Tot i que no hi ha una data concreta per a l’obertura de la Fase 1 C de l’Spotify, al president Joan Laporta se li ha escapat en alguna ocasió que “esperem estar en disposició de completar-la per a final d’any”. Novament, no serà així. Almenys la directiva no ha deixat entreveure ni un sol indici sobre la possibilitat que per al Barcelona-Oviedo de la jornada 21 de Lliga —prevista per al 24 o 25 de gener— sigui res més que una mera expectativa. De fet, es venen entrades amb la distribució actual.
Menys encara que els socis puguin beneficiar-se d’aquesta eventual ampliació —quan arribi, si arriba— fins a final de curs si la directiva no contempla un contingent d’altes proporcional a la disponibilitat de més seients. De moment, fins ara, la directiva no ha anunciat ni ha valorat públicament abonaments de temporada per a mitja temporada específicament per a aquest futur escenari. La totalitat dels abonaments de temporada 2025/26 es van vendre per a la resta de la temporada completa, amb prioritat per als abonats previs a Montjuïc.
Les expectatives es redueixen tenint en compte que en el següent partit de Lliga, contra l’Espanyol, el Barça haurà completat el meridià de la competició pel que fa a la Lliga. Una altra cosa són la Champions League i la Copa del Rei, que encara han d’afegir a la temporada les millors i més emocionants experiències.
L’obertura de la Fase 1 C, en teoria el Gol Nord complet, suposarà un salt quantitatiu substancial en relació amb la Fase 1a circumscrita a l’àmbit de Gol Sud i Tribuna que es va obrir amb un aforament aproximat de 26.000 places. Després de condicionament de la Fase 1 B, es va incorporar el Lateral de l’estadi, mantenint Gol Nord encara tancat amb un límit d’uns 44.000 seients, considerat pel club com el llindar mínim perquè fos econòmicament viable abandonar Montjuïc.
Precisament aquesta prioritat consolida la política de càstig als socis, ja que a cada pas en el retorn a la normalitat s’amplia l’admissió de turistes i es redueix el percentatge de barcelonistes amb l’abonament de temporada, per ara limitat a aquells que, en algun moment, excepte els expulsats de la Grada d’Animació, van adquirir l’abonament durant l’exili.
D’aquesta manera, el FC Barcelona compta actualment amb 24.800 socis amb abonament de temporada 2025/26 (21.186 d’antics abonats de Montjuïc [2023/24 i 2024/25] i 3.614 d’antics abonats de l’Spotify Camp Nou via sorteig entre els 10.302 inscrits) als quals s’assigna una localitat de forma aleatòria cada partit, això sí, prèvia sol·licitud en un procés que no és ni molt menys satisfactori per a aquest col·lectiu, agreujat perquè des del primer dia a Montjuïc se’ls lliura l’entrada (telemàticament o digitalment) cada vegada més tard i en ubicacions sempre diferents i normalment de menor qualitat que als turistes o públic ocasional.
I en el partit davant l’Alabès, ni això, ja que milers d’afectats no van poder ni accedir a l’estadi perquè va fallar el sistema informàtic (sospitosament amb indicis d’overbooking) i els que finalment ho van aconseguir van haver de buscar-se la vida per seure on hi hagués un buit o a les escales.
En conseqüència, de suposar el 95% del cos social sobre l’aforament, a la Fase 1 B, la reducció va portar aquesta xifra al 56%, encara amb certa inferioritat respecte a l’espectador ocasional. Quan reobri el Gol Nord amb 60.000 seients, el percentatge ja es quedarà al 41,3%, una mica menys fins i tot que a Montjuïc.
Per això també costa creure que aquesta directiva, en el moment de la veritat, es decideixi a complir el que ha promès, recuperar els 85.000 abonats amb què es va acomiadar el Camp Nou (85% en la pràctica) i, a més, permetre créixer, via llista d’espera, aquesta massa social amb abonament fins a 90.000 socis sobre un aforament de 105.000 ànimes. O cosa que és el mateix: mantenir el 85% amb una quota econòmica. Davant la necessitat urgent, opressiva i legal de generar ingressos, és molt possible que Goldman Sachs, el mateix Laporta, després de les eleccions, imposin tarifes realment dissuasives per a tantes famílies barcelonistes. Només és qüestió de temps perquè el model de finançament Laporta, que ha abocat a un deute impagable, no se sosté.
