salut i recerca mantenint els nostres valors”.
En aquesta línia, el president va assenyalar que “ser capdavanters en salut i innovació és sinònim de millor qualitat de vida i de millor protecció a la ciutadania” i és per això que creu que “el futur campus clínic també representa un canvi de mentalitat”.
La constitució formal del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic té com a missió pilotar i executar totes les actuacions necessàries per fer realitat el nou campus i, segons va explicar el president català, el Consorci “és el compromís compartit per afrontar amb tota ambició la feina que tenim per davant” i és també “la constatació que som un país viu, amb empenta i amb esperança”.
Rumb a seguir
El consorci recull la feina feta fins avui per la Comissió Mixta de Seguiment i fixa el rumb a seguir d’ara endavant per a la construcció del nou Campus de Salut Clínic Universitat de Barcelona, que inclourà el nou hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB (que ara està a l’Eixample de Barcelona) i la resta d’equipaments assistencials, universitaris, científics i de recerca. Es tracta d’un projecte estratègic que posicionarà Catalunya com un país capdavanter a Europa en l’àmbit de la salut, amb una aposta decidida per l’atenció assistencial de qualitat i la innovació biomèdica i un compromís ferm amb la formació universitària i la recerca.
La sessió constitutiva també ha servit per posar fil a l’agulla als treballs engegats al llarg dels últims mesos, encarar les pròximes fites i determinar els objectius a assolir aquest any. En els diversos projectes que es tiraran endavant, el consorci exercirà un paper central en les licitacions i la gestió operativa de les fases de desenvolupament. També actuarà com a oficina tècnica, operativa i de gestió per impulsar-ne la implementació i execució material a tots els nivells.
La compra dels terrenys, un avenç clau
A més de la posada en marxa del consorci, el Consell Executiu aprovarà el protocol firmat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona per a l’adquisició de les finques situades a l’avinguda Diagonal, 695-797 (actual Servei d’Esports de la UB), on s’ubicarà el nou Campus de Salut Clínic–UB. Es dona llum verda, doncs, a un tràmit imprescindible per fer possible la construcció del complex.
El protocol estableix que la compravenda es formalitzarà abans del 31 de desembre per un import de 135,25 milions d’euros. La UB mantindrà la possessió de les finques i l’activitat que hi du a terme fins al 2030 –o un any abans si la Generalitat ho necessita–, moment en què es preveu iniciar les obres.
A més, el Govern atorgarà una subvenció directa a la UB de fins a 17,5 milions d’euros per finançar parcialment la construcció de la nova Facultat de Farmàcia, valorada en més de 152 milions. La nova facultat no s’ubicarà dins del complex del nou campus però se situarà molt a prop, en terrenys de la universitat, i hi treballarà molt intensament. Esdevindrà un equipament estratègic per reforçar la formació i la recerca en un sector clau per a la indústria farmacèutica i biomèdica, amb espais moderns, laboratoris d’última generació i una clara vocació internacional.
Idees arquitectòniques
Una de les actuacions destacades en el Pla d’actuacions 2026 del Consorci és el concurs internacional de projectes per al nou campus, que s’avança. Els últims mesos, el Govern ha premut l’accelerador per poder-lo convocar el juliol que ve, mig any abans del que s’havia previst inicialment. Amb aquest procés es voldrà atreure les millors propostes i idees dels professionals de l’arquitectura d’arreu del món de cara a redactar el projecte d’implantació arquitectònica i urbanística dels diferents programes funcionals del futur campus.
S’impulsarà coincidint amb l’any en què Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura, i a l’hora de redactar-ne les bases es tindran en compte les propostes elaborades al Màster d’Arquitectura Hospitalària organitzat per l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Ordenació urbanística
D’altra banda, la Generalitat continua treballant en l’elaboració del Pla Director Urbanístic (PDU) que ordenarà el futur campus i el seu entorn. L’instrument es redactarà i tramitarà entre aquest any i el 2027 i, seguidament, els projectes constructius del nou campus s’elaborarien entre 2027 i 2028 per encarar després la licitació i execució de les obres, que començarien el 2030. El PDU s’inspira en els estudis previs que ha elaborat Barcelona Regional per encàrrec dels ajuntaments implicats, la Diputació i l’AMB. Són uns criteris estructurants per a la definició de l’àmbit amb una visió de centralitat metropolitana sostenible i resilient i amb el nou campus com a gran catalitzador de la transformació.
