La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat aquest dilluns a un jutjat de Barcelona que el Tribunal Suprem va autoritzar l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie després que el Consell de Ministres desclassifiqués la setmana passada una part dels documents reservats relacionats amb aquest espionatge. Segons ha declarat Casteleiro, Sànchez i Paluzie havien estat espiats des del 2019. Els Mossos d’Esquadra, però, van detectar intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015.
Com ja va fer fa uns mesos en el cas de l’espionatge als diputats d’ERCJosep Maria Jové i Diana Riba, la directora del CNI s’ha limitat a confirmar només el que la part desclassificada de les interlocutòries del Suprem permeten: que des del 2019 estava autoritzat judicialment l’espionatge a Sànchez i Paluzie, però sense confirmar els detalls ni els mètodes d’espionatge.
El maig del 2022, l’ANC va presentar una querella per l’espionatge als seus dirigents, tot i que no anava contra cap càrrec o organisme concret de l’Estat. En aquell moment, i amb l’informe de Citizenlab, es va establir que els afectats eren Paluzie, amb quatre atacs i una infecció provada entre el 2019 i 2020; Sànchez (26 atacs entre 2015 i 2017 i quatre infeccions provades), i els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS el juny del 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un SMS el 2020); i el membre de base de l’entitat Jordi Domingo (víctima via WhatsApp el 2019).
A més, un informe dels Mossos certifica que Sànchez va rebre almenys 19 atacs. El primer va ser el setembre del 2015, quan acabava de ser elegit president de l’ANC, però encara no s’havia ni acordat un referèndum independentista. La majoria d’atacs van ser entre aleshores i l’octubre del 2017, quan va ser empresonat juntament amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial. L’últim atac va ser entre juny i juliol del 2020, quan va tenir un permís penitenciari, aquest ja sota l’empara del permís del Suprem.
