El món viu un dels períodes més convulsos des de la Segona Guerra Mundial, amb 59 conflictes armats actius segons l’Institute for Economics & Peace (2024-2025). Tot i aquesta xifra, només uns pocs, com Gaza i Ucraïna, dominen l’atenció mediàtica i política global per la seva gravetat i transcendència geopolítica. La resta, desenes de guerres i crisis humanitàries, romanen gairebé invisibles. Aquest desequilibri informatiu distorsiona la nostra percepció i perpetua el patiment de milions de persones en l’oblit.
Per què uns conflictes són visibles i d’altres no? Diversos factors expliquen aquesta asimetria. Primer, l’interès geopolític és clau. Ucraïna, amb la implicació de Rússia, els Estats Units i la Unió Europea, és un escenari on es dirimeixen equilibris globals. Gaza, al cor de l’Orient Mitjà, té repercussions en les relacions entre Occident i el món àrab, a més d’una forta càrrega simbòlica. Aquests conflictes atrauen l’atenció perquè projecten interessos de grans potències.
Segon, els factors econòmics tenen pes. Les guerres que afecten recursos com el petroli, el gas o rutes comercials reben més cobertura perquè impacten els mercats i la seguretat energètica. Finalment, hi ha un biaix mediàtic estructural: els mitjans occidentals prioritzen crisis “properes” culturalment, geogràficament o econòmicament. Les guerres a l’Àfrica o l’Àsia es perceben com a llunyanes i complexes, difícils d’explicar a una audiència que les sent alienes.Entre els conflictes silenciats, la guerra civil al Sudan (iniciada el 2023) és devastadora. El xoc entre l’exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid ha deixat més de 150.000 morts i milions de desplaçats, especialment a Darfur, on la fam creix per l’escàs accés a l’ajuda humanitària. Tot i la seva magnitud, el Sudan rarament apareix als grans mitjans.
A la República Democràtica del Congo, la violència per l’explotació de recursos com el coltan o l’or perpetua una guerra crònica. Més de sis milions de persones estan desplaçades, i la violència sexual és generalitzada. A Myanmar, el règim militar reprimeix amb bombardejos la resistència democràtica. Al Iemen, la combinació de guerra, fam i malalties ha creat una de les pitjors crisis humanitàries, amb més de 20 milions de persones necessitant ajuda urgent. Al Sahel, països com Burkina Faso, Mali i Níger estan atrapats en violència jihadista i inestabilitat política. Aquests conflictes comparteixen trets: complexitat dels actors, accés difícil per a periodistes i cooperants, i manca d’interès internacional. Sovint es percep que “no tenen res de nou” per explicar, reduint-ne la visibilitat.
L’impacte ètic de l’invisibilitat
L’absència de cobertura mediàtica té implicacions ètiques profundes. Invisibilitzar un conflicte equival a negar-lo, i sense visibilitat, no hi ha pressió internacional per actuar. Les imatges impactants i les narratives clares mobilitzen l’opinió pública i els governs, però quan falten, les víctimes queden abandonades en el silenci.
Cal mantenir l’empatia cap als conflictes coneguts i visibilitzar els oblidats. Els mitjans tenen una responsabilitat clau, però el públic també pot exigir una cobertura més equitativa. Les organitzacions humanitàries necessiten suport per operar en zones de difícil accés.
La tecnologia i les xarxes socials ofereixen oportunitats per amplificar veus locals, però aquestes iniciatives queden sovint ofegades per grans narratives. Ignorar aquests conflictes perpetua el patiment i debilita la consciència col·lectiva. El primer pas és atrevir-se a mirar-hi: reconèixer aquestes guerres oblidades per entendre’n les causes, donar suport a les víctimes i pressionar per solucions. El silenci mediàtic i polític és devastador, perquè priva les víctimes de l’esperança de ser vistes. Ampliar el focus, qüestionar biaixos i donar veu als qui pateixen és un deure ètic i una necessitat urgent per un món més equitatiu.
