Ara se sap que, a causa dels retards en la reobertura de l’Spotify Camp Nou, els inversors han exigit a Joan Laporta noves garanties perquè la seva delirant gestió patrimonial ha conduït el Barça a no poder afrontar el pagament dels primers interessos de la reforma, previstos i pactats en el fons de titulització. I que, fins al 2032, ascendiran a 700 milions sense haver retornat ni un sol euro del capital del préstec de 1.500 milions. Aquest escenari és el resultat de la maniobra de Laporta, mesos enrere, d’haver renegociat el primer acord marc amb Goldman Sachs per no afrontar els més de 400 milions de capital que havia de retornar el 2028.
El primer venciment dels interessos és de 44 milions a pagar abans del 31 de desembre, inicialment supeditat al fet que l’estadi pogués estar operatiu, encara que de manera parcial, en una data determinada. Com que no s’han complert els terminis de reobertura compromesos a causa del retard de Limak, Goldman Sachs no ha dubtat a aplicar les mesures previstes en aquest tipus de situacions, a la qual s’ha arribat després que Laporta remogués cel i terra perquè l’Spotify reobrís fa gairebé un any amb motiu del desentelat i fred 125è aniversari del FC Barcelona, el 29 de novembre del 2024.
Superada aquella data impossible, va insistir en els mesos següents, fins i tot amb més afany i desesperació, protagonitzant un període convuls i esperpèntic d’un estira-i-arronsa amb l’Ajuntament de Barcelona per reobrir com més aviat millor, ni que fos amb menys aforament, pressionant polítics i tècnics municipals i repetint anuncis fallits d’un retorn imminent a les Corts.
Com és sabut, la directiva va datar aquest retorn per finals de la temporada anterior i després per al Gamper i, així, mes a mes, fins a l’última i surrealista pirueta, prèvia a la concessió de la primera llicència d’ocupació, que finalment li va ser concedida divendres passat i desestimada perquè ara resulta que reobrir l’estadi no és rendible.
Ja no hi ha pressa, com abans, perquè ja s’ha consumat l’amenaça dels inversors de bloquejar ingressos d’explotació per sobre del que s’ha pactat. De fet, aquesta era la poderosa raó del desori i del desesperant mareig del calendari per part de la junta blaugrana, la d’evitar que recaigués directament sobre la tresoreria el retard de Limak amb la no menys estúpida intenció presidencial de tapar la responsabilitat de la constructora, assenyalant l’alcalde i el seu equip d’experts, arquitectes, bombers i policia.
Laporta, finalment, va abandonar aquesta lluita per reobrir el Spotify quan l’auditor li va permetre dos moviments comptables sospitosos de debilitat per part seva a l’hora d’imposar el seu criteri i el rigor necessari. D’una banda, va suavitzar el deteriorament de Barça Vision de 208 milions a 89 milions i, a més, se’ls va deixar carregar en l’exercici anterior. Un regal que cal afegir a aquell altre favor de permetre-li l’ingrés de 70 milions per les localitats VIP que, paradoxalment, LaLiga no li ha admès a efectes de fair play financer.
En canvi, la mala notícia que els mitjans no han difós, excepte La Vanguardia, rau en el fet que fa unes setmanes Goldman Sachs ha decidit tallar en sec aquesta comèdia i, com a primer inversor del fons de titulització, aplicar les garanties previstes.
Com que el club no podrà complir amb el pagament dels 44 milions a causa dels retards en les obres, els inversors han acceptat atribuir el retard a causes de força major (limitacions municipals i operatives), però han decidit retenir els ingressos derivats de l’estadi fins que el rendiment econòmic s’estabilitzi.
Així, l’acord estableix que els primers 175 milions d’ingressos de l’estadi (100 milions per al club i 75 milions per als interessos) es mantenen segons el previst, però les quantitats que excedeixin aquesta xifra quedaran bloquejades en el fons de titulització com a garantia. Els creditors estimen que cada partit de Lliga no disputat al Camp Nou representa una pèrdua d’uns 4 milions en ingressos, i bastant més a la Champions League. Sumant els conceptes de publicitat i altres recursos, la xifra retinguda fins que flueixin els diners pot ser de 100 milions, la disponibilitat o no dels quals pot condicionar i comprometre el dia a dia de la vida econòmica del club.
La congelació és una mesura provisional que serveix per evitar tensions, de precaució per garantir el cobrament de la resta dels interessos de l’any (gairebé 100 milions) i d’avís seriós sobre la importància d’accelerar les obres perquè l’explotació aporti els recursos previstos que no posin en perill l’amortització del préstec, començant pels 700 milions d’interessos d’aquí al 2032.
