Diuen, i amb raó, que la primera víctima de les guerres és la veritat. Malauradament, cada cop sembla més clar que la veritat també és una víctima de les democràcies actuals, on els populismes, els multimilionaris, les grans empreses tecnològiques i les xarxes socials amb més seguidors imposen la seva llei.
Allò que en aquest món traïdor res no és veritat i res no és mentida i tot depèn del color del cristall amb què es mira té una vigència absoluta. El debat que s’obre és si cal combatre a les mentides amb mentides contraposades o confiar que la veritat acabi imposant-se.
Donald Trump ha arribat a la presidència dels Estats Units enfilat en les mentides de tots colors que ha escampat i en el suport que li han donat els rics i els magnats de les grans plataformes,començant per l’esperpèntic Elon Musk. Si les mentides faciliten arribar a la presidència del país més poderós del món, perquè renunciar a utilitzar-les?
L’imperi de les falses notícies i la tergiversació de la realitat està en la base del creixement de l’extrema dreta i del populisme que ha portat al cim del poder a personatges com Javier Milei o Jair Bolsonaro.
A casa nostra tampoc no ens quedem curts en aquesta dinàmica. La veritat va ser una de les primeres víctimes del procés i la fachoesfera espanyola en fa un ús intensiu.
Temps enrere, quan a algun polític o a un periodista l’enxampaven mentint dimitia o es feia fonedís. Ara, no. Ara es tracta de mantenir-se ferm en la mentida i resistir fins que escampi. Pedro J.Ramírez podria ser considerat el primer periodista mentider que ha utilitzat aquesta pràctica. S’ha de tenir molta barra, suports diversos i poca vergonya per dirigir un diari que durant mesos va pretendre fer creure que ETA va estar implicada en els atemptats d’Atocha del març del 2004. Van morir 191 persones i el senyor Ramírez encara fa veure que és periodista i dirigeix un digital ben greixat per les administracions que governa el PP, començant per la Comunitat Autònoma de Madrid.
Miguel Ángel Rodríguez, de la mateixa escola que Pedro J.Ramírez, va reconèixer davant el jutge que va mentir atribuint al fiscal general de l’Estat un missatge fals. Hem vist les imatges de la seva declaració. Diu que va mentir perquè té el cabell blanc. Deu haver-hi alguna altra raó perquè el que sigui processat no sigui ell sinó el fiscal general de l’Estat. La mentida no només no rep el càstig que es mereix sinó que és gratificada.
La fachoesfera campa al seu aire. És impune. S’apodera de la redacció de Madrid d’El Periódico de Catalunya i ho hem de donar per normal. El president de la Junta d’Andalusia es posa xuleta al Parlament d’aquesta comunitat dient que el seu govern ha fet zero encàrrecs de mamografies a hospitals privats i les dones que se les han fet en aquests centres sanitaris derivades del sector públic se’n fan creus del desvergonyiment del senyor Moreno Bonilla.
El vuitè manament del Decàleg cristià ordena “no diràs fals testimoni ni mentiràs”. Molts dels que prosperen en política gràcies a les mentides i els testimonis falsos diuen que són cristians.
Els progres dèiem allò que “vindrà el dia que el treball vencerà”. Jo ho actualitzaria dient que confiem que “vindrà el dia que la veritat vencerà”.
