Jair Domínguez, presentador del programa Està passant de TV3, es planteja deixar aquesta feina i buscar-ne una altra fora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Segons ell, la CCMA no dona oportunitats als creadors catalans i, en canvi, obre les portes als que creen contingut en castellà. Ho va anunciar en el decurs de l’entrevista que li van fer al podcast Déus i Simis el passat diumenge 28 de setembre.
Déus i simis és un podcast que els seus responsables –Albert Bazán i Marc Cadafalch– defineixen com “un programa de música (més o menys)”. S’emet els diumenges pel matí al seu canal de youtube. El passat 28 de setembre estrenaven la seva quarta temporada i Domínguez va ser el seu primer convidat d’aquest nou curs.
Van presentar Domínguez com “un dels humoristes més nostrats” o “el Quim Carandell de l’humor”, i li van demanar per la seva activitat professional a la CCMA. Va dir que havien deixat de fer el programa El búnquer a Catalunya Ràdio perquè “va arribar un punt que teníem ganes de fer altres coses” i va explicar la seva situació al programa dels vespres de TV3. “A Està passant estic ja en passat. L’ha creat Toni Soler i ha seguit una sèrie de paràmetres. Jo he estat allà fent de matxaca i continuo fent de matxaca”.
“I seguiràs?”, li van demanar. Va respondre així: “Jo tinc ganes de canviar d’aires, fer altres coses i el format no depèn de mi. Jo puc marxar en qualsevol moment de l’Està passant i el programa seguirà i seguirà fent la mateixa audiència que fins ara, però crec que puc aportar coses a d’altres llocs. O sigui que no sé si seguiré però el programa segur que segueix”. Domínguez, com la resta de presentadors de l’Està passant, ha perdut presència al programa en incorporar-se Núria Marín a l’equip que va rotant de locutors cada dia.
“Les coses que tinc ganes de fer no les podré emetre mai per la Corpo”
Els responsables de Déus i Simis li van demanar perquè es plantejava deixar Està passant i quins plans de futur té. “Tinc moltes idees de fer coses perquè crec que Catalunya necessita coses en català i TV3, la Corpo, no dona oportunitat a nous creadors catalans, des del meu punt de vista no se’ls dona el que se’ls hi ha de donar i se’ls dona a altra gent”. “Espanyols, vols dir?”, li van demanar. “Sí, espanyols, gent que fa contingut en castellà i llavors hi ha gent, com els tres que estem aquí -vosaltres amb una carrera més breu que la meva- sempre fent contingut en català. Tinc ganes de fer coses i m’encantaria que vingués gent nova, perquè jo ja començo a tenir una edat, i que trobés maneres que fossin viables. No tot ha de passar per la Corpo. És que només tenim una opció. Si la gent vol fer una sèrie. Per on la passarà? Per TV3? No passarà el filtre de res absolutament. Tinc ganes de fer coses però sé que no les podré emetre mai per un canal de la Corpo perquè a la primera frase em diran que això no es pot emetre. I en això estem!”.
“Tot lo altre, parlant en plata, és misèria i companyia. Necessito diners, necessito mecenes, posar diners de la meva butxaca perquè s’ha de pagar a la gent que treballa. Quin rèdit treu? No ho sé. Hem d’anar amb peus de plom”, va acabar dient. D’on sortiran els diners per les noves aventures que té al cap l’humorista que diu que educa els seus fills en l’odi a Espanya?
Déus i Simis el patrocina una cervesa que du el nom de Kusfollin. La darrera pregunta als seus convidats sempre és “a qui li dedicaries un Kusfollin? A qui enviaries a la merda?”. “A la Policia Nacional”, va contestar Domínguez. L’endemà de la seva intervenció al podcast encara va presentar Està passant.
