Les deixalles poden esdevenir recursos i el seu tractament intel·ligent obre un ampli ventall d’oportunitats, a més de contribuir a la millora del medi ambient. La gestió dels residus domèstics a l’àrea metropolitana, competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és un dels serveis clau per garantir el bon funcionament de la conurbació.
Amb una generació anual que s’aproxima al milió i mig de tones, el territori necessita un sistema sòlid d’instal·lacions de tractament i uns fluxos eficients que permetin afrontar amb garanties aquest repte ambiental i social. D’aquest equilibri en depenen, en gran mesura, tant la qualitat ambiental com la qualitat de vida dels 3,4 milions de ciutadans que viuen en els 36 municipis que conformen l’AMB.
La creació del sistema metropolità de tractament de residus, l’any 1997, va representar un punt d’inflexió en la manera d’entendre el destí de les deixalles. L’AMB va deixar enrere un model basat majoritàriament en els abocadors i va impulsar la construcció de plantes de tractament pioneres a l’Estat, caracteritzades per la seva dimensió i tecnologia avançada. Paral·lelament, es desplegaven els contenidors per a la recollida selectiva.
Tanmateix, el model majoritari implantat aleshores –basat en contenidors oberts al carrer per a cada fracció– fa temps que mostra signes d’esgotament. Les dades ho confirmen: la recollida selectiva s’ha estancat al voltant del 40%, un percentatge lluny dels objectius marcats per la Unió Europea. En aquest context, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat la seva nova estratègia per al tractament i la gestió dels residus municipals, un full de ruta que vol donar resposta a l’estancament dels índexs de recollida selectiva.
Per revertir aquesta situació, diversos municipis metropolitans ja implanten sistemes de recollida amb identificació d’usuaris –com el porta a porta o els contenidors intel·ligents– i adapten les taxes municipals al nou model. L’objectiu és incrementar de manera substancial la separació en origen i, alhora, adequar el conjunt d’infraestructures a la nova realitat que s’està implementant.
El full de ruta de l’AMB preveu un augment significatiu del nombre d’instal·lacions de tractament, amb la construcció de plantes especialitzades i la transformació de centres existents per adaptar-los als nous fluxos i composicions de residus.
Objectius per al 2035
Entre els objectius fixats per al 2035 hi ha la reducció del 10% de la generació total de residus respecte al 2010, un altre 10% de reducció en la fracció d’envasos respecte al 2018, assolir una taxa de reciclatge del 65%, mantenir els impropis de l’orgànica per sota del 15% i limitar a menys del 10% el rebuig enviat a dipòsit controlat.
Prioritzar la prevenció
La nova estratègia posa el focus en la prevenció: la millor eina per reduir residus és no generar-ne. En aquesta línia, l’AMB recorda que ja disposa de serveis consolidats com Millor Que Nou, actiu des del 2010, que fomenta la reparació d’objectes i evita prop de 20 tones de residus anuals. Ara, però, el salt és quantitatiu: l’entitat metropolitana preveu crear diverses plantes de recuperació de materials amb magatzems, tallers de reparació i espais d’exposició, amb la voluntat d’impulsar l’economia circular.
Aquestes noves instal·lacions inclouran plantes de recuperació de materials, que rebran objectes de les diferents recollides específiques, les deixalleries i la recollida de voluminosos, i tindran un magatzem, un taller de reparació i una botiga o espai d’exposició. Les plantes de gestió d’excedents alimentaris tindran obradors que evitaran el malbaratament, i les plantes de rentat d’envasos permetran evitar els envasos d’un sol ús.
Obtenció de biometà
El tractament de la matèria orgànica és un dels pilars del nou sistema. Actualment, la major part de l’orgànica separada correctament es tracta als ecoparcs, que produeixen compost i biogàs. En canvi, la fracció orgànica que arriba barrejada amb la fracció resta presenta una qualitat molt inferior i no es pot aprofitar de la mateixa manera. A més, el cost del tractament és el doble: uns 130 euros per tona de resta, davant dels 65 euros de l’orgànica que està ben separada.
El model futur planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica i augmentar la seva capacitat de tractament (150.000 tones anuals addicionals) i de generació de recursos. Del model actual de producció de compost i biogàs es passarà a generar adobs i fertilitzants a la carta i, per mitjà de tècniques d’enriquiment (upgrading), serà possible transformar el biogàs en biometà, que té un potencial energètic molt més gran i pot considerar-se una energia renovable.
L’activitat d’aquestes plantes principals estarà reforçada per dues plantes auxiliars d’orgànica, de nova construcció, que faran el pretractament dels residus i enviaran el producte resultant a les plantes principals.
Instal·lacions posttractament
Amb el nou paradigma d’infraestructures, també se simplificaran les línies de tractament de resta i s’incorporarà una planta de posttractament per reduir encara més el volum de rebuig destinat a dipòsit o valorització energètica. La meta és que menys del 16% dels residus acabi en una instal·lació finalista i que només un màxim del 10% acabi en un dipòsit controlat.
La legislació europea ja obliga els productors d’envasos, aparells elèctrics, piles i paper a finançar la gestió dels residus un cop el producte arriba al final de la seva vida útil. La nova normativa incorporarà també el tèxtil i els voluminosos, i preveu que en els pròxims dos anys s’activi un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a determinats envasos.
Pots llegir l’article sencer en aquest enllaç.
