De l’última assemblea del Barça, més telemàtica i fosca que mai, gairebé no se n’ha parlat, i encara menys s’ha explicat als socis les conseqüències d’haver desvinculat dels estats financers del FC Barcelona el fons de titulització Espai Barça. Un moviment que, bàsicament, respon a la voluntat de la junta de Joan Laporta de petrolejar el balanç de tal manera que no reflecteixi, ni en el passat ni en el present ni tampoc en el futur, l’impacte terrible d’un préstec de 1.500 milions que, amb els seus interessos inclosos, ascendirà fins als 3.000 milions, susceptibles d’augmentar si es dona el cas, força probable, d’alguna mena de renegociació abans del seu venciment definitiu el 2050. Per ara, el Barça pagarà gairebé 700 milions només d’interessos abans que el 2032 aboni la primera quota de devolució del capital.
Com se sap, Espai Barça, Fons de Titulització és un instrument de finançament, un supercrèdit negociat per Goldman Sachs amb una vintena d’inversors que, sens dubte, s’han assegurat de recuperar amb escreix l’avançament dels diners (1.500 milions) amb un rèdit de 1.500 milions. Un negoci rodó.
En el tancament de l’exercici 2024-25, l’auditor, Crowe, ha cregut convenient, i estimant les respostes i valoracions de la directiva, que “la documentació relativa al fons de titulització no ha de formar part dels estats financers consolidats (ni en aquest tancament comptable ni en els anteriors des de la seva constitució)”. Principalment, desapareixen del balanç l’estimació correcta del deute, la quantificació dels interessos i la probabilitat d’incompliment dels covenants.
Per exemple, a 30 de juny passat el Barça mantenia un deute a llarg termini amb el fons de titulització per import de 891 milions (974 milions de costos acumulats) i 16 milions d’interessos a pagar a curt, independentment dels gairebé 100 milions d’interessos que s’han de fer efectius entre el desembre del 2025 i el 2026.
L’esborrament d’aquesta gran operació creditícia afectarà els anys vinents, reflectint-se únicament en el balanç del FC Barcelona el seu impacte en el compte dels resultats financers. Més misteris i confusió. Crowe ha “reexpressat els saldos” als comptes, cosa que ha significat, de moment, una disminució de l’actiu i passiu blaugrana de 628,9 milions a 30 de juny del 2024.
A efectes patrimonials, la maniobra de desconsolidació implica que el club no respon amb la totalitat dels seus actius presents (ni el mateix estadi, ni els seus immobles, ni els seus drets esportius, etc.) davant dels creditors del fons de titulització. El fons s’alimenta contractualment dels drets de cobrament cedits a futur (taquilla, museu, hospitality, tours, llotges VIP, etc.), i només aquests fluxos donen suport al deute. Si aquests ingressos no són suficients, el club no té l’obligació de respondre amb altres béns. Això significa una protecció del patrimoni tradicional del FC Barcelona davant impagaments futurs, una interpretació positiva si no fos perquè, a canvi, suposa hipotecar gran part de les seves rendes potencials futures per al pagament de la devolució del préstec.
Financerament, desvincular el fons del balanç implica reduir el nivell de deute aparent del club, ja que els 1.500 milions compromesos per a les obres no figuren com a deute ordinari, sinó que queden exempts dels indicadors d’endeutament tradicionals del club. Això pot millorar ràtios davant auditors, UEFA, LaLiga, proveïdors i entitats de crèdit, almenys formalment, tot i que a efectes reals el compromís continua existint i la possibilitat de refinançar en el futur dependrà de la capacitat de l’Espai Barça per generar rendiments superiors als interessos pactats. Aquests interessos són elevats, encara més després del refinançament acordat el passat mes de juny amb Goldman Sachs per ajornar fins a 2032 la primera quota, de més de 400 milions, prevista inicialment per al 2028.
Des de la perspectiva econòmica, suposa que, mentre s’obté liquiditat immediata per construir l’estadi sense empenyorar els actius socials actuals, bona part dels beneficis generats per l’explotació de l’Spotify reformat en les pròximes dècades no seran per al club, sinó que serviran prioritàriament per retornar capital i interessos als inversors i bonistes del fons. Aquest disseny permet que el club mantingui el seu model associatiu i eviti el risc de fallida tècnica per no poder pagar, però a canvi compromet l’autonomia econòmica, ja que durant anys bona part dels ingressos extraordinaris de l’Espai Barça estaran compromesos i no es podran destinar lliurement a reforçar la resta de l’activitat esportiva (fitxatges del primer equip) o social, que és precisament el que Laporta va deixar molt clar que no passaria.
Ja és sabut, per altra banda, que Goldman Sachs ja ha decidit congelar fins a nou avís els ingressos d’explotació de l’estadi d’aquesta temporada més enllà dels 75 milions que ja es quedarà, com a mínim, a partir de la reobertura de l’Spotify per garantir l’amortització del préstec, de moment, en forma d’interès corresponent a l’ajornament del principal fins d’aquí a set anys.
