Laporta continua a la Superlliga i a les ordres i mandats de Florentino

Ja han passat més de dos mesos de la presència de Joan Laporta a l’última reunió de l’ECA (European Club Association), el passat 8 d’octubre, que va deixar per al relat i a favor dels interessos de la imatge del president blaugrana la seva significativa abraçada amb Nasser Al-Khelaifi, president del PSG i de la patronal del futbol europeu, amb un triple missatge. El primer, que Laporta (i el Barça per extensió) havia estat capaç de negociar l’armistici entre la UEFA i A22 (Superlliga) sobre la base d’un nou format de Champions inspirat en els paràmetres de Florentino Pérez, amb la participació de 96 clubs repartits en quatre divisions amb ascensos i descensos interns, un calendari més ampli, moltes més places per a equips de lligues mitjanes i petites, i la promesa d’emissió gratuïta en streaming per als aficionats.

El segon missatge era que el FC Barcelona, com a rematada triomfal de la seva gesta pacificadora i tan meritòria, per haver suavitzat Aleksander Ceferin i gestionat la ira i la intransigència de Florentino, tornava a l’ECA en qualitat de nou i destacat membre de l’organisme, ara reformat i rebatejat a partir d’aquella cimera de Roma com a European Football Clubs (EFC), igualment liderat per Al-Khelaifi.

El tercer vector d’aquesta jugada mestra, i el més aplaudit de tots pel barcelonisme, va ser l’escac i mat de Laporta a Florentino Pérez, arraconat definitivament amb la seva obsessió per la vella Superlliga i posat en evidència per l’habilitat del president blaugrana per introduir a la Champions UEFA aquests canvis dràstics i revolucionaris. Especialment, l’increment a 96 clubs en 4 divisions (en lloc de 36) i l’streaming gratuït en substitució del format tradicional d’explotació dels drets de TV com a primera i gran font d’ingressos.

El mateix Laporta, en tornar de Roma d’aquella cimera, va ratificar que el Barça “està en la línia” d’assolir un acord que permeti que els clubs vinculats a la Superlliga, inclòs el Barça, tornin a les competicions i estructures de la UEFA, i va assegurar que el Barça “se sent molt proper” tant a la UEFA com a l’EFC i que considerava important tornar a ambdós organismes per influir en les millores del futbol europeu “des de dins”.

Laporta, com era previsible, no ha complert cap de les seves promeses ni, el que és més greu, tampoc s’ha confirmat cap de les expectatives d’aquesta revolució a la Champions que, per la seva banda, a la temporada 2023-24 ja havia reformat la lligueta introduint un format (model suís) amb una jornada més, una classificació unificada i l’èxit de fer més atractiu i competitiu l’accés als vuitens com a cap de sèrie.

La UEFA, que a més ja havia millorat substancialment els ingressos dels clubs en una maniobra de la qual va sortir reforçat Nasser Al-Khelaifi, va respondre a tota aquesta parafernàlia laportista amb dues contundents actuacions: d’una banda, la ratificació del format actual de la Champions de 36 equips per a molts anys i, de l’altra, el 15 d’octubre –una setmana després de la pantomima laportista de Roma–, en col·laboració amb l’EFC (ex-ECA) i l’agència Relevent Football Partners, va obrir el procés de licitació dels drets de TV de les competicions europees marcant una venda innovadora amb paquets multimercat en cinc països clau (Espanya, França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit).

Conclosa la subhasta el 18 de novembre passat, es va saber que, a més de les ofertes habituals, la UEFA proposava reformes per atraure plataformes com Netflix o Amazon, separant un partit prèmium per jornada per a la venda internacional, mentre la resta es licitava per mercats nacionals. Per exemple, ha transcendit l’adjudicació a Telefónica/Movistar a Espanya per 1.464 milions fins al 2031 (anunciada el 19 de novembre), així com a Paramount al Regne Unit i a Canal+ a França, que alhora poden oferir paquets a altres operadors, com sembla que passarà amb DAZN, o puntualment a mitjans en obert, com ha passat amb RTVE en alguns moments.

És a dir, res de les falses i manipulades observacions de Laporta a Roma, només una setmana abans, en el sentit que la UEFA, després d’una sèrie de reunions, havia acceptat els suggeriments d’Unify (A22), ens que bàsicament encara és el monstre integrat pel Reial Madrid i el Barça, Florentino i Laporta, sobre l’ampliació de clubs i emissions en obert per streaming. En canvi, sí que s’ha registrat una alta massiva de clubs, propera als 800, a l’EFC, on el Barça encara no hi és.

La raó principal és que Laporta no pot ni farà aquest pas perquè segueix fortament lligat per Florentino com a pagador de les despeses (4 milions per ara) i una penalització de 300 milions contra el Barça si decideix abandonar, com ja ho ha fet la resta dels equips europeus.

Deu obediència al president del Reial Madrid, com també se l’ha promès a Ceferin, el president de la UEFA, pel que li convé. D’aquí aquesta doble cara de Laporta que, per molt que faci el valent i sembli que sigui company d’Al-Khelaifi, prometent que està molt a prop de tornar al grup, no pot ni s’atreveix a desafiar-lo de debò.

En els orígens, sent president del Barça Josep Maria Bartomeu, l’acord de suport a la Superlliga es va signar subjecte a l’aprovació de l’assemblea. Com que Laporta ja s’ha carregat l’assemblea i, a més, s’ha adherit a la idea de Florentino incondicionalment, anul·lant el tràmit de ratificació dels socis en una altra de les seves decisions maldestres i fatals, ara ha deixat el Barça encallat en un pantà sota el control madridista i a ell mateix, atrapat entre la UEFA, l’EFC i el Madrid, fent de bufó de tots els que li manen, Ceferin, Al-Khelaifi i Florentino.