El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de la nova Llei Orgànica d’Enjudiciament Criminal, una proposta amb què pretén oferir un sistema penal més “modern i garantista” amb un text que substituirà la llei anterior, del 1882, i que serà la primera normativa processal penal de la democràcia.
Entre els canvis previstos es contempla que la Fiscalia passi a ser l’encarregada de dirigir les investigacions penals, com ja passa a la majoria dels països d’Europa. També es limita la figura de l’acusació popular per excloure’n els partits i les associacions vinculades. Aquest punt no agrada al soci minoritari del Govern d’Espanya, Sumar, que ha advertit que no hi donarà suport.
El partit que lidera la vicepresidenta Yolanda Díaz ha assegurat que “treballarà per enfortir l’acusació popular i introduir més previsions garantistes a la llei”. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha reaccionat a aquest fet lamentat la “ingenuïtat” de Sumar, que defensa que al llarg dels últims anys “aquest instrument s’ha demostrat imprescindible per al control de la societat civil sobre els abusos del poder econòmic i polític”.
La reforma de l’acusació popular, una de les novetats més controvertides de la norma, pretén garantir la participació ciutadana en els procediments que tinguin una “repercussió social particular”, sempre que s’acrediti un “vincle legítim” amb l’interès públic que es pretén defensar. No obstant això, el Govern central aposta per delimitar qui pot exercir aquesta figura i deixar-ne fora les persones jurídiques públiques, els partits polítics, els sindicats o les associacions que en depenguin.
Horitzó 2028
En cas d’aprovar-se, la proposta que avui s’envia al Congrés entraria en vigor l’1 de gener de 2028 i afectaria els procediments iniciats a partir d’aquesta data. Els que s’hagin posat en marxa abans de l’1 de gener de 2028 tramitant segons la llei actual. Per tant, la nova norma no afecta l’actual fiscal general de l’Estat, el segon i últim mandat del qual finalitza el 2027.
A banda de situar la Fiscalia al capdavant de les instruccions judicials i de limitar la figura que pot ser acusació popular, la nova lleu preveu una simplificació dels procediments en qüestions com els recursos, ja que es podran impugnar els decrets més rellevants del fiscal directament davant del jutge de garanties. L’organització i especialització dels fiscals, així com la flexibilitat per destinar més d’un fiscal investigador a determinades diligències, també aportaran més agilitat, segons la previsió de l’executiu central.
A més, la nova llei inclou un reforç de les garanties processals de la persona investigada en matèria de mesures cautelars, especialment la detenció preventiva o la presó provisional, amb revisions d’ofici cada sis mesos. També s’augmentarà la protecció dels menors d’edat, i de les persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat.
