La UE avala els centres de deportació externs mentre el Govern d’Espanya rebutja el reglament de retorns

Brussel·les activa una reforma clau del Pacte de Migració i Asil i obre la negociació final amb el Parlament Europeu

Bluesky
El ministre de l'Interior del Govern d'Espanya, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra d'Inclusió Social i Migracions, Elma Saiz, a la reunió d'aquest dilluns a Brussel·les (Consell de la UE)
El ministre de l'Interior del Govern d'Espanya, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra d'Inclusió Social i Migracions, Elma Saiz, a la reunió d'aquest dilluns a Brussel·les (Consell de la UE).

La Unió Europea ha aprovat el nou reglament de retorns, que permetrà crear centres de deportació en tercers països per a migrants amb ordres d’expulsió, sempre que els estats socis garanteixin el respecte als drets humans i al dret internacional. La iniciativa, inspirada en l’acord del Govern d’Itàlia amb Albània, ha rebut el suport d’una majoria de governs europeus, mentre que el Govern d’Espanya ha votat en contra. El text, peça pendent del Pacte de Migració i Asil, s’haurà de negociar ara amb el Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva.

El ministre de l’Interior del Govern d’Espanya, Fernando Grande-Marlaska, ha justificat el vot contrari assegurant que el reglament genera “molts dubtes” en matèria de dret internacional humanitari i que la decisió és “prematura”. Ha remarcat que hi ha elements negociables, però que en qüestions de valors existeix una “línia vermella”. Per contra, el ministre d’Immigració de Dinamarca, Rasmus Stoklund, responsable de les negociacions, ha celebrat l’acord afirmant que les noves mesures ajudaran a reduir les arribades irregulars i acceleraran les deportacions, recordant que “tres de cada quatre migrants irregulars” amb ordres de retorn continuen a la UE.

El reglament incorpora l’opció de pactar centres de deportació fora del territori europeu, noves obligacions per a persones en situació irregular —com mantenir-se localitzables i facilitar dades biomètriques— i mesures específiques per a aquelles que suposin un risc per a la seguretat, incloent prohibicions d’entrada indefinides. També crea l’ordre europea de retorn (ERO), que permetrà compartir decisions d’expulsió entre estats membres a través del sistema d’informació de Schengen. Tot i això, el reconeixement mutu no serà obligatori fins que la Comissió Europea avali el sistema dos anys després de la seva entrada en vigor.

(Visited 3 times, 3 visits today)

Et pot interessar

Feu un comentari