Desaparegut com a candidat i també com a forjador de presidents Jordi Roche, i sembla que sense alè després del primer esprint Jordi Termes, l’elenc d’aspirants que comencen a creuar espases amb la difícil empresa de fer fora Joan Laporta de la presidència del Barça per la via electoral respon a un mateix perfil d’expert financer. Víctor Font, Jaume Guardiola, Joan Camprubí i Marc Ciria destaquen com a precandidats en aquesta primera posada en escena, tots quatre amb credencials en la indústria dels diners i de l’habilitat per moure’ls, caçar-los, invertir-los i multiplicar-los sense que, necessàriament, sigui a través de cap activitat essencialment industrial, productiva o de serveis.
Víctor Font, que seria dels quatre el més semblant a un empresari, tot i que ja viu de les rendes dels seus anys dedicats amb èxit a la consultoria, està tan convençut que el flanc feble del laportisme, l’econòmic, financer i patrimonial, és per on ha d’atacar quan arribi el moment que ha fitxat per a la seva candidatura Jaume Guardiola, exprimer executiu del Banc de Sabadell i expresident de la Comissió Estratègica del FC Barcelona durant els dos primers anys del mandat actual, 2021 i 2022, abans de dimitir per continuar volant pel cel de l’univers de les finances com a president del Cercle d’Economia, càrrec limitat per estatuts a dos anys. Aquest període ja l’ha complert amb l’ansietat de tornar a assaborir el poder extrem i addicte de la llotja del Barça.
Font, sempre poc original i passiu fins al risc de la petrificació, intenta repetir el model guanyador de Laporta del 2021, desapareixent durant els mesos anteriors, gairebé aliè al vot de censura contra Josep Maria Bartomeu, per irrompre a l’últim moment com una gran figura presidencialista enviant als debats econòmics un segon de primer nivell com Jaume Giró, que havia de ser el vicepresident econòmic de la seva junta i encarregat de cobrir durant la campanya aquest flanc realment desguarnit de Laporta, que ja venia d’arruïnar el Barça en el seu primer mandat (2003-2010) i de participar activament en la desaparició del Reus.
És el paper que ha de jugar Jaume Guardiola a favor de Font en la batalla electoral que s’aproxima, indiscutiblement plantejada per l’oposició en aquest àmbit on Laporta no només camina amb dificultats, sinó que s’enfonsa i fracassa sense remei i a gran escala, sense importar-li que la mateixa institució estigui a punt de caure en mans de tercers.
Joan Camprubí també intenta destacar, a falta de currículum barcelonista com a activista i més enllà del seu il·lustre cognom i de dos expresidents del Barça en el seu arbre genealògic, en el terreny de la gestió econòmica i patrimonial, tot donant per fet que en l’apartat financer posseeix una formació més que notable.
Finalment, almenys per ara, Marc Ciria apareix com el financer més especialitzat i pur per les seves acreditacions acadèmiques i professionals, a més d’aquest plus de figura de l’entorn blaugrana que se li pot atorgar per haver participat en la campanya electoral del 2015 a l’equip de Laporta. I per haver-se guanyat un cert crèdit com a expert (mediàtic) en els comptes del Barça des del 2021 i després que Laporta l’arraconés perquè tampoc li interessava tenir-lo a prop, de la mateixa manera que es va desfer de Jaume Giró, un perfil semblant que li podia discutir o qüestionar les seves decisions d’impacte en la comptabilitat.
En qualsevol cas, aquesta proliferació de precandidats versats en la mateixa matèria avança quina serà l’estratègia d’assetjament i debat quan arribi el moment si Laporta continua assegut al marcador a la primavera del 2026, quan serà obligatori convocar eleccions.
Falta per resoldre la incògnita de si a aquest corol·lari s’hi uneix Javier Faus o, com és la seva maniobra preferida, espera que algú guanyi les eleccions per pujar al tren sense haver arriscat la seva imatge i reputació al fang electoral. És tan coneguda en alguns cercles del barcelonisme la seva ambició de ser president del Barça —com també se li reconeixen els seus indiscutibles talent i capacitat per salvar de veritat el club de les urpes de Goldman Sachs, probablement l’únic que pot aconseguir-ho— com la seva indisposició i pànic a liderar una candidatura.