La crisi que sacseja la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha superat un punt de no retorn. La negativa de la Junta Directiva encapçalada per Joan Soteras a convocar una assemblea general extraordinària -malgrat la petició formal presentada per 442 clubs, un terç del cens assembleari- ha desencadenat el que els clubs rebels qualifiquen obertament com “un bloqueig institucional sense precedents”. Davant aquest escenari, els promotors de la iniciativa han fet el pas que durant setmanes advertien: portar el conflicte a la Generalitat.
Els representants del Gimnàstic de Tarragona SAD i de la UE Olot SAD han presentat al Consell Català de l’Esport (CCE) un contundent escrit en què sol·liciten la intervenció directa de l’Administració. El document, al qual ha tingut accés EL TRIANGLE, invoca l’article 62.1.b del Decret 58/2010 i exigeix a la directora del CCE, Carmen Bastida, que requereixi formalment la convocatòria immediata de l’assemblea. I si la FCF s’hi nega, demanen que sigui el Govern de la Generalitat qui la convoqui de manera subsidiària.
La democràcia, ultratjada
El missatge dels clubs dissidents és clar: el conflicte ja no és només una disputa interna, sinó una qüestió de garantia democràtica en una entitat que gestiona 30 milions d’euros anuals i representa 179.000 futbolistes federats de Catalunya.
El nucli del conflicte jurídic és la validesa del suport obtingut per convocar l’assemblea general extraordinària. Els clubs van presentar 442 peticions -un 35% del cens, més del doble del mínim requerit-, però la Federació en va invalidar 256, en un dictamen emès el 4 de desembre que va caure com una bomba. El resultat: només 186 signatures admeses, insuficients perquè prosperi la iniciativa, segons els estatuts. L’argument de la Junta: defectes de forma i la tesi, molt qüestionada, que tot plegat seria un “frau de llei” i un vot de censura encobert.
Òrgan sobirà
Els clubs denuncien que aquesta interpretació és “jurídicament insostenible” i “políticament inacceptable”. Recorden que l’assemblea general és l’òrgan sobirà i pot convocar eleccions en qualsevol moment, i assenyalen el precedent de 2018, quan el mateix Soteras va avançar els comicis a la meitat del mandat “sense cap mena d’oposició interna”. “No pot ser que un president pugui convocar eleccions quan li convé i els assembleistes no puguin fer-ho quan és necessari per garantir la netedat del procés”, afirmen en el text.
La indignació dels promotors no és només sobre el fons, sinó també sobre les formes. El procediment de verificació de signatures ha estat, segons els clubs, “una maniobra calculada per impedir la convocatòria”. La FCF va exigir presentar el DNI als 442 representants dels clubs promotors en un termini de 48 hores, anunciant-ho un diumenge a la nit i sabent que molts clubs són entitats petites amb recursos limitats. A més, remarquen que la normativa no exigeix explícitament aquesta documentació i que la Federació ja la té a la seva base de dades per gestionar llicències i subvencions.
Assenyalen també que la Junta ha actuat “contra els seus propis criteris”, ja que reconeix la representació dels presidents per a tràmits ordinaris, però la qüestiona quan exerceixen drets polítics. I denuncien que anul·lar signatures per motius com la caducitat dels mandats o la presentació de signatures electròniques impreses vulnera els principis democràtics i, en qualsevol cas, són defectes que es podrien haver esmenat amb facilitat.
Només Vox li dona suport
Amb la via federativa bloquejada, totes les mirades apunten ara al Govern. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, ja va advertir al Parlament que disposa d’informes jurídics que avalen la convocatòria de l’assemblea general. Els clubs exigeixen una resposta ràpida i recorden que impedir el dret de reunió dels assembleistes podria comportar responsabilitats disciplinàries molt greus per a la Junta Directiva.
Al mateix temps, la dimensió política del conflicte s’intensifica. El passat 5 de desembre, el ple del Parlament va aprovar una moció reclamant al Govern que garanteixi “la transparència, la neutralitat i el bon govern” dins la FCF. Tots els grups hi van votar a favor excepte Vox, que es va posicionar en contra.
La situació actual deixa la Federació Catalana en un estat de paràlisi que molts clubs consideren “insostenible”. No només hi ha un enfrontament obert entre la Junta i una part substancial dels assembleistes, sinó que el conflicte amenaça d’escalar més si la Generalitat no intervé. L’escenari que es dibuixa és inèdit: una possible convocatòria d’assemblea general ordenada directament pel Govern per garantir els drets democràtics dins d’una entitat esportiva.
Els clubs rebels ho tenen clar: la continuïtat del model actual està en joc. I afirmen que, si la Generalitat no actua, la FCF pot quedar atrapada en una crisi de legitimitat que s’arrossegarà durant tot el mandat.
