L’anunci de l’ampliació de l’acord amb Spotify per part de la junta directiva del FC Barcelona es va produir, sorprenentment, un divendres al matí, dos dies abans de la celebració de l’assemblea ordinària de socis del passat 19 d’octubre.
Com que Joan Laporta ja ha domat i sedat l’opinió pública i la premsa, la informació sobre les condicions de l’acord ni tan sols va ser valorada en el breu i concís text publicat al web oficial, on només s’al·ludeix de manera retòrica i autocomplaent a la bona sintonia entre el club i el patrocinador: “Després de tres anys de col·laboració d’èxit, el FC Barcelona i Spotify han decidit ampliar el seu acord de patrocini fins al 2030, tant per a les samarretes dels primers equips masculí i femení de futbol com per al frontal de les equipacions d’entrenament. Els naming rights de l’Spotify Camp Nou continuen vigents fins al 2034″.
Les poques claus internes que amaga generen seriosos dubtes com, per exemple, si el contracte s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’assemblea, tant per la seva naturalesa com per la seva durada d’acord amb els articles 20.8 i 20.9 dels estatuts. Pel que fa a la seva repercussió econòmica, només una al·lusió a l’assemblea ordinària en el sentit que “s’ha millorat el contracte amb Spotify”, això sí, acompanyada de la sospita que Darren Dein també s’endurà una part de l’increment del contracte si, com s’ha publicat, la seva recompensa per haver aconseguit Spotify es reflecteix en un percentatge anual sobre els ingressos derivats del patrocini.
D’altra banda, a dos dies de l’assemblea ordinària i podent haver previst la seva ratificació sense necessitat de convocar-ne una altra d’extraordinària, el maliciós procedir de Laporta, tancant el tracte d’una manera tan intempestiva i precipitada, suggereix que no té, a menys que l’hi obliguin, cap intenció de sotmetre l’ampliació a la voluntat de l’assemblea.
S’esquivaria així l’article 20.8 dels estatuts, que atorga a l’assemblea l’atribució única de “ratificar els acords de la Junta Directiva per a la formalització de contractes amb tercers per cedir l’explotació dels drets del Club sobre la mateixa imatge, nom, símbols, publicitat o retransmissions en els mitjans de comunicació, quan la durada d’aquesta explotació excedeixi de cinc anys o temporades”. I també s’obviaria l’article 20.9, que exigeix a l’assemblea “ratificar els acords de la Junta Directiva en què es formalitzin contractes que comportin la inclusió de publicitat a l’equipació oficial del primer equip de futbol o en la denominació de l’Estadi o del Palau. La ratificació de l’Assemblea serà necessària per a cada contracte de publicitat”.
En aparença, és un assumpte que requereix ser explicat i passat per assemblea a menys que, com sembla, Laporta interpreti que aquest requisit ja va ser superat el dia 3 d’abril del 2022 a l’assemblea extraordinària, quan els socis van donar llum verda al contracte amb 625 socis a favor i 49 en contra. En aquella sessió no hi va haver xifres concretes sota el paraigua presidencial de la confidencialitat pactada amb el patrocinador, però sí un aplaudiment per a Darren Dein, beneficiat per la primera de les milionàries comissions que Laporta li va signar, primer pel seu paper protagonista en la negociació amb Spotify i, pocs anys després, per ser l’heroi que va evitar la ruptura amb Nike.
Tot i que el directiu Juli Guiu, directament l’únic responsable de l’acord amb la plataforma de streaming, va suportar com va poder la vergonya d’aquell aplaudiment a Darren Dein, que Laporta va arrencar als socis el 3 d’abril del 2022, el vicepresident de màrqueting va dimitir després que, a més, en el contracte d’ampliació de Nike, el parent anglès del president, també s’endugués una part, diuen que de gairebé 50 milions.
Pel que fa a les condicions signades amb Spotify, pel frontal de la samarreta, el període comprès va ser del 2022 al 2026; pel frontal de la samarreta d’entrenament, fins al 2025; i pels namingrights de l’estadi, fins al 2034, tot i que amb una doble tarifa de 5 milions fins a la inauguració de la reforma i de 20 milions a partir de llavors.
La directiva sembla interpretar, per tant, que, en el fons, ja es va votar, per la raó de la durada del contracte (pel que fa al nom de l’estadi, dotze anys, del 2022 al 2034) i també pel fet d’afectar la samarreta del primer equip (publicitat frontal).
És cert que la durada dels contractes per la publicitat és de quatre anys —no de cinc—, cosa que elimina la necessitat de la seva ratificació, encara que deixa en l’aire que “la ratificació de l’Assemblea serà necessària per a cada contracte de publicitat”, segons diu l’article 20.9.
Com que el secretisme és absolut en matèria de xifres concretes per part de la directiva, més enllà de vanar-se que cada any es baten rècords d’ingressos -de la mateixa manera que cada vegada que això passa també es registren pèrdues i creix el deute i el patrimoni negatiu del club-, només és possible especular que el salt anual per les samarretes és d’uns 10 milions, aproximadament, sense que s’hagi incrementat la contraprestació de 20 milions pels naming rights al llarg del contracte, sempre que Spotify es trobi operatiu al cent per cent.
En els rànquings de les consultores que es dediquen a l’anàlisi dels mercats, el valor comercial de la samarreta del Barça ocupa el tercer lloc, empatat amb el Manchester United, darrere del Reial Madrid i del Manchester City.
Al marge de si algun soci del FC Barcelona creu necessari que el contracte amb Spotify, tres contractes en un, ha d’obtenir el vistiplau de l’assemblea —cosa que obriria la porta a una impugnació polèmica i controvertida—, el conjunt del negoci no ha servit per esgarrapar aquella posició de lideratge de l’explotació de la samarreta que havia assolit en el passat.
Igualment, a aquests ingressos cal restar-hi la comissió de Darren Dein, de qui també s’ha publicat que continuarà cobrant la seva part mentre el Barça mantingui una relació contractual amb Spotify.
Potser per aquestes dues raons, Laporta ha colat aquesta renegociació enmig del fragor de l’assemblea, perquè es parli de Spotify i d’aquesta llegenda negra que l’envolta el mínim possible.