El campus agruparà en un únic espai de 300.000 m² assistència sanitària, docència i recerca, amb l’objectiu de situar Barcelona entre els principals hubs biomèdics d’Europa i del món. Aquesta operació urbanística d’alta complexitat implica la reconversió de les actuals pistes esportives de la UB i la creació d’un entorn urbà mixt, amb habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida. El projecte vol passar d’un buit urbà a un àmbit de ciutat amb vitalitat.
Els criteris proposats inclouen la millora de l’accessibilitat amb una àmplia oferta de transport públic, la nova estació de la Línia 3 de metro i la transformació de les grans infraestructures viàries en avingudes metropolitanes, que deixaran de ser barreres per convertir-se en eixos cívics. També es preveu una xarxa d’eixos cívics i corredors verds que connectin Collserola amb la ciutat, fomentant la mobilitat activa i reduint l’impacte ambiental. El projecte aposta per un sistema energètic integral, neutre en emissions, i per un barri resilient davant l’emergència climàtica, amb gestió eficient del cicle de l’aigua, reducció de l’efecte illa de calor i presència de verd.
Alhora, es vol teixir sinergies amb hospitals, centres de recerca i empreses del sector, consolidant l’Eix Diagonal Salut i connectant amb Biocluster d’Innovació i Salut de Bellvitge. Aquesta xarxa metropolitana permetrà relligar institucions com Sant Joan de Déu, el Parc Científic de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center i empreses biomèdiques, generant un node d’innovació i activitat econòmica especialitzada. El futur campus no serà només un espai assistencial, sinó un motor per a la formació, la recerca i la transferència tecnològica, amb una estructura urbana capaç d’acollir usos mixtos i activitats productives vinculades a l’ecosistema de la salut.
Arribada de la L3 del Metro
El cronograma de projectes que s’ha repassat avui assenyala un moment rellevant: la segona meitat de 2028, moment en què està previst que comencin dues intervencions de gran importància. Una és la de les obres del metro. Actualment, s’està redactant l’actualització del projecte de perllongament de l’L3 de metro des de Zona Universitària, a Barcelona, fins a Esplugues Centre per donar cobertura al nou campus a l’entorn de l’avinguda Diagonal. El novembre passat, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va adjudicar-ne la redacció per un import de 4,5 milions d’euros. El document haurà d’estar enllestit a finals d’any per tal que les obres comencin el segon semestre de 2028.
La primera fase d’aquest perllongament tindrà una longitud aproximada de 2,5 quilòmetres i inclourà dues noves estacions a Esplugues de Llobregat: Campus de Salut Clínic-UB/Sant Joan de Déu i Esplugues-Centre, a la plaça de Santa Magdalena, davant de l’Ajuntament, així com una cua de maniobra com a final de línia. El projecte, amb un pressupost global estimat d’uns 500 milions d’euros, s’emmarca en el Pla Director d’Infraestructures de la Regió Metropolitana de Barcelona 2021-2030 i és clau per reforçar la connectivitat metropolitana i donar resposta a la nova demanda de mobilitat associada al futur campus a l’entorn de la Diagonal. En aquest context, l’actualització del projecte permetrà analitzar possibles ajustos de traçat i garantir l’accés ferroviari a aquest nou pol sanitari i de coneixement, amb la previsió que el perllongament entri en servei coincidint amb la posada en funcionament de les noves instal·lacions hospitalàries.
Equipament de referència
La transformació permetrà a l’Hospital Clínic consolidar-se com l’equipament de referència que ja és a dia d’avui, amb una capacitat clínica de màxim nivell i d’alta tecnologia, estretament vinculat a l’ensenyament universitari i la recerca científica, un fet que el converteix en un dels complexos sanitaris més importants del país i d’Europa.
A més de les instal·lacions del nou Hospital Clínic Barcelona, l’Eix Diagonal Salut acollirà la nova Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i diversos centres de recerca capdavanters.
Juntament amb el Campus Sant Joan de Déu, el Parc Científic de Barcelona de la UB i la Zona Universitària, el Campus Clínic és un dels projectes estratègics més ambiciosos que Catalunya té per davant durant la propera dècada. Aquesta condició el fa ser un eix de vertebració de la societat des d’un punt de vista d’excel·lència en la concepció dels serveis públics, i li confereix una posició de referència institucional que sobrepassa el marc assistencial.
