El fet que el cantant Loquillo, oposat a l’independentisme durant els anys del procés, mostrés a TV3 que porta tatuat al braç un escut de la ciutat de Barcelona i negués que sigui anticatalanista ha fet saltar a un bon grapat d’independentistes a les xarxes.
El motiu és que el tatuatge mostra una versió de l’escut que no inclou juntes en el mateix quadrant les quatre barres de la senyera, sinó només dues en cada quadrant de fons groc, per la qual cosa indiquen que correspon a l’escut que va ser oficial durant la dictadura franquista i fins al 1984.
“Li pregunten per Catalunya i ensenya un escut de Barcelona (res a veure amb la pregunta) franquista en què es van eliminar dues barres a la senyera”, ha destacat el mediàtic publicista Lluís Carrasco, per exemple.
L’aparició de les dues barres a cada quadrant, però, té un origen i un recorregut molt més llarg que la dictadura de Franco. L’exdiputat al Parlament i exeurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha fet befa del suposat origen franquista del símbol difonent la notícia, publicada fa sis anys a La Vanguardia, de la troballa del primer escut de la ciutat de Barcelona, del 1369, que mostra un escut com el del braç de Loquillo.
Alguns usuaris han recordat que fins i tot el primer escut del FC Barcelona, del 1899, incloïa dues barres vermelles per quadrant, cosa que només va tornar a passar durant alguns anys de la dictadura franquista.
