Una ingerència injustificable del ‘cunyat’ de Laporta qüestiona la jerarquia de Flick

Les derrotes formen part de l’esport i, especialment, del procés de formació i aprenentatge en el creixement d’un jugador, i també d’un projecte com l’actual Barça, inequívocament associat a l’explosió precoç d’un futbolista que ja és, segons les webs especialitzades, l’estrella més valuosa i cara del moment, Lamine Yamal.

Serà clau per ambdós, el davanter i el club, que el seu desenvolupament en paral·lel, amb la mirada posada en l’esperançador horitzó augurat pel barcelonisme, no torni a patir el tipus d’ingerència que ha transcendit per part d’un personatge tan perillós, subtil, manipulador i invisible com el cunyat de Joan Laporta, Alejandro Echevarría, actor principal i tenebrós d’una història recent de terror intern dins l’òrbita del vestidor, sense saber encara quin abast i transcendència pot tenir en el futur.

Els fets es van produir, segons el relat de Joan Fontes —Dongcast a la xarxa social X—, que ningú ha sortit a desmentir, en la tensa prèvia del Barça-PSG de la Champions amb origen en el retard de Lamine Yamal a la sessió d’activació física —un entrenament indoor de baixa intensitat— habitual en els partits nocturns com el de Montjuïc del passat 1 d’octubre.

El personatge protagonista d’aquella jornada, Alejandro Echevarría, de facto el màxim responsable en el dia a dia del primer equip, va entrar en acció quan la cúpula presidencial va saber de l’incident de Lamine Yamal, que no era el primer desafiament a l’entrenador davant la resta de l’equip, i de la seva conseqüència inevitable: que no seria titular davant el PSG en aplicació del codi disciplinari de l’entrenador, Hansi Flick, que castigaria el seu jugador amb la suplència en el partit immediat a la infracció, de caràcter greu, segons el llibre d’estil del tècnic alemany.

L’alarma davant la possibilitat de jugar-se molts diners i prestigi contra el campió d’Europa sense Lamine Yamal es va estendre entre l’aristocràcia laportista i va ser Alejandro Echevarria qui va agafar les regnes de l’assumpte, decidit a fer reflexionar Hansi Flick al respecte. El cunyat, franquista per naturalesa com Laporta, va manar al seu soci en molts negocis des de fa anys, Deco, a lidiar amb Flick amb l’ordre irrevocable d’arreglar les coses perquè Lamine Yamal tornés a aparèixer a l’onze titular.

Deco va pressionar Hansi Flick com mai fins a imposar-li el retorn de Lamine a la titularitat en un gir que als ulls de la resta de l’equip només es podia interpretar com el que era: meitat de feblesa de l’entrenador, meitat ingerència pròpia de qui actua habitualment amb aquest tic autoritari i despòtic, com Echevarría i Laporta. El president sembla que no va ser ell qui va forçar el ridícul de l’entrenador davant la plantilla —tot i que ho va consentir, és clar— i Deco apareix com l’executor de qui sap quina mena d’amenaces i pressions sobre el tècnic per deixar sense efecte una mesura disciplinària l’excepció de la qual amb Lamine Yamal mina, perverteix i relativitza la seva autoritat de portes endins del vestidor.

Mal assumpte si aquest fet pot derivar en què el grup deixi de veure Hansi Flick com un entrenador just, seriós i capaç de mesurar i castigar, si cal, a tothom amb el mateix criteri.

Alejandro Echevarría, sense càrrec, però amb poders del president per forçar una situació d’aquesta magnitud, i qui sap si de pitjors conseqüències que perdre igualment el partit de Champions contra el PSG, va arruïnar l’oportunitat que Lamine Yamal no només pogués aprendre una bona lliçó, probablement necessària i oportuna a la seva edat. També es va carregar la feina complexa de més d’un any de Hansi Flick intentant aïllar tantes figures mundials del futbol de la mala influència i del pes dels seus egos en el comportament diari dins i fora del camp. Sense la puntada a la porta del cunyat, que va tirar per terra l’autoritat i el respecte a la figura de l’entrenador, probablement Lamine Yamal hauria acceptat el càstig com abans van fer Koundé i el mateix Raphinha, sortint com avions a la segona part dels seus partits de càstig per arribar tard.

El problema és que Hansi Flick ja havia perdonat a Lamine Yamal actes de desafiament anteriors, com durant la concentració de la final de la Copa, quan va comportar-se com un nen consentit al menjador, al sopar oficial de celebració dels títols de l’any passat, quan se’l va saltar i va anar a Madrid sense permís, i, per descomptat, en el cas esperpèntic de la seva última festa d’aniversari, presentant-se sense dormir a les proves mèdiques després d’una nit boja en una exhibició pública que la seva majoria d’edat encara està molt lluny d’exercir una influència positiva en la seva escala de valors.

Casualitat o no, certes o no, les molèsties al pubis van reaparèixer després de la funesta nit europea contra el PSG i Lamine Yamal ja no va jugar davant el Sevilla per decisió de Hansi Flick, que més aviat va semblar venjança contra el seleccionador Luis de la Fuente per tornar-lo a convocar contra Geòrgia i Bulgària. I de càstig al mateix Lamine per forçar la màquina a l’aturada anterior i acceptar jugar infiltrat contra Turquia per l’absurda raó d’intentar arrencar vots per a aquella Pilota d’Or que, feia setmanes, havia guanyat Dembélé. Una aventura infantil i desafortunada per part del jove davanter blaugrana estimulada igual d’estúpidament pel seu agent Jorge Mendes.

La qüestió és que l’equip de Hansi Flick va acabar jugant el pitjor partit de la seva etapa davant el Sevilla (4-1) i cedint el lideratge al Reial Madrid. En paraules del mateix signant de la informació exclusiva sobre l’actuació terrible d’Alejandro Echevarría, Joan Fontes, a Medium.com, “el Barça va capejar el temporal com va poder davant el PSG i va sucumbir de la pitjor manera a Hispalis, on va mostrar la seva versió més erràtica i desencertada. L’equip va navegar i, per primer cop, Hans-Dieter Flick no va oferir respostes als seus pupils a les preguntes que se li anaven formulant damunt el verd. Els jugadors, al final de cadascun dels partits, van entonar el mea culpa i semblava clar que tancaven files per sortir del sotrac tant a Europa com a la competició domèstica. Molts mitjans, tot i saber l’embolic, han posat ràpidament l’accent en la reunió —el passat dilluns— de Flick amb l’equip de fisioterapeutes i recuperadors del club, però la figura del nibelung ha quedat molt tocada, fins al punt de prendre distància i viatjar uns dies al seu país per intentar recompondre’s, agafar aire i continuar”.

Segons les seves fonts, “de moment i per si no n’hi hagués prou, Hansi es planteja acabar aquesta temporada la seva vinculació amb el conjunt blaugrana i Echevarría i els seus acòlits ja manegen noms per al seu relleu; Sylvinho, Belletti i Giovanni van Bronckhorst conformen la primera terna”.

El que menys li convé a Laporta ara mateix és, precisament, que se li enfonsi l’equip, que ni es refredi, sobretot amb un horitzó electoral on la seva figura guanyadora només perdria vots a gran escala si Hansi Flick o Lamine Yamal, sigui per separat o junts, no li aporten títols. O, si més no, arriben a l’abril amb les mateixes bones sensacions de la darrera primavera. Compte amb reduir-ho tot a l’entrenador i a l’estrella i no comptar que el vestidor sigui feliç. Això no ho arreglaria ni Alejandro Echevarría amb la seva policia.