Per més control i capacitat que acrediti Joan Laporta per manipular l’assemblea del pròxim dia 19, formalment telemàtica i amb la previsió de registrar la participació més baixa mai coneguda, sempre es bolca a desplegar la millor defensa mediàtica amb la finalitat d’aïllar-la del soroll de la realitat a còpia de propagar, repetir i martellejar una sèrie d’ítems a través dels seus diferents canals de fabricació de l’opinió pública blaugrana.
Dilluns es va activar la xarxa digital i d’influenciadors sota una consigna i missatge uniforme al voltant de dos eixos: l’exercici 2024-25 s’ha tancat “amb 2 milions de benefici” i es confirma així la “recuperació econòmica”. Com és lògic i ho demostra la mateixa
Per més control i capacitat que acrediti Joan Laporta per manipular l’assemblea del pròxim dia 19, formalment telemàtica i amb la previsió de registrar la participació més baixa mai coneguda, sempre es bolca a desplegar la millor defensa mediàtica amb la finalitat d’aïllar-la del soroll de la realitat a còpia de propagar, repetir i martellejar una sèrie d’ítems a través dels seus diferents canals de fabricació de l’opinió pública blaugrana.
Dilluns es va activar la xarxa digital i d’influenciadors sota una consigna i missatge uniforme al voltant de dos eixos: l’exercici 2024-25 s’ha tancat “amb 2 milions de benefici” i es confirma així la “recuperació econòmica”. Com és lògic i ho demostra la mateixa informació facilitada als socis, ambdues afirmacions són completament falses.
Ahir dimecres, la directiva va reunir a les oficines blaugranes els periodistes dels mitjans més influents en el dia a dia de Catalunya per a una dissertació de Manel del Rio, el nou director general, amb el mateix propòsit de reafirmar els ítems generals de la campanya d’alienació dels socis (allò del superàvit i que el ‘Barça va bé’) i afegir dues novetats propagandístiques clau a la prèvia de l’assemblea per dispersar el focus i acaparar els titulars dels portals digitals.
D’una banda, Manel del Rio els va enviar un missatge clar sobre BLM, en el sentit que “no es ven” i, de l’altra, els va confirmar el gir copernicà de la directiva, sens dubte intel·ligent, oportú, estratègic i plausible al seu propi judici, pel que fa al retorn a l’Spotify, ara desproveït de tota pressa i de cap necessitat —ni esportiva, ni social ni econòmica— amb l’argument que és més interessant i productiu continuar obrint Montjuïc per a 50.000 espectadors que no pas l’Spotify per a 27.000, posant el focus en què “com que les reformes necessàries per complir amb les esmenes plantejades per l’Ajuntament van a molt bon ritme” és més encertat reobrir amb l’aforament de 45.000 i apte per als partits de Champions.
Una altra tanda de mentides en cadena, en el cas del retorn a Les Corts, condicionat perquè les reformes necessàries són gairebé estructurals per defectes constructius greus de Limak que, a més, requereixen una negociació sobre com solucionar-los, ja que els experts han confirmat que Laporta no ha respectat els plànols aprovats a la llicència de la primera fase. El nou horitzó que es contempla de reapertura és ara per a després de novembre, més aviat cap a inicis de 2026, encara que sense cap perspectiva que pugui ser una opció real. Limak acumularà, inevitablement, un any de retard si cal fer cas de totes les promeses i justificacions de Laporta per triar l’empresa constructora turca perquè les obres fossin més ràpides i més barates.
Quant a l’anunci que BLM no es ven, la lletra petita suggereix que la iniciativa de Marc Ciria de portar a l’assemblea una proposta social per revocar l’autorització atorgada a Laporta per desprendre’s del 49% de la societat havia tocat una tecla molt sensible i dolorosa de les seves urgències financeres en el marc d’un empitjorament dramàtic de l’economia del club.
Si Manel del Rio afirma que a la directiva no li passa pel cap desprendre’s d’una font d’ingressos que porta pel camí d’aportar 200 milions anuals és perquè, en realitat, sembla l’única sortida possible a la contínua sagnia de pèrdues que s’acosta en els mesos i anys vinents, imparable. El director general va admetre que s’ha actualitzat el valor a l’alça de BLM, deixant entreveure que s’ha utilitzat aquesta revalorització, d’alguna manera confusa, en l’escenografia complexa per sostenir el relat d’un compte de resultats anòmal i trampós, es miri per on es miri.
La idea de la directiva és propagar que no cal portar a l’assemblea la proposta de Marc Ciria perquè no entra en els plans perdre aquest últim i valuós actiu com és BLM. Iniciativa que és, precisament, l’indici més clar que Laporta no tindrà més remei que refer el desastre actual dels estats financers del club a costa de la ‘joia de la corona’, BLM, un invent de Josep Maria Bartomeu l’ús del qual com a palanca postpandèmia ja havia estat ‘beneït’ pel mateix Marc Ciria quan era —i ho continua sent— més fan de Laporta que ningú, d’això fa quatre anys.
Ara sap de bona font que l’operació BLM és sobre la taula i que Laporta podria arruïnar la seva recollida de signatures anunciant simplement la seva renúncia a l’acord assembleari que ara mateix és l’únic salvavides que li queda.
Sobretot, perquè aquesta “recuperació” de la qual presumeix amaga pèrdues de 230 milions en aquest mandat, bona part d’elles a causa de Barça Studios i camuflades amb un reajustament del resultat de l’exercici anterior. “Per què no es va computar aquesta pèrdua addicional de 89 milions d’euros quan corresponia? Haurien aprovat els socis compromissaris els comptes amb unes pèrdues de 180 milions en lloc de les presentades de 91 milions?”, és el que s’ha preguntat Marc Ciria en la seva anàlisi dels comptes, raonant que Laporta no és capaç de deixar enrere aquesta espiral de deteriorament patrimonial tan greu i evident.
Marc Ciria li ha recordat que en el suposat ‘benefici’ d’aquesta última temporada s’han comptabilitzat 100 milions de la prima de Nike, 70 milions dels seients VIP i 40 milions en vendes de jugadors de naturalesa extraordinària, 211 milions en total que a més no estan consolidats en l’exercici actual, sense els quals el Barça no hauria complert el pressupost i, sens dubte, ocultant perversament 91 milions de noves pèrdues que l’anterior auditor, ja acomiadat, havia exigit com a imprescindible per oferir als socis una fotografia real de la (pèssima) situació econòmica.
Amb aquest -230 milions que Laporta arrossega com a resultat de la seva negligent gestió i pocs mesos abans de les eleccions, si no és per la via BLM no té altra forma de regularitzar el seu mandat que no sigui la de sortir corrents, deixant el ‘mort’ a la directiva que vingui que, igualment, s’enfrontarà a més de 1.000 milions en actius venuts i ingressos avançats que minvaran els seus recursos i a l’obligació de fer front a un deute de 4.000 milions a tornar.
