Condemnat l’Ajuntament de Vic per exigir un nivell de català massa alt en una oposició

El Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona ha declarat nul·les les bases del concurs públic de l’Ajuntament de Vic que exigia un nivell de català B2 per optar a una plaça d’operari de cementiri i manteniment. La sentència conclou que el nivell de català exigit per accedir al lloc de treball és massa alt i resol que el consistori vigatà ha de tornar a convocar l’oposició requerint als candidats el nivell bàsic A2.

El jutge considera que demanar el B2 genera una barrera d’accés amb un efecte “excloent” i afegeix que aquest fet constitueix una discriminació “per raons de llengua”. En concret, en la resolució coneguda aquest dijous reflecteix, basant-se en un informe tècnic i la descripció oficial de les funcions, que es tracta d’un lloc de feina “eminentment manual/material, sense exigències pròpies d’interacció lingüística complexa”.

A parer del magistrat, sense haver-se acreditat “necessitats funcionals específiques”, la “imposició del B2 no supera el test de proporcionalitat” en aquest cas perquè “no es demostra” que “aporti un avantatge funcional rellevant” sobre l’A2 per fer tasques manuals, perquè “existeixen mesures menys restrictives”, com exigir l’A2 i fer formació en servei, i perquè “el sacrifici del dret d’accés” contemplat a l’article 32.2 de la Constitució “resulta excessiu enfronta del benefici públic marginal” que estima que proporciona exigir el B2.

Recurs contra la sentència

L’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), ha assegurat que recorreran contra la sentència “fins a l’última instància” i ha assegurat que es tracta d’un “atac” a la llengua i contra l’Ajuntament. En aquest sentit, Castells s’ha mostrat “sorprès” per l'”obcecació” contra el català i contra el consistori, i ha afirmat que la política lingüística de l’Ajuntament “no és res més” que defensar la llengua de la ciutat.

En declaracions als mitjans, l’alcalde ha defensat que el català ha estat el “pal de paller” de la cohesió social i la convivència a la ciutat, i ha dit que l’objectiu del consistori és garantir que tots els vigatans s’hi puguin adreçar en la seva llengua. El fet que aquest element de cohesió sigui “atacat”, ha dit Castells, “ens preocupa i ens indigna profundament”.

“Com garantirem aquest dret si no demanem a les persones que treballen a l’Ajuntament que puguin tenir una conversa fluida, puguin omplir un formulari, puguin llegir una instrucció interna o puguin entendre’s amb el seu comandament?”, s’ha preguntat l’alcalde de Vic. “Com es garantirà si el funcionari que vingui no té aquests mínims?”, ha afegit.

Castells ha considerat que caldria posar el focus en els ciutadans a Catalunya a qui es vulneren els drets lingüístics quan s’adrecen a les administracions, i ha acusat l’Estat “d’engegar la maquinària contra tot allò que té a veure amb la nació catalana per diluir-la”. “Saben molt bé que extingint la llengua, s’extingeix el problema”, ha etzibat el batlle.

Puigdemont, contra la resolució

El president de Junts, Carles Puigdemont, ha reaccionat a aquesta sentència denunciant la “fal·làcia del bilingüisme”, i ha alertat que “a còpia de sentències es va retornant alrègim monolingüe que va imposar Franco“. Segons ha escrit a X, “la lleugera diferència” actual és que “l’ús del català és tolerat i hi ha un cert dret a fer-lo servir, però mai en igualtat de condicions amb el castellà”. “En cas de conflicte, un jutge sempre resoldrà en contra teva”, ha lamentat.