Utilitzar la paraula ‘fatxa’ per referir-se a una persona és evident que té una intenció ideològica. És una paraula que admet matisos i que, tal i com jo la uso, serveix per identificar persones que juguen brut a la política i el periodisme, que recorren a l’amenaça i l’insult en el seu comportament habitual i que tenen darrere seu un finançament i un suport evident de la ultradreta i la dreta radical.
Vito Zoppellari Quiles és un ‘fatxa’ amb tots els ets i uts. Ell ho sap i no se n’amaga. De fet, suposo que li agrada que el tractin així perquè comporta que li caiguin aplaudiments, diners i suports per part de l’extrema dreta espanyola.
En canvi, la paraula que no utilitzaria per referir-me a ell és ‘periodista’. No ho és perquè va ser incapaç d’acabar els estudis de Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid quan s’hi va traslladar des de la seva ciutat natal, Elx, i no ho és perquè el que fa no encaixa amb la meva concepció de la funció del periodista a la societat. La seva feina és perseguir periodistes i diputats d’esquerres i incordiar-los amb preguntes que són insults més o menys encoberts. Portar una esponja de micro no converteix un ciutadà en periodista.
Va ser el cap de comunicació de la candidatura d’Alvise Pérez a les eleccions europees i va formar part de la seva llista de Se acabó la fiesta en un dels seus darrers llocs. Quan es troba amb la seva colla d’aduladors a qualsevol discoteca o manifestació el reben amb crits de “Pedro Sánchez, hijo de puta”. I ell, encantat de la vida.
La seva última idea -o la dels que mouen els seus fils pel darrere- és recórrer les universitats espanyoles amb el que ha batejat com “Tour España Combativa”. I ho presenta com “Periodismo crítico y comunicación política”. Va anunciar que el passat dia 16 seria a la Universitat Autònoma de Barcelona. Quiles va dir que l’havia convidat el col·lectiu S’ha acabat, l’ex-presidenta del qual, Júlia Calvet, és avui diputada de Vox al Parlament de Catalunya. La UAB no en tenia cap constància.
Era evident que hi hauria merder i n’hi va haver. Ell, feliç, i el munt de mitjans periodístics i polítics de la fachoesfera que li riuen les gràcies, també.
Calia boicotejar la intervenció d’un ‘fatxa’ a la UAB? El meu Siscu espontani diu que sí i el meu Siscu racional diu que no. Atribueixen a Voltaire la frase “No estic d’acord amb el que diu, però defensaré fins a la mort el seu dret a dir-ho” però es veu que la seva paternitat correspon a un contemporani seu que es deia Claude-Adrien Helvétius. Que ningú no esperi que jo doni la meva vida perquè un ‘fatxa’ pugui parlar a la UAB. La meva resposta hauria estat fer una performance alternativa i omplir el seu recorregut per la UAB i la sala on fes la conferència amb cartells, pancartes i pintades mostrant el rebuig a la seva presència i comportament.
En un d’aquests cartells hi detallaria els diners que rep el mitjà que li paga el sou, EDATV, de les administracions governades pel PP i per VOX. No hi falta quasi cap autonomia o ajuntament important, començant pels que presideixen Isabel Díaz Ayuso i José Luis Almeida.
Això sí, li demanaria que si torna per la UAB ho faci sense la companyia del sis goril·les que el van escortar en tot moment el passat dia 16. De passada, si tant li agrada la llibertat d’expressió que ens digui quants diners li paguen a ell i als seus goril·les i qui ho fa. I que em deixi el seu mòbil per mirar les converses de whatsapp que té amb Abascal, Tellado, Miguel Ángel Rodríguez, Inda i altres perles similars. Segur que riuríem una estona!
