Carles Puigdemontté la seva patata calenta més incòmoda damunt la taula, amb l’auge inesperat d’Aliança Catalana (AC), que està a punt de superar-lo a les enquestes electorals. Segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Junts per Catalunya (JxCat) pot baixar 15 diputats, però Aliança en pot pujar 18, i això els equipararia. “Continuem tenint més vots, encara que després el repartiment d’escons ens perjudiqui”, asseguren a EL TRIANGLE des de les files del partit postconvergent.
De fet, en el sondeig, Junts obtindria entre el 13% i el 15% dels vots vàlids, mentre AC es quedaria entre l’11% i el 14%. En canvi, ERC arribaria a una forqueta d’entre el 14% i el 17%. La projecció d’escons ja és una altra qüestió: mentre que els republicans pujarien a 22 o 23 diputats, Junts baixaria dels 35 a 19 o 20, justament els mateixos que el CEO li dona a Sílvia Orriols.
El més negatiu és que Junts podria perdre el 40% dels seus votants i Aliança Catalana n’atrauria al 21% d’aquests, mentre que el partit d’Orriols només perdria una mínima part dels sufragis, dels quals ni un de sol aniria a cap a Junts. Davant d’aquesta situació, totes les alarmes han sonat a la seu del partit que presideix Carles Puigdemont. Fins ara, han fallat totes les estratègies per neutralitzar el fenomen Orriols, i l’única carta secreta que li queda a l’expresident és la tornada a casa com més aviat millor per recompondre les seves hosts i poder plantar cara a Aliança Catalana amb més garanties. A Junts es creu que aquesta maniobra és l’única que els pot garantir un resultat positiu i actuar com a revulsiu de la situació per evitar la caiguda lliure del partit en la intenció de vot en les pròximes eleccions.
La font citada anteriorment subratlla que “l’única cosa que es confirma és la tendència a l’alça de l’extrema dreta, però això no vol dir que, en el moment de la votació, la gent es decanti per una força extremista i xenòfoba. El més preocupant és la pèrdua del vot fidelitzat, que pot portar Junts a una baixada històrica”. A Junts ressalten també que AC rep un 9% dels vots que abandonen Vox, un 7% d’ERC i un 4% del PP, “la qual cosa els converteix en una amalgama d’interessos, en un cul-de-sac, o en un partit del cabreig, si es vol, que explotarà quan menys s’esperi”. És una tímida esperança que les coses començaran a normalitzar-se quan els ciutadans es vagin adonant que “Aliança no és un partit coherent”. El que no se sap és quant temps trigaran a adonar-se’n.
Al si de Junts admeten que ja s’esperaven resultats negatius en aquesta enquesta, perquè els sondejos de què disposaven apuntaven en aquesta direcció, amb un important daltabaix electoral. Perquè no tot és com ho pintava Josep Rius, portaveu adjunt de JxCat al Parlament, que es va referir a una “operació enquesta” i al fet que havien sol·licitat els resultats “per Glovo”. La realitat és que és una situació dramàtica per als postconvergents.
No hi ha una conspiració contra Junts, malgrat que Pere Martí, director de comunicació del partit, ho va afirmar amb rotunditat: “Tot i governar a Catalunya, a Barcelona i a Espanya, el PSC no consolida la seva hegemonia, i fins i tot el CEO li augura una pèrdua d’entre 2 i 4 escons. La manera de tapar aquest fracàs és intentar erosionar Junts per Catalunya inflant AC i premiar els socis obedients com ERC i Comuns”.
Aleix Clarió, assessor de Carles Puigdemont en comunicació, denuncia que “tota l’espanyolada comparteix el mateix desig: que Aliança es mengi Junts i per fi es puguin treure de sobre el president Carles Puigdemont, l’enemic número 1 que els ha donat i els dona autèntics maldecaps. I per matar Puigdemont projectaran totes els enquestes i totes les pors que facin falta”.
La qüestió, diuen els membres més moderats de Junts, és saber si el partit ha de pivotar cap a un costat o cap a l’altre. Aquí hi ha el veritable dilema al qual s’enfronta Carles Puigdemont
*Pots llegir la notícia sencera en l’edició d’aquesta setmana de la revista EL TRIANGLE
