La ruptura de Junts amb el PSOE deixa en l’aire el futur de les persones a qui la formació postconvergent ha aconseguit situar en institucions públiques espanyoles gràcies als pactes amb els socialistes. Per ara, els diversos perfils vinculats al partit continuen ocupant càrrecs rellevants en organismes i empreses de titularitat estatal, com RTVE, Aena, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Enagás o Renfe.
El primer fitxatge va ser el del comunicador Miquel Calçada, “Mikimoto”, al consell d’administració d’RTVE a proposta de Junts, amb un sou de 105.000 euros anuals. Després del fitxatge de Mikimoto, l’exconseller d’Empresa i Coneixement Ramon Tremosa va deixar l’Ajuntament de Barcelona per entrar al consell d’administració d’Aena, empresa pública contra la qual ha carregat en múltiples ocasions per la seva “gestió centralitzada”. Segons l’informe anual sobre remuneracions d’Aena, els consellers no executius percebran aquest 2025 una remuneració de 1.090,36 euros com a dieta per assistència a cada reunió del consell, fins a un màxim d’11.994 euros anuals.
Als casos de Mikimoto i Tremosa se suma el de Pere Soler, director general dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1-O i actual conseller de la CNMC, amb un sou de 124.107 euros anuals. També hi ha el cas d’Elena Massot, empresària immobiliària i expresidenta de la Fundació d’Empresaris de Catalunya (FemCAT), designada membre del consell d’administració d’Enagás, un càrrec pel qual rep un sou de 75.000 euros anuals.
El darrer fitxatge ha sigut el de l’economista i membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Eduard Gràcia a Renfe, qui ha passat de criticar el mal funcionament de Rodalies a ocupar una cadira al consell d’administració de la companyia estatal que gestiona gran part del servei ferroviari a Espanya, amb una nòmina de 125.000 euros.
Aquestes designacions, que van generar controvèrsia en alguns sectors de l’independentisme, es van justificar en el moment del seu nomenament com una manera d’“assegurar presència catalana” en els òrgans estatals. No obstant això, amb la nova crisi oberta entre Junts i el Govern de Pedro Sánchez, la continuïtat d’aquests càrrecs obre interrogants sobre fins a quin punt els postconvergents poden mantenir la seva influència en estructures de l’Estat.
Quan Junts va trencar amb ERC a la Generalitat el 2022, molts dels alts càrrecs postconvergents van mantenir les seves posicions malgrat la ruptura, tot i que alguns van estar subjectes a pressions i a crítiques en considerar-se la seva permanència una contradicció amb la decisió política de trencar amb ERC. Aquests antecedents fan preveure que podria repetir-se una situació similar a escala estatal després de la ruptura amb el PSOE. Encara que no tots els càrrecs seran automàticament afectats, ja que alguns tenen mandats fixos, el trencament obre un període d’incertesa i possibles canvis a termini mitjà.
Per ara, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha descartat que la ruptura amb el PSOE impliqui també la sortida dels representants del partit dels consells d’administració d’empreses públiques espanyoles. Preguntada a Catalunya Ràdio sobre si seria coherent que aquests càrrecs renunciessin, Nogueras va respondre que “els nomenaments els fan els consells d’administració” i que, en qualsevol cas, “com a oposició tenim el deure de controlar el Govern”.
En una entrevista amb Ricard Ustrell, la tensió va augmentar quan el comunicador li va preguntar si els càrrecs es mantindrien “encara que sigui una poltrona”. Llavors, la dirigent de Junts va replicar que “poltrones podríem dir que ho són tots”, i va remarcar que aquests càrrecs són “llocs de control” davant d’un executiu que, segons diu, “no està complint amb Catalunya”
